Anar al contingut

Lavandula dentata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lavandula dentata (Lavandula dentata)

Lavandula dentata, cridada popularment espígol rullat o cantueso, és una espècie de la família de les lamiáceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta perenne, aromàtica de porte robust. Alcança una altura d'entre 30 a 45 cm. Fulls opostes des de oblongo lineares fins a lanceoladas d'1-4,7 x 0,8-9,5 mm, en màrgens dentados, lobulados o hendidos, i dents redonejades o romos. De color vert grisáceo pel fes, grisa pel envés i tomentoso per abdós cares. Verticilos de 8 fins a 12 florés, en mechós més o menys grosses de 2,5-5 cm de llarc. Esporofilos de 5-8 mm de llarc, ovalats fins a circulares, puntaguts més o menys pubescentes, de color violeta amarronado. Els esporofilos superiors engrandits, sense flors axilars, de fins a 1,5 cm de llarc, púrpura. Cáliz de 5-6 mm de llarc, en 13 nervis, 5 dents, el superior en un apèndix inversamente acorazonado. Corola de 8 mm de llarc, bilabiada. Llavi superior bilobado, llavi inferior trilobado. 4 estams, 2 més curts.[1][2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La seua àrea general s'estén a la regió mediterrànea occidental, la Macaronesia (Madeira, Canàries) i suroest d'Àsia. En les províncies costeres de l'est i sur de la península ibèrica i en Balears des del nivell de la mar fins als 400 m d'altitut.[3]


Flor seca i llavors - MHNT

Llocs secs solejats, en terrenys calizos, en els xaraés i mont baix.

Es cultiva com planta ornamental o per a l'obtenció de perfum. En Múrcia s'utilisa en medicina popular, per a curar els padecimientos del estòmec i dels renyons.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Lavandula dentata va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum pag. 572, en 1753.[4]

Etimologia

dentata: epítet llatío que significa «en dents».

Sinonímia
  • Stoechas dentata (L.) Mill., Gard. Dict., ed. 8: 3, 1768
  • Lavandula dentata var. vulgaris Ging., Hist. Nat. Lavand., p. 139, 1826, nom. inval.
var. candicans Batt., Fl. Alger., 2: 666, 1888 - Noroest d'Àfrica, Etiopia i península aràbiga.
  • Lavandula dentata f. persicina Maire ex Upson & S.Andrews, Gen. Lavandula, p. 389, 2004.
var. dentata. Regió del Mediterràneu occidental, Àfrica tropical, Jordània i península aràbiga.
  • Lavandula pinnata Moench, Suppl. Meth., p. 135, 1802, nom. illeg.
  • Lavandula santolinifolia Spach in Jaub. & Spach, Ill. Pl. Orient., 4(3): t. 373, 1853[5]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Espígol anglés, espígol rullat, cantueso, cantueso dentado, cantueso rullat, espliego dentado, garlanda.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. flora ibèrica
  2. Bayer, I. (1989). , Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
  3. 3,0 3,1 López González (2007). , Madrit:Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-312-9.
  4. «Lavandula dentata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de juny de 2019.
  5. «Lavandula dentata». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2012. Consultat el 6 d'abril de 2010.
  6. «Lavandula dentata». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 6 d'abril de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]