Anar al contingut

Lathyrus cicera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
almorta de mont (Lathyrus cicera)

L'almorta de mont (Lathyrus cicera) és una planta de la família de les fabàcees.[1]


Descripció

Herba anual o perenne. Tallos de fins a 1 m, generalment alados. Fulls en 1 (2) parells de foliolos oposts i un zarcillo; foliols elíptics. #Inflorescència reduïdes a una sola flor. Cáliz de 6,5-12,5 mm, en dents iguals, a lo manco dos voltes més llarcs que el tubo. Corola roja, normalment en nerviación de coloració més intensa. Llegum de fins a 50 mm, trapezoidal.[2]

Distribució i hàbitat

Distribució euroasiàtica. Habita en pasturages. Indiferent edàfic. Florix i fructifica de primavera a estiu.

Taxonomia

Lathyrus cicera va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 730. 1753.[3]

Citologia

Número de cromosomas de Lathyrus cicera (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos: 2n=14[4]

Etimologia

Lathyrus: nom genèric derivat del grec que es referix a un antic nom del pésol.[5]

cicera: epítet llatío que significa "com el gènero Cicer"

Sinonímia
  • Lathyrus aegaeus Davidov[6]

Noms comuns

  • Castellà: alcaballares (2), almorta de mont (3), almorta salvage, almorta selvat (5), alvejana, alverja caballar, alverja de guija, alverjón, aracus, arbejones, chícharo (2), chícharos, chícharos de Lisboa, cicercha, cicercula, cicércula (6), cicérula (2), cirésula (2), cuchillejos, dent de mort, galbana, galgana (4), galgana de Nebrija, galgarra (2), galgarria, cigró negre, cigrons gitanos (4), gríjoles, guija, guija selvat, guijas (2), guijas vores, guijilla (2), guijillas, guisa selvada, pésol salvage, guixons, gálgana, habilla, latiro, llentilla forrajera, chiulets selvat, sabillones, titarro, titarros, veza loca. El número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya.[7]

Referències

  1. ↑ «Lathyrus cicera». International Legume Database & Information Service. Archivat des de l'original, el 5 de decembre de 2014. Consultat el 9 de març de 2015.
  2. ↑ Santa-Bàrbara Carrascosa, C.; Valdés Castrillón B. (2008). Guia de la Flora i Vegetació del Andévalo, Sevilla:Conselleria de Mig ambient de la Junta d'Andalusia. ISBN 978-84-96776-85-2.
  3. ↑ «Lathyrus cicera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de març de 2015.
  4. ↑ Números cromosòmics per a la flora espanyola, 720-747. Santa Bàrbara, C. & al. (1994) Lagascalia 17(2): 367-379
  5. ↑ En noms Botànics
  6. ↑ «Lathyrus cicera». The Plant List. Consultat el 9 de març de 2015.
  7. ↑ «Lathyrus cicera». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 9 de març de 2015.

Bibliografia

  1. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  2. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  3. Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  4. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  5. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaços externs