Laser Mégajoule
El Laser Mégajoule (LMJ) és un dispositiu per a l'investigació en fusió per confinament inercial, construït en França pel directori de ciència nuclear de França.
El Laser Mégajoule va ser dissenyat per a entregar 1,8 MJ al seu objectiu,[1] fent-ho tan poderós com el seu contrapart, el nortamericà NIF.
El Laser Mégajoule és el dispositiu per al confinament de fusió inercial més gran construït fòra de Norteamérica.
Al contrari que en el cas de el NIF, associat al Laboratori Nacional Lawrence Livermore la funció principal del qual és l'investigació en armes nuclears, la tasca principal del Laser Mégajoule és l'investigació en fusió per a la pròpia indústria nuclear de França.
El Laser Mégajoule usa una série de 240 tubos de làsers, agrupats en 8 conjunts de 30. Cada tubo de làser conté principalment 2 amplificadors òptics de cristal que usen llànties de flash de neó. Un làser primari s'alimenta per fibra òptica en cada tubo de làser a on viaja a través dels amplificadors. En tal d'extraure la màxima potència dels amplificadors, ya que estos no són particularment eficients, els polsos de làsers s'envien cap als amplificadors dos voltes per un commutador òptic en frente de l'espill. En l'atre extrem del tubo un espill deformable s'usa per a eliminar les imperfeccions existents en el front d'ona.
Referències
- ↑ «Li Laser Mégajoule». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2016. Consultat el 2023-02-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laser Mégajoule» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.