Larva velígera
La larva velígera o veliger és una forma larval secundària única de moluscs gasteròpodes i bivalvats marins que succeïx a l'etapa de larva trocófora. És una larva en un peu i closca ben desenrollats, encara que també poden posseir opèrcul com atres estructures d'etapes més desenrollades. Estes larves es troben en el fondo dels cossos d'aigua en a on fan la metamorfosis a adult.[1] Estes larves són de vida lliure i formen part del plàncton, per lo que la funció d'este estadi és principalment la dispersió.
Es mouen a través del vel, un orgue natatorio característic compost de dos lòbuls grans ciliats, desenrollats de la prototroca de la larva trocófora. En les espècies planctòniques (vida llarga) el vel també complix funcions alimentàries i captura aliment particulado entre bandes de cilia opostes de Prototroca i Metatroca en la vora del vel. Les espècies lecitotróficas (vida curta) no s'alimenten, per lo que viuen de reserves de l'ull.[2]
Cicle de vida
El cicle reproductiu d'estos organismes està regulat per estímuls nerviosos i hormonals pero també alguns ambients com la temperatura.
Es basa en diferents etapes, en les que la larva veliger és usualment la segona d'estes, no obstant en alguns organismes esta larva va just en acabant de que l'ou es trenca i no passen per larva trocófora. En el procés de metamorfosis la larva es convertix en un jovenil, que despuix passa a ser adult, en l'aparició d'ulls i tentàculs. Els sistemes excretores larvaris i adults poden coexistir un al costat de l'atre, i s'han descrit casos en els que la protonefridia larval es transforma en metanefridia adulta.[3]
Gasteròpodes
La larva veliger és la seua segona forma larval, succeïx despuix de la larva trocófora, i usualment posseïx opèrcul per a tancar la seua closca embrionària, la qual es pert en l'adult.[3] La majoria suprimixen el periodo de larva trocófora o ho travessen ràpidament, en molts grups els embrions eclosionan com a larva veliger. Casi tots els pulmonados i molts caenogastropoda tenen desenroll directe, i l'etapa de veliger es passa en l'ou.[2]
Durant la transició de larva trocófora a larva veliger usualment es dona la torsió, que implica una rotació de la massa visceral, mant i closca 180° en respecte de el cap i peu, sempre en sentit antihorario. Quan açò ocorre les brànquies i les gònades adultes no estan completament desenrollades, pero la majoria posseïx nefridia.[3]
La metamorfosis de veliger a adult té lloc en el fondo de la mar i requerix certes condicions que varien segons l'espècie. En esta es pert el vel i el jovenil adopta la seua forma adulta. Els gasteròpodes que presenten una distorsió en la seua etapa adulta, ya siga per la pèrdua de la closca, presenten una série de canvis post-veliger en la que la torsió original s'invertix en varis graus.[2]
Referències
- ↑ Pyron, M., & Brown, K. M. (2015). Introduction to Mollusca and the Class Gastropoda. In Thorp and Covich’s Freshwater Invertebrates: Ecology and General Biology: Fourth Edition (Vol. 1, pp. 383–421). Elsevier Inc. https://doi.org/10.1016/B978-0-12-385026-3.00018-8
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Richard C. Brusca, Wendy Moore, & Stephen M. Shuster (2017). Phylum mollusca. In Invertebrates (Third Edition, pp. 453–530, Chapter Thirteen). USA: Sinauer Associates. The Quarterly Review of Biology, 92(4), 482–482. https://doi.org/10.1086/694987
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Wanninger, A. (2015). Evolutionary developmental biology of invertebrates 2: Lophotrochozoa (spiralia). Evolutionary Developmental Biology of Invertebrates 2: Lophotrochozoa Spiralia (pp. 1–289). Springer-Verlag Vienna. https://doi.org/10.1007/978-3-7091-1871-9
Bibliografia
- Díaz, Paola, & Campos, Bernardita. (2014). Ontogènia de la closca larval i postlarval de quatre espècies de bivalvats de la costa del Pacífic surest. Revista de biologia marina i oceanografia, 49(2), 175-191. https://dx.doi.org/10.4067/S0718-19572014000200002
- Nielsen, C. (1995). Animal Evolution : Interrelationships of the Living Phyla. Oxford University Press
- Este artícul conté una traducció derivada de «Larva velígera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.