Lapidació del diable
La lapidación del diablo o lapidación de Satanás és una cerimònia simbòlica[1][2][3] practicada pels musulmans durant el seu pelegrinage (hach) en la que tiren pedres que han arreplegat durant una fase anterior del pelegrinage.
Durant el ritual denominat jamarāt, els peregrins musulmans tiren cudols a tres murs (antigament tres pilars) que simbolisen al dimoni, el ritual es desenrolla en la ciutat de Mina a poca distància a l'est de la Meca. Est és un dels actes rituals que es deuen realisar durant el Hajj.
Significat religiós
El llançament d'estes pedres es referix a l'acció d'Ibrahim, a on el diable se li va aparéixer tres voltes en eixe lloc. Per consell del Arcàngel Gabriel, Ibrahim llapida tres voltes a l'aparició.
Antigament les pedres eren tirades cap a tres pilars, pero els mateixos varen ser reemplaçats per les autoritats saudí en 2004 per un mur de 26 m de llarc.
Referències
- ↑ Burton, Richard Francis (1857). Personal Narrative of a Pilgrimage to El Medinah and Meccah, p. 226. «La paraula jamrah servix per a designar al lloc de la lapidació, i a les pedres que es tiren.»
- ↑ Abū Dāʼūd (1984). Sunan Abu Dawud: Chapters 519-1337, Sh. M. Ashraf. «1204. Jamrah originalment significa cudol. Designa a la pila de roques o a un pilar.»
- ↑ Hughes, Thomas Patrick. Dictionary of Islam, pp. 225. ISBN 978-81-206-0672-2. «Lliteralment "cudols, o pedres menudes." Els tres pilars [...] ubicats contra una paret basta de roques [...]»
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lapidación del diablo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.