Laon
Laon[1][2][3] és una ciutat de França situada en el departament d'Aisne, de la regió d'Alta França. Té una població estimada, en 2020, de 24 091 habitants.[4]
L'àrea protegida inclou la ciutat dins de les muralles, aixina com les fortificacions i les seues glacis, és dir, una superfície de 370 hectàrees, lo que la convertix en el sector protegit més gran de França.[5]
Geografia
[editar | editar còdic]La part més antiga de la ciutat està situada sobre un tossal que s'eleva uns 100 metros sobre la planura circumdant. Esta orografia, per un costat, ha facilitat la defensa, pero, per un atre, ha establit una separació clara entre el centre, la sèu del poder, i els barris exteriors. La presència de la catedral sobre el tossal li ha valgut l'apelatiu de Montanya Coronada.
Funicular
[editar | editar còdic]Disponia d'una chicoteta llínea de funicular o minimetro automatisada en tracció per cable (el Poma 2000), que contava en tres estacions i tenia una llongitut d'1,5 km. Este sistema servia per a salvar els 98 m de desnivell entre l'estació de ferrocarril i la ciutat antiga. Va ser inaugurat en 1989 i tancat en 2016.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat alta possiblement va conéixer alguna ocupació humana en el Neolític, cap al 3000 a. C., pero no s'han trobat fins ara restants de les edats del Bronze ni del Ferro. L'ocupació permanent es remonta a el I Hi ha restants galorromanos en diversos emplaçaments en la ciutat baixa. En época romana es fortificó el tossal.
Entre 497 i 513, San Remigio, natural de la regió, va elevar la població a la categoria de ciutat, en dotar-la d'un bisbat independent del de Reims. També en el VI, Laon va ser residència dels ducs de Champaña.
Durant l'Edat Mija varen aparéixer i es varen desenrollar els barris de la ciutat baixa. De el XI a mitan de el XIII, la ciutat creix, alcançant els 10 000 habitants. El tumult comunal de 1112 farà que el bisbe perga el seu paper preponderant en la política local, pero aixina i tot el cabildo catedralicio va seguir sent el més important de França, en 83 canonges en 1270 i un pes considerable en la vida de Laon. En el XII la ciutat va experimentar un important auge econòmic, que es va traduir en una intensa activitat de construcció i reconstrucció.
Despuix de la supressió de l'institució comunal, la ciutat va ser governada per un preboste real. En 1237, Laon es convertix en la sèu de l'importantíssima bailía de Vermandois i li la va dotar d'un prèsidial (tribunal) en 1551. Pero en acabar el XVI, la preeminència va passar de Laon a Soissons.
Durant la Revolució Francesa, Laon va recuperar la seua preeminència en convertir-se en la capital del departament d'Aisne.
Demografia
[editar | editar còdic]Plantilla:Excessivament detallat
| 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 |
|---|---|---|---|---|---|
| 25.483 | 26.718 | 28.435 | 27.425 | 27.195 | 27.050 |
Administració i política
[editar | editar còdic]L'alcalde és Eric Delhaye (UDI) des de 2017.
Patrimoni
[editar | editar còdic]
- La Catedral de Notre-Dona'm, un dels primers eixemples de l'arquitectura gòtica.
- l'Abadia Saint-Martin i la seua iglésia.
Agermanament
[editar | editar còdic]- Soltau (Alemània)
- Winchester (Regne Unit)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Publicacions de Picardía del Servici Regional d'Arqueologia (SRA)». Ministeri de Cultura de França. Consultat el 20 de març de 2023.
- ↑ «Sifres clau de l'administració penitenciària». Ministeri de Justícia de França. Consultat el 20 de març de 2023.
- ↑ «Marine Li Pen intenta refundar el Front Nacional sense cedir poder». Consultat el 20 de març de 2023.
- ↑ «Populations llega'ls 2020 - Commune de Laon». Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmics (INSEE). Consultat el 20 de març de 2023.
- ↑ «L'àrea protegida més gran de França». Sitie web oficial de la ciutat de Laon. Consultat el 20 de març de 2023.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Laon.- [enllaç trencat]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.