Lambeosaurus magnicristatus
Lambeosaurus magnicristatus és una espècie del gènero extint Lambeosaurus ("fardacho de Lambe") de dinosauris ornitisquios hadrosáuridos, que varen viure a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament 76 i 75 millons d'anys, en el Campaniense, en lo que hui és Norteamérica.
Descripció
[editar | editar còdic]Lambeosaurus era molt similar al més famós Corythosaurus en tot menys en la forma de l'adorn principal del cap. Comparat a Corythosaurus, la cresta de Lambeosaurus estava més cap a avant formada per una porció quadrada major apuntant cap a avant, i una chicoteta espina cap a arrere, i els passos nassals buits dins estaven en el front de la cresta i apilats verticalment.[1] Se supon que els diferents tamanys i formes d'este orgue depenien de l'edat i el sexe, en els més jóvens carint d'ell. La seua cavitat nassal s'estenia per dins d'esta cresta majorment hueca. Es creu que açò va poder haver millorat el sentit del olfat, o creat un fort balido. També pot ser distinguit de Corythosaurus per la falta del procés nassal bifurcado formant part dels costats de la cresta, que és l'única manera de diferenciar als jóvens dels dos gèneros, les crestes varen adquirir les seues formes distintives mentres que els animals varen envellir.[2]
En conformació, Lambeosaurus és similar a qualsevol un atre hadrosáurido, podent-se moure en dos o en quatre pates, com ho mostren chafades d'animals relacionats. La coa estava sostinguda per tendons osificados que la mantenien rígida i prevenien que tocara el sol. Les mans tenien quatre dits, faltant-li el polze de la mà de bàsica d'un tetrápodo, en el segon tercer i quart dit formant un caixco, lo que sugerix que soportava el pes del cos quan marchava. El quint dit estava lliure per a poder manipular objectes. Cada peu tenia solament els tres dits centrals.[3]
La característica més distintiva, la cresta, era diferent en les dos espècies millor conegudes. En L. magnicristatus, el "mànec" estava molt reduït, i la "full" expandida,[4] formant una pomposa cresta tipo Pompadour. Esta cresta esta danyada en els millors espècimen, i solament es coneix la mitat davantera.[5]
L. magnicristatus sembla tindre un tamany similar al de Corythosaurus, al voltant de 9,5 metros de llarc.[6] Impressions de escamas són conegudes en varis espècimen, els quals són ara assignats a L. lambei tenia una pell fina i uniforme, en escamas poligonales en una distribució en cap sense un orde particular en el coll, tors, i coa.[7] tenia una pell fina i uniforme, en escamas poligonales en una distribució en cap sense un orde particular com es veu en impressions assignades al coll, braç i peu.[5]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]L. magnicristatus va ser descrita per C. M. Sternberg 1935, que va nomenar un cràneu i un esquelet parcial hui NMC-8705 anteriorment GSC 8705 com L. magnicristatum, després corregit a L. magnicristatus,[8] solament es coneix definitivament a partir de dos espècimen, abdós en cràneus. Desafortunadament, la majoria de l'esquelet articulat de l'espècimen tipo s'ha perdut. Molts dels ossos varen sofrir grans danys per l'aigua durant l'almagasenament i es varen rebujar abans de la descripció. Atres parts d'este esquelet també s'han perdut. Els seus restants provenen de roques llaugerament més jóvens que L. lambei.[5] El nom específic es deriva del llatí magnus "gran" i cristatus "crestado", en referència a la seua cresta òssea.[9] Ademés, Jack Horner ha identificat mandíbules fragmentarias de lambeosaurinos a partir de la Formació Bearpaw de Montana com possiblement pertanyent a L. magnicristatus. Estos representen els primers restants de lambeosaurinos de roques marines.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1975).Systematic Zoology.24
- 37–54.doi:10.2307/2412696.
- ↑ Evans, David C. (2005). «The type specimen of Tetragonosaurus erectofrons (Ornithischia: Hadrosauridae) and the identification of juvenile lambeosaurines», Dinosaur Provincial Park: A Spectacular Ancient Ecosystem Revealed, Bloomington: Indiana University Press, pp. 349–366. ISBN 0-253-34595-2.
- ↑ Horner, John R. (2004). «Hadrosauridae», Weishampel, David B.; Dodson, Peter; and Osmólska, Halszka (eds.) (ed.). The Dinosauria, 2nd edició, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 438–463. ISBN 0-520-24209-2.
- ↑ Lull, Richard Swann (1942). Hadrosaurian Dinosaurs of North America, Geological Society of America, pp. 193–194.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (2007).Journal of Vertebrate Paleontology.27(2)
- 373–393.doi:10.1671/0272-4634(2007)27[373:AAROLM]2.0.CO;2.
- ↑ Lull, Richard Swann; and Wright, Nelda E. (1942). Hadrosaurian Dinosaurs of North America. 227–228.
- ↑ Lull, Richard Swann; and Wright, Nelda E. (1942). Hadrosaurian Dinosaurs of North America. 112–117.
- ↑ (1931).University of Toronto Studies, Geological Series.37
- 1–45.
- ↑ Simpson, D.P. (1979). Cassell's Latin Dictionary, 5 edició, Londres: Cassell Ltd., p. 883. ISBN 0-304-52257-0.
- ↑ (1979).Journal of Paleontology.53(3)
- 566–577.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lambeosaurus magnicristatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.