Anar al contingut

Lagos en Mart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lagos en Mart
Vista baix del mòdul d'aterrisage Phoenix, que mostra exposicions irregulars d'una superfície lluenta que pot ser gèl.

En l'estiu de 1965, les primeres imàgens de primer pla de Mart varen mostrar un desert ple de cràters sense signes d'aigua.[1][2][3] No obstant, a lo llarc de les décades, a mida que es varen prendre imàgens de més parts del planeta en millors cambres en satèlits més sofisticats, Mart va mostrar evidència de valls de rius passats, llac i gèl present en glaciars i en el sol.[4] Es va descobrir que el clima de Mart mostra grans canvis a lo llarc del temps geològic perque el seu eix no està estabilisat per una lluna gran, com lo està la Terra.[5][6][7] Ademés, alguns investigadors sostenen que l'aigua líquida superficial podria haver existit durant periodos de temps pels efectes geotèrmics, la composició química o els impactes d'asteroides.[8][9][10][11][12][13] Este artícul descriu alguns dels llocs que podrien haver albergat grans llac.

Resum

Ademés de vore característiques que eren signes d'aigua superficial en el passat, els investigadors varen trobar atres tipos d'evidència d'aigua en el passat. Els minerals detectats en molts llocs necessitaven aigua per a formar-se.[14][15][16][17][18] Un instrument en el orbitador Mars Odyssey de 2001 va cartografiar la distribució de l'aigua en la superfície poc profunda.[19][20][21] Quan el mòdul d'aterrisage Phoenix va disparar els seus retrocohetes per a aterrisar en l'extrem nort, el gèl va quedar expost.[22][23]

Quan l'aigua entra en una gran massa d'aigua, com un llac, es pot formar una delta. Molts cràters i atres depressió en Mart mostren deltes que s'assemblen als de la Terra. Ademés, si un llac es troba en una depressió, tots els canals que ingressen es detindran a la mateixa altura. Tal disposició és visible al voltant de llocs en Mart que se supon que contenien grans masses d'aigua, inclús al voltant d'un possible oceà en el nort.


La formació de llac en el passat ha segut sospitada per varis investigadors durant prou temps.[24][25][26] Un estudi va trobar 205 possibles llac de conca tancada en cràters de Mart. Les conques tenen una vall d'entrada que talla la vora del cràter i desemboca en la conca, pero no tenen una vall d'eixida visible. El volum total de les conques equival a una profunditat d'1,2 metros repartits uniformemente sobre la superfície marcianana. No obstant, esta cantitat és una chicoteta fracció de les reserves actuals de gèl d'aigua en Mart.[27] Un atre estudi va trobar 210 llac de conca oberta. Estos eren llac en una entrada i una eixida; per lo tant, l'aigua deu haver entrat en la conca i alcançat l'altura de l'eixida. Alguns d'estos llac tenien volums similars al Mar Caspio, Mar Negra i el llac Baikal de la Terra.[28] Un estudi presentat en la Conferència de Ciències Planetàries i Llunars de 2018 va trobar 64 paleolagos en la regió noroest de Hellas. L'equip va sugerir que estos llac es varen formar a partir d'un oceà que ocupava la conca Hellas i les terres baixes del surest. Les senyes de CRISM per a la regió varen mostrar minerals acuosos com esmectitas de Fe/Mg, clorur anhidro i provablement carbonat.[29] Tal oceà va ser sugerit per un equip d'investigadors en 2016.[30] Quarantahuit possibles llac extints varen ser trobats en Aràbia Terra. Alguns varen ser classificats com a sistemes de conca oberta perque varen mostrar evidència d'un canal d'eixida. Estos llac tenien un tamany de decenes de metros a decenes de quilómetros. Molts d'estos llac varen ser descoberts buscant relleus invertits.[31]


Es creu que alguns llac en els cràters de Terra Sabaea es varen formar a partir del derretimiento dels glaciars en les seues vores. Les corrents invertides es troben en els sols d'alguns cràters. L'aigua dels glaciars va transportar enrunes en canals i, en conseqüència, eixes enrunes varen quedar en acabant de que es va erosionar el sol circumdant.[32][33]

En un estudi publicat en 2018, els investigadors varen trobar 34 paleolagos i canals associats en la conca nort-oriental de Hellas. Alguns estaven prop del volcà Hadriacus Mons. Els dics del volcà podrien haver creat sistemes hidrotermals, lo que va permetre que el gèl es derritiera. Alguns semblaven haver-se format a partir de la precipitació, uns atres a partir d'aigües subterrànees.[34][35][36]

Ademés, algunes conques de Mart formen part de llargues cadenes de llac.[25] El sistema de cadenes llacustres Naktong/Scamander/Mamers Valls té aproximadament 4500 km (2800 milles) de llarc, en un àrea de drenage similar a la dels rius Missouri-Mississippi.[37] Un atre, el sistema Samara/Himera Vallis, té 1800 km de llarc.[38] Moltes de les llargues cadenes de llac es troben en el quadràngul de Margaritifer Sinus.[39]


Alguns dels llac semblen haver tingut un volum alt en comparació a la seua àrea de drenage; per lo tant, es pensa que partix de l'aigua era aigua subterrànea. Una atra evidència és l'existència de material nudoso en els pisos de les conques. Estes protuberàncies podrien haver-se format quan grans cantitats d'aigua varen abandonar el sol.[40][41][42]

En febrer de 2019, un grup de científics europeus va publicar evidència geològica d'un antic sistema d'aigua subterrànea en tot el planeta que provablement estava conectat a un oceà marcianà.[43][44][45][46] L'estudi va ser de 24 cràters que no mostraven una entrada o eixida; per lo tant, l'aigua per al llac hauria vingut del sol. Tots els cràters estaven ubicats en l'hemisferi nort de Mart. Estos cràters tenien pisos que es trobaven aproximadament a 4000 m per baix de el "nivell de la mar" marcià (un nivell que, donada la falta de mars del planeta, es definix en funció de l'elevació i la pressió atmosfèrica). Les característiques en els sols d'estos cràters solament podrien haver-se format en presència d'aigua. Molts cràters contenen múltiples característiques que mostren que el nivell de l'aigua en els cràters va pujar i va baixar en el temps. Deltes i terrats estaven presents en alguns cràters.[47] En alguns dels sols dels cràters es troben minerals com vàries argila i minerals de tons clars que es formen en l'aigua. Ademés, es troben capes en alguns d'estos cràters. En conjunt, estes observacions sugerixen fortament que l'aigua estava present en estos llocs.[45] Alguns dels cràters estudiats varen ser Pettit, Sagan, Nicholson, Mclaughlin, du Martheray, Tombaugh, Mojave, Curie, Oyama i Wahoo. Sembla que si un cràter era lo suficientment profunt, eixia aigua del sol i produïa un llac.[45]


Referències

  1. ↑ «Mariner 4: First Spacecraft to Mars». space.com (2012-12-05). Consultat el 2015-07-04.
  2. ↑ «Blast from the past: Mariner 4's images of Mars &#; The Planetary Society». planetary.org. Consultat el 2015-07-04.
  3. ↑ Snyder, C., V. Moroz. 1992. Spacecraft exploration of Mars. In Kieffer, H., B. Jakosky, C. Snyder, M. Matthews, (eds). 1992. Mars. University of Arizona Press. Tucson.
  4. ↑ «What is the evidence for water on Mars?». astronomycafe.net. Consultat el 2015-07-04.
  5. ↑ Madeleine, J. et al. 2007. Mars: A proposed climatic scenario for northern mid-latitude glaciation. Llunar Planet. Sci. 38. Abstract 1778.
  6. ↑ Madeleine, J. et al. 2009. Amazonian northern mid-latitude glaciation on Mars: A proposed climate scenario. Icarus: 203. 300–405.
  7. ↑ Mischna, M.(2003).«On the orbital forcing of Martian water and CO2 cycles: A general circulation model study with simplified volatile schemes».J. Geophys. Res..108(E6): 5062.doi:10.1029/2003je002051.
  8. ↑ Newsom, H. 2010. Heated Lakes on Mars. In Cabrol, N. and E. Grin (eds.). 2010. Lakes on Mars. Elsevier. NY.
  9. ↑ Fairén, A. G.(2009).«Stability against freezing of aqueous solutions on early Mars».Nature.459(7245): 401–404.doi:10.1038/nature07978.
  10. ↑ Abramov, O.; Kring, D.(2005).«Impact-induced hydrothermal activity on early Mars».Journal of Geophysical Research.110(E12): E12S09.doi:10.1029/2005je002453.
  11. ↑ Newsom, H(1980).«Hydrothermal alteration of impact melt sheets with implications for Mars».Icarus.44(1): 207–216.doi:10.1016/0019-1035(80)90066-4.
  12. ↑ Newsom, H.(1996).«Impact crater lakes on Mars».J. Geophys. Res..101(E6): 14951–9144955.doi:10.1029/96je01139.
  13. ↑ McKay, C.; Davis, W.(1991).«Duration of liquid water habitats on early Mars».Icarus.90(2): 214–221.doi:10.1016/0019-1035(91)90102-i.
  14. ↑ Bibring, J.(2006).«Global mineralogical and aqueous history derived from OMEGA observations».Science.312(5772): 400–404.doi:10.1126/science.1122659.
  15. ↑ Murchie, S., et al. 2008. First results from the Compact Reconnaissance Imaging Spectrometer for Mars (CRISM), LPSC XXXIX abstract 1472.
  16. ↑ Zolotov, M., M. Mironenko. 2008. Formation and fate of phyllosilicates on the surface of Mars: Geochemical modeling of aqueous weathering. LPSC XXXIX, Abstract 3365.
  17. ↑ Carr, M., J. Head. In Cabrol, N. and E. Grin (eds.). 2010. Lakes on Mars. Elsevier. NY
  18. ↑ Gendrin, A.(2005).«Sulfates in Martian Layered Terrains: The OMEGA/Mars express view».Science.307(5715): 1587–1591.doi:10.1126/science.1109087.
  19. ↑ «Evidence of Vast Quantities of Water Isse on Mars». universetoday.com (2002-05-28). Consultat el 2015-07-04.
  20. ↑ «Llunar & Planetary Lab at The University of Arizona». Archivat des de l'original, el 2008-10-13. Consultat el 2015-07-04.
  21. ↑ «Ground isse on Mars is patchy and variable &#; Mars Odyssey Mission THEMIS». themis.asu.edu. Consultat el 2015-07-04.
  22. ↑ «Isse Under the Lander? &#; Phoenix on Mars». phoenixonmars.wordpress.com (2008-05-31). Consultat el 2015-07-04.
  23. ↑ «Confirmation of Water on Mars». Phoenix Mars Lander. NASA (2008-06-20). Archivat des de l'original, el 2008-07-01.
  24. ↑ De Hon, R(1992).«Martian lake basins and lacustrine plains».Earth Moon Planets.56(2): 95–122.doi:10.1007/bf00056352.
  25. ↑ 25,0 25,1 Cabrol, N.; Grin, E.(1999).«Distribution, classification, and ages of martian impact crater lakes».Icarus.142(1): 160–172.doi:10.1006/icar.1999.6191.
  26. ↑ Cabrol, N.; Grin, E.(2001).«The evolution of lacustrine environments on Mars: Is Mars only hydrologically dormant».Icarus.149(2): 291–328.doi:10.1006/icar.2000.6530.
  27. ↑ Goudge, T.; Aureli, K.; Head, J.; Fassett, C.(2015).«Classification and analysis of candidate impact crater-hosted closed-basin lakes on Mars».Icarus.260: 346–367.doi:10.1016/j.icarus.2015.07.026.
  28. ↑ Fassett, C. J. Head(2008).«Valley network-fed, open-basin lakes on Mars: Distribution and implications for Noachian surface and subsurface hydrology».Icarus.198(1): 37–56.doi:10.1016/j.icarus.2008.06.016.
  29. ↑ Zhao, J., et al. 2018. PALEOLAKES IN THE NORTHWEST HELLAS REGION: IMPLICATIONS FOR PALEO-CLIMATE AND REGIONAL GEOLOGIC HISTORY. 49th Llunar and Planetary Science Conference 2018 (LPI Contrib. No. 2083).
  30. ↑ Salese F. et al. (2016) JGR, 120, 2555–2570.
  31. ↑ Davis, J., et al. 2018. INVERTED PALAEOLAKES IN ARABIA TERRA, MARS: EVIDENCE FOR FLUCTUATING EROSION AND DEPOSTION IN THE NOACHIAN. 49th Llunar and Planetary Science Conference 2018 (LPI Contrib. No. 2083). 1902
  32. ↑ Boatwright, B., et al. 2021. INVERTED FLUVIAL CHANNELS IN TERRA SABAEA, MARS: GEOMORPHIC EVIDENCE FOR PROGLACIAL LAKES AND WIDESPREAD HIGHLANDS GLACIATION IN THE LATE NOACHIAN. 52nd Llunar and Planetary Science Conference 2021 (LPI Contrib. No. 2548). 1641.pdf
  33. ↑ «Researchers discover new type of ancient crater lake on Mars».
  34. ↑ Hargitai, Henrik I.; Gulick, Virginia C.; Glines, Natalie H.(2018).«Paleolakes of Northeast Hellas: Precipitation, Groundwater-Fed, and Fluvial Lakes in the Navua–Hadriacus–Ausonia Region, Mars».Astrobiology.18(11): 1435–1459.doi:10.1089/ast.2018.1816.
  35. ↑ «Groundwater and Precipitation Provided Water to Form Lakes along the Northern Rim of Hellas Basin throughout Mars's History &#; SETI Institute».
  36. ↑ Hargitai, H.(2018).«Groundwater-Fed, and Fluvial Lakes in the Navua–Hadriacus–Ausonia Region, Mars».Astrobiology.18(11): 1435–1459.doi:10.1089/ast.2018.1816.
  37. ↑ Irwin, R.(2005).«An intense terminal epoch of widespread fluvial activity on early Mars. 2. Increased runoff and paleolake development».J. Geophys. Res..110(E12): E12S15.doi:10.1029/2005JE002460.
  38. ↑ Fassett, C.; Head, J.(2008).«Valley network-fed, open-basin lakes on Mars: Distribution and implications for Noachian surface and subsurface hydrology».Icarus.198(1): 37–56.doi:10.1016/j.icarus.2008.06.016.
  39. ↑ Grant, J. T. Parker(2002).«Drainage evolution in the Margaritifer Sinus region, Mars».J. Geophys. Res..107(E9): 5066.doi:10.1029/2001JE001678.
  40. ↑ Head, J., S. Pratt. 2001. Closed chaos basins on Mars: Evidence for regional groundwater drawdown and collapse. Llunar Planet. Sci. XXXII. Abstract 1774.
  41. ↑ Irwin, R.(2002).«A large paleolake basin at the head of Ma'adim Vallis, Mars».Science.296(5576): 2209–2212.doi:10.1126/science.1071143.
  42. ↑ Irwin, R.(2004).«Geomorphology of Ma'adim Vallis, Mars, and associated paleolake basins».J. Geophys. Res..109(E12): E12009.doi:10.1029/2004JE002287.
  43. ↑ ESA Staff. «First Evidence of "Planet-Wide Groundwater System" on Mars Found», European Space Agency, 2019-02-28. Consultat el 2019-02-28.
  44. ↑ Houser, Kristin. «First Evidence of "Planet-Wide Groundwater System" on Mars Found», Futurism.com, 2019-02-28. Consultat el 2019-02-28.
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 Salese, Francesco; Pondrelli, Monica; Neeseman, Alicia; Schmidt, Gene(2019).«Geological Evidence of Planet‐Wide Groundwater System on Mars».Journal of Geophysical Research: Planets.124(2): 374–395.doi:10.1029/2018JE005802.
  46. ↑ «Mars: Planet‐Wide Groundwater System – New Geological Evidence» (2019-02-19).
  47. ↑ «First Evidence of a Planet-wide Groundwater System on Mars - Astrobiology» (2019-02-28).
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lagos_en_Mart&oldid=1311748»