L'arbre de Júpiter, també cridat comunament espumilla, Júpiter, sirimomo de les Índies, sirimomo del sur o crespón[1] és una espècie del gènero Lagerstroemia de la família Lythraceae, originària de China, Japó, Himàlaya i Índia. El seu cultiu es va expandir a casi tot el continent asiàtic i més tart a Europa i Amèrica.

arbre de Júpiter (Lagerstroemia indica)

Descripció

És un arbre o arbust caducifoli que pot alcançar uns 8 m d'altura. Molt ramificat, forma una copa àmplia i chata. La corfa, plana i de color marró mig (café), es desprén anualment. Fulles ovales, opostes, de color vert obscur. Les fulles sorgixen en primavera de color cobrizo i en autumne adquirixen matisos grocs i anaranjados. L'inflorescència és una panícula terminal d'uns 9 cm de llarc. Flors acampanades en 6 pétals de vores rullades de color blanc, rosa o malva. Hi ha varietats púrpures o roges. El frut és una càpsula negruzca de poc més de 1 cm.[1]

Usos i cultiu

És una espècie molt utilisada com planta ornamental, pel seu fullage decoratiu i vistosa floració.

La seua fusta és molt dura i de molt bona calitat per lo que s'utilisa en mueblería i ebanisteria.

En medicina popular s'utilisen les raïls en decocció per a curar aftes i dolors d'estòmec. El cocimiento dels fulls i flors s'utilisa com a purgant.cita requerida

Espècie prou rústica, resistent al fret sempre que es trobe en una ubicació protegida. Vegeta be a ple sol en sols ben drenats, fresca i profunts. S'han desenrollat molts híbrits i cultivars entre L. indica i L. faueri.

Es multiplica per acodo, esqueixos semillenyosos i llavors.[1]

Resistix be les podes. Les branques són fàcils d'empeltar (també es produïxen esgalls naturals), fet que els jardiners han aprofitat per a donar a les copes formes diverses.

Taxonomia

Lagerstroemia indica va ser descrita per (L.) Pers. i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[2]

Sinonímia
  • Lagerstroemia chinensis Lam.
  • Lagerstroemia indica var. alba Ram.Goyena
  • Lagerstroemia speciosa (L.) Pers. (esta varietat té la seua pròpia pàgina Lagerstroemia speciosa)
  • Murtughas indica (L.) Kuntze[2]
  • Lagerstroemia elegans Wall. ex Paxton[3]
  • Lagerstroemia minor Retz.
  • Lagerstroemia pulchra Salisb.
  • Murtughas indica (L.) Kuntze
  • Velaga globosa Gaertn.[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Lagerstroemia indica L.» (en espanyol). infojardin.com. Consultat el 5 de maig de 2012.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Lagerstroemia indica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de decembre de 2014.
  3. ↑ http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/pubinv/msg/lagerstroemia_indica.pdf
  4. ↑ «Lagerstroemia indica». The Plant List. Consultat el 2 de decembre de 2014.

Bibliografia

  1. Flora, The Gardeners Bible, ABC Publishing, Ultime, NSW, Austràlia, 2005
  2. Biota Rioplatense IV Arbres Urbans, L.O.L.A., 1999
  3. AFPD, 2008. African Flowering Plants Database - Base de Données dones Plantes à Fleurs d'Afrique.
  4. CONABIO, 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. Cap. nat. Mèxic 1.
  5. i Correja A., M. D., C. Galdames & M. S. de Stapf 2004. Catàlec de les Plantes Vasculars de Panamà. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1.
  6. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1-855.
  7. Flora of China Editorial Committee, 2007. Fl. Chinenca Vol. 13.
  1. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Veneçuela 1-860.

Enllaços externs

Commons