Anar al contingut

Lagerstroemia indica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
arbre de Júpiter (Lagerstroemia indica)


El arbre de Júpiter, també cridat comunament espumilla, Júpiter, sirimomo de les Índies, sirimomo del sur o crespón[1] és una espècie del gènero Lagerstroemia de la família Lythraceae, originària de China, Japó, Himalaya i Índia. El seu cultiu es va expandir a casi tot el continent asiàtic i més vesprada a Europa i Amèrica.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre o arbust caducifolio que pot alcançar uns 8 m d'altura. Molt ramificat, forma una copa àmplia i chata. La corfa, plana i de color marró mig (café), es desprén anualment. Fulls ovales, opostes, de color vert obscur. Els fulls sorgixen en primavera de color cobrizo i en autumne adquirixen matisos grocs i anaranjados. L'inflorescència és una panícula terminal d'uns 9 cm de llarc. Florés acampanadas en 6 pétals de vores rullades de color blanc, rosa o malva. Hi ha varietats púrpures o roges. El frut és una càpsula negruzca de poc més de 1 cm.[1]

Usos i cultiu

[editar | editar còdic]

És una espècie molt utilisada com planta ornamental, pel seu fullage decoratiu i vistosa floració.

La seua fusta és molt dura i de molt bona calitat per lo que s'utilisa en mueblería i ebanisteria.

En medicina popular s'utilisen les raïls en decocció per a curar aftas i dolors d'estòmec. El cocimiento dels fulls i flors s'utilisa com purgante.CR

Espècie prou rústica, resistent al fret sempre que es trobe en una ubicació protegida. Vegeta be a ple sol en sols ben drenados, #fresca i profunts. S'han desenrollat molts híbrits i cultivares entre L. indica i L. faueri.

Es multiplica per acodo, esquejes semileñosos i llavors.[1]

Resistix be les podas. Les branques són fàcils d'empeltar (també es produïxen esgalls naturals), fet que els jardiners han aprofitat per a donar a les copes formes diverses.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Lagerstroemia indica va ser descrita per (L.) Pers. i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[2]

Sinonímia
  • Lagerstroemia chinensis Lam.
  • Lagerstroemia indica var. alba Ram.Goyena
  • Lagerstroemia speciosa (L.) Pers. (esta varietat té la seua pròpia pàgina Lagerstroemia speciosa)
  • Murtughas indica (L.) Kuntze[2]
  • Lagerstroemia elegans Wall. ex Paxton[3]
  • Lagerstroemia minor Retz.
  • Lagerstroemia pulchra Salisb.
  • Murtughas indica (L.) Kuntze
  • Velaga globosa Gaertn.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Lagerstroemia indica L.» (en espanyol). infojardin.com. Consultat el 5 de maig de 2012.
  2. 2,0 2,1 «Lagerstroemia indica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de decembre de 2014.
  3. http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/pubinv/msg/lagerstroemia_indica.pdf
  4. «Lagerstroemia indica». The Plant List. Consultat el 2 de decembre de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Flora, The Gardeners Bible, ABC Publishing, Ultime, NSW, Austràlia, 2005
  2. Biota Rioplatense IV Arbres Urbans, L.O.L.A., 1999
  3. AFPD, 2008. African Flowering Plants Database - Base de Données dones Plantes à Fleurs d'Afrique.
  4. CONABIO, 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. Cap. nat. Mèxic 1.
  5. i Correja A., M. D., C. Galdames & M. S. de Stapf 2004. Catàlec de les Plantes Vasculars de Panamà. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1.
  6. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1-855.
  7. Flora of China Editorial Committee, 2007. Fl. Chinenca Vol. 13.
  1. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Veneçola 1-860.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons