Liolaemus multimaculatus
La lagartija de les dunes (Liolaemus multimaculatus), també denominada comunament lagartija dels médanos, lagartija costera i lagartija de l'arena,[1] és una espècie de fardacho liolaémido del gènero Liolaemus. És un saurio arenícola d'hàbits diürns que habita en el centre-este del Con Sur de Sudamérica.
Distribució
[editar | editar còdic]La lagartija de les dunes és una espècie endèmica de l'Argentina, habitant de manera exclusiva en els médanos que voregen el llitoral marítim de les províncies de Buenos Aires[2] i Riu Negre.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Liolaemus multimaculatus va ser descrita originalment en l'any 1837 pels zoólogos francesos Auguste Henri André Duméril i Gabriel Bibron baix el nom científic de Proctotretus multimaculatus[4]
Dins del gènero Liolaemus pertany al grup ‘‘wiegmanni’’ encara que per a Cei correspondria agrupar-ho en el grup ‘‘multimaculatus’’ com a espècie nominal.
- Eixemplars tipo
L'eixemplar holotip és l'assignat en el còdic 6867 i va ser depositat en el Museu d'Història Natural de París.[4] El lectotipo és el: MHNP 6867, i va ser designat per J. Guibé en l'any 1954.[5]
- Localitat tipo
La localitat tipo és: "Chili" (error).[6]
- Etimologia
Etimológicamente el terme genèric Liolaemus s'origina en dos paraules del idioma grec, lio que significa ‘pla’ i laemus (de laimos) que es traduïx com a ‘gola’. El nom específic multimaculatus ve de les paraules en llatí multi que significa ‘molt’ o ‘molts’ i maculatus, que es traduïx com ‘tacat’ o ‘maculado’, és dir: ‘molt maculado’, en raó del seu patró cromàtic.
- Registre fòssil
Restants d'esta espècie de fardacho varen ser exhumats de perfils corresponents al Cuaternario tardà de la localitat fosilífera ‘‘càmping Americà’’, situada a uns 5 km al sursudoeste de Mont Bell (38°57'47"S 61°22'48"W) en el llitoral suroest de la província de Buenos Aires. La divergència del grup ‘‘multimaculatus’’ podria haver tingut lloc durant el desenroll del Sistema Eòlic del Cuaternario tardà pampeano.[7]
Característiques
[editar | editar còdic]Est és un fardacho terrestre, de tamany mijà a menut, en una llongitut d'uns 48 mm entre morro i cloaca, alcançant 70 mm de llarc total.[1] La seua coloració li permet un perfecte camuflage en el substrat en que viu, l'arena seca, en desdibuixar la seua figura per mig d'un patró cromàtic consistent en un fondo ocre esguitat per manchitas clares i séries de taques romboidals obscures marginades per un vorell posterior blanc, en poques màcules celests i una taca escapular negra.
El mascle és major, posseïx 8 poros precloacales grocs i la seua pancha és blanca motejat de pardo, no blanc inmaculado com en la femella. Este dibuix és totalment distint al de les atres espècies que integren el ensamble de lagartijas arenícolas en les que compartix el seu hàbitat, les que mostren llínees llongitudinals clares i obscures als que s'agreguen en atres màcules majors i d'estructura distinta.[3]
Com utilisa el método d'enterrar-se en l'arena per a escapar dels seus perseguidors, té algunes adaptacions anatòmiques especials per a este fi. Posseïx rencs de escamas cefàliques que s'estenen des de la vora posterior de l'ull a la porció posterior dels narius: són 7 escamas superciliares i cantales unides, encimadas fins als narius, #lo que li otorga al seu cap una conformació acuminada tipo pala. Els narius tenen flejes palpebrales i vàlvules que impedixen que els grans d'arena conseguixquen penetrar.
Costums
[editar | editar còdic]L'ambient a on viu Liolaemus multimaculatus posseïx abundant arena seca, exposta a l'intensa radiació solar. Habita en pasturages en escassa cobertura vegetal (majorment entre el 33 i el 66 %),[8] presents en dunes frontals i en pendents dels médanos que rodegen als menuts estanys i baixos interdunas, en médanos vius i semifijos.[9] Els médanos vius totalment carents de vegetació només els ampra per a traslladar-se entre biòtops aptes. Selecciona microhábitats també tenint en conte el grau d'compactación del substrat, puix si no és sol li és impossible enterrar-se.
El seu aliment consistix en menuts aràcnits i insectes, com a arnes, dípters i escarabats. Per a capturar-los ampra la tècnica de ‘‘assentar-se i esperar’’, la qual consistix en passar inadvertit quedant-se immòvil a l'espera de que algun assut passe lo suficientment prop, i quan açò ocorre arremet de manera explosiva i sorpressiva.
Este saurio està inclós en el grup de reptils denominat: ‘‘nadadors de les arenes’’ en raó d'estar particularment adaptat per a que, en cas de perill, en pocs segons poder enterrar-se per complet baix la superfície de l'arena solta, podent respirar l'aire contingut entre els grans, i inclús poder alvançar alguns metros “nadant” baix l'arena i fòra de la vista dels seus perseguidors. El zambullido ho realisa de cap i en les pates orientades cap a arrere, penetrant ràpidament gràcies a accelerats moviments en zigzag. D'esta manera conseguix eludir a les seues predadores, aus rapaces, rabosots, culebras, etc.[10] Ademés d'esta tècnica de fuga, com a mecanisme antidepredatorio també pot escapar en veloç carrera cap a les mates de vegetació més pròximes, per a ocultar-se entre les bases dels tallos, operant d'esta manera com a refugis naturals. En esta espècie destaquen subarbustos com Senecio bergii i grans mates herbáceas de Spartina ciliata.[11] Allí també construïx chicotetes coves a on busca protecció, deposita els seus ous i regula la seua temperatura. Si l'animal és capturat, una última estratègia és autoamputarse la seua coa, la que se sacsa frenèticament, per a buscar captar l'atracció del predador i d'esta manera permetre al que era el seu posseïdor el poder escapar en vida.
És una espècie ovípara. Ovipone de 3 a 7 ous de color blanc, possiblement en dos posades anuals.[1]
Conservació
[editar | editar còdic]Esta lagartija està categorizada com: “espècie vulnerable”.[12] Este reptil depén de la protecció i interconexió dels pegats de vegetació nativa, principalment dels espartillares del esparto dels médanos (Spartina ciliata) i atres facies de pasturages psamofíticos costers natius.[13]
Com la geonemia d'esta espècie es desenrolla sobre una llarga llonja (de pocs quilómetros d'ample) en correspondència en el seu ambient, es veu amenaçada per la reducció i el tabicado o fragmentació de les dunes costeres causada per les activitats relacionades en un desenroll humà descontrolado, des de l'urbanisació completa d'amplis sectors de la franja dunícola sense planejament ambiental, passant per corts produïts per forestaciones, la reconversió de les dunes vives en zones de pastures ganaderes, el sobrepastoreo, la extracció d'arena per a destinar-la a la construcció i el destí de l'ambient medanoso per al divertimiento de la població per mig de la circulació lliure de motocross, cuatriciclos i vehículs 4 x 4 (tot terreny). Com este fardacho és sumament fidel al seu hàbitat exclusiu, la segmentación del mateix produïx també la insularización de les seues poblacions, #lo que du aparellat una pèrdua de variabilitat genètica al vore's interromput el fluix de gens, #lo que redunda en una disminució de la seua plasticidad fenotípica per a poder enfrontar canvis i amenaces futures. Com la capacitat de recolonizamientos dels pegats a on s'extinguix és nula, les poblacions cada volta queden més separades entre sí.[14] Se sumixca a l'escassea d'àrees protegides d'un ambient com el dunícola poc atractiu per al gran públic en contrast en les forestaciones de pins en que li'l sol reemplaçar.
La província de Buenos Aires va declarar com monument natural a la lagartija Liolaemus multimaculatus per mig de la llei n.º 14960 sancionada el 31 d'agost de 2017.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Scolaro, Alejandro (2006). Reptils patagónicos nort: una guia de camp. Comodoro Rivadavia, Argentina: Universitat Nacional de la Patagonia Sant Joan Bosco: Facultat de Ciències Naturals. 112 pp.
- ↑ Vega, L. & P. Bellagamba (1992). Noves localitats per a Liolaemus multimaculatus (Dumeril and Bibron, 1837), Liolaemus gracilis (Bell, 1843) i Liolaemus wiegmanni (Dumeril and Bibron, 1837) (Sauria: Tropiduridae) en la Província de Buenos Aires. Bolletí de l'Associació Herpetológica Argentina 8:4.
- ↑ 3,0 3,1 Cei, J. M. (1993). Reptils del noroest, noreste i est de l'Argentina. Herpetofauna de les selves subtropicales, Puna i Pampes. Torino: Museu Regionale vaig donar Scienze Naturali. Monografia XIV.
- ↑ 4,0 4,1 Duméril, A. M. C., G. Bibron & A. Duméril (1837). Erpétologie générale ou histoire naturelle complète dones reptils. Vol. 4. Roret. Paris. 517 pp., pl. 290.
- ↑ Guibé, J. 1954. Catalogue dones Types de Lézards du Muséum National d'Histoire Naturelle Naturelle. Paris, Imprimerie Nationale, 119 pp.
- ↑ Liolaemus multimaculatus en Reptile Database.
- ↑ Albino, A. M. (2005). A Clapix Quaternary lizard assemblage from the southern Pampean region of Argentina. Journal of Vertebrate Paleontology, 25(1), 185-191.
- ↑ Vega, L. (1993). Activitat estacional i segregació espacial en una comunitat d'saurio de Mar del Sur (Província de Buenos Aires). Bolletí de l'Associació Herpetológica Argentina 10(1): 4-5.
- ↑ Vega, L. I. (1991). Selecció d'hàbitat en saurio dels médanos costers bonaerenses. Bolletí de l'Associació Herpetológica Argentina 7(2): 7-8.
- ↑ Kacoliris F.P.; Horlent, N. & Williams J. (2006). Herpetofauna, Coastal Dunes, Buenos Aires Province, Argentina. Check List 2 (3): 1-7.
- ↑ Block, Carolina; Laura I. Vega, and Oscar A. Stellatelli (2012). Vegetation Refuges of a Sand Lizard Assemblage in Temperate Coastal Sand Dunes. Journal of Herpetology 46 (4): 608-613.
- ↑ Lavilla, I., I. Richard and G. Scrocchi (2000). Categorisació dels Amfibis i Reptils de la República Argentina. Sant Miguel de Tucumán, Associació Herpetológica Argentina. 97 p.
- ↑ Iribarne, O. (2001). Reserva de Biosfera Mar Chiquita: característiques físiques, biològiques i ecològiques. Mar de l'Argent. Editorial Martín. 319 p.
- ↑ Vega, L., P. Bellagamba and L. Fitzgerald (2000). Long-term effects of anthropogenic habitat disturbance on a lizard assemblage inhabiting coastal dunes of Argentina. Canadian Journal of Zoology 78: 1-8.
- ↑ Llei n.° 14960
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Liolaemus multimaculatus.
Wikispecies té un artícul sobre Liolaemus multimaculatus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Liolaemus multimaculatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.