Lady Lilith

Lady Lilith

Lady Lilith és un oli sobre llenç de Dante Gabriel Rossetti pintat per primera volta entre 1866 i 1868 amprant com a model al seu amant Fanny Cornforth, sent l'obra alterada en 1872 en la finalitat de mostrar el rostre d'Alexa Wilding. La pintura s'exhibix actualment en el Museu d'Art de Delaware.

Rèplica de Lady Lilith, per Rossetti (1867)

Una rèplica en aquarela de 1867 la qual mostra el rostre de Cornforth s'exhibix actualment en el Museu Metropolità d'Art de Nova York. En el marc del quadro figura un vers de l'obra Fausto de Goethe, escrit en tinta pel propi Rossetti en la part posterior del mateix:

Text original en anglés:

Text traduït a l'espanyol:

Història

Sala de dibuix de Frederick Richards Leyland en 1892 (fotografia de Harry Bedford Lemere). D'esquerra a dreta poden observar-se les següents obres: Monna Rosa, Mnemósine, La donzella bienaventurada, Proserpina, Veronica Veronese i Lady Lilith

Lady Lilith va ser comissionada pel magnat navier Frederick Richards Leyland al començament de 1866, sent-li entregada a principis de 1869 per un preu de 472 lliures. Samuel Bancroft, amo d'una fàbrica textil, va adquirir la pintura per 525 lliures en la venda del patrimoni de Leyland celebrada el 28 de maig de 1892, comprant a lo manco atres quatre obres de Rossetti i aplegant a acumular en posterioritat una de les majors coleccions d'art prerrafaelita fora del Regne Unit. El patrimoni de Bancroft donó esta colecció en 1935 al Museu d'Art de Delaware.

La pintura va ser exhibida per primera volta en Londres en 1883; en Filadèlfia en 1892 mentres la casa de Bancroft era ampliada per a albergar nous quadros; en Richmond, Virginia, en 1982; en Tòquio en 1990; en Birmingham i Williamstown en 2000; i en Londres, Liverpool i Ámsterdam en 2003. En 2012, la pintura va ser exhibida en la Tate Gallery de Londres, sent exposta del 17 al 19 de febrer de 2013 en la Galeria Nacional d'Art de Washington D. C.

Elaboració

El 9 d'abril de 1866, Rossetti va escriure a Leyland:

Degut a que continua expressant el seu desig de tindre un bon quadro meu, li escric sobre un atre que ya he escomençat, el qual serà un dels millors. L'image representa a una dama pentinant el seu cabell. Té el mateix tamany que Palmifera - 36 x 31 polzades - i estarà ple de material, un paisage vist en el fondo. El seu color principalment blanc i argent, en una gran massa de pèl dorat.

Actualment es conserven dos estudis preparatoris datats de 1866, existint aixina mateix varis esbossos d'una data provablement anterior. Henry Treffry Dunn, ajudant de Rossetti, va afirmar que el fondo floral va ser l'última part del quadro en ser pintada. Per a això, tant Dunn com G. P. Boyce varen elaborar cistelles de roses blanques de gran tamany procedents del jardí de John Ruskin en Denmark Hill en la finalitat de traslladar-les a la casa de Rossetti, ubicada en Chelsea. Sumat a lo anterior, es considera que Dunn va recrear posteriorment Lady Lilith en tiza de color.

Comparativa del rostre de les dos versions de Lady Lilith. Dalt, versió de l'obra en el rostre de Fanny Cornforth; avall, versió de l'obra en el rostre de Alexa Wilding

Les fonts bibliogràfiques no conseguixen posar-se d'acort en si va ser Leyland o Rossetti qui va motivar la reelaboraació de l'obra, si ben totes elles coincidixen que el canvi efectuat va ser la tongada del rostre de Fanny Cornforth pel de Alexa Wilding. Per a portar a terme esta modificació, la pintura va ser tornada a Rossetti en febrer de 1872, sent la reelaboraació completada el 2 de decembre del mateix any en Kelmscott Manor, despuix de lo que va ser tornada a Leyland.

Alexa, naixcuda Alice Wilding, tenia al voltant de vintisset anys al moment de la reelaboraació de l'obra, sent-li pagat un sòu d'1 lliura semanal pels seus servicis com a model i havent segut el rostre de Wilding utilisat en anterioritat per a la reelaboraació de Venus Verticordia. Pese a la fama de Rossetti de mantindre relacions amoroses en els seus models, existixen chicotetes o nules evidències d'una relació d'este tipo entre Wilding i el pintor.

Un dels ajudants de Rossetti, Charles Fairfax Murray, qui havia elaborat còpies de les obres del seu mestre, va afirmar que algunes pintures atribuïdes en posterioritat a l'artiste constituïen en realitat obres dels seus ajudants. Murray va afirmar, ademés, que la versió de Lady Lilith exposta en el Museu Metropolità d'Art havia segut pintada en realitat per Henry Treffry Dunn, declarant que Rossetti únicament s'havia llimitat a retocar-la.

Bibliografia

• Wildman, Stephen; Llorer Bradley; Deborah Cherry; John Christian; David B. Elliott; Betty Elzea; Margaretta Fredrick; Caroline Hannah; Jan Marsh; Gayle Seymour (2004) - "Waking Dreams, the Art of the Pre-Raphaelites from the Delaware Art Museum". Art Services International.

• McGann, Jerome (2005) - "Lady Lilith, Dante Gabriel Rossetti". Rossetti Archive. Institute for Advanced Technology in the Humanities, University of Virginia.

• "Dante Gabriel Rossetti: Lady Lilith (08.162.1)". Heilbrunn Timeline of Art History. New York: The Metropolitan Museum of Art, 2000–.

• Scerba, Amy (2005) - "Dante Gabriel Rossetti's painting "Lady Lilith" (1863: watercolor, 1864–1868?: oil)". Feminism and Women's Studies. EServer.org.

• "Henry Treffry Dunn – Past Auction Results". Artnet.

• Lee, Jennifer J. (2006) - "VENUS IMAGINARIA: REFLECTIONS ON ALEXA WILDING, HER LIFE, AND HER ROLE AS MUSE IN THE WORKS OF DANTE GABRIEL ROSSETTI. M.A. Dissertation. University of Maryland.

• Venus Verticordia, Dante Gabriel Rossetti, 1864-8, Rossetti Archive.

• Smith, Sarah Phelps (1979) - “Dante Gabriel Rossetti's ‘Lady Lilith’ and the Language of Flowers.” Arts Magazine 53.

• Thomas, David Wayne (2004) - Cultivating Victorians: lliberal culture and the aesthetic. University of Pennsylvania Press.

• Rossetti, Dona't Gabriel. The House of Life.

• Casa digital de l'escritor Luis López Nieves - La bellea del cos