Lactarius rufulus

Lactarius rufulus (Lactarius rufulus)

No confondre en Lactarius rufus.

Lactarius rufulus, és una espècie de fongo de la família Russulaceae. Els cossos fructífers tenen capuchones carnosos de color roig parduzco de fins a 10 cm (3,9 polzades) d'ample i làmines de color groc rosáceo molt pròximes entre sí. El talle medix fins a 12 cm (4,7 polzades) de llarc i 3 cm (1,2 polzades) de gruixa i té un color similar al del capell. Els cossos fructífers s'assemblen als de L. rufus, pero L. rufulus tendix a créixer en arracades en una base comuna, en lloc d'en solitari o en grups. Una característica microscòpica distintiva és l'absència casi total de cèlules grans i esfèriques cridades esferocistos, que per lo demés són comunes en les espècies de Lactarius.

Esta espècie, coneguda únicament en Califòrnia, Arizona i Mèxic, creix en el sol, en la #fulleram, prop dels roures. Els bolets Lactarius rufulus són comestibles i tenen una olor semblada al aixarop de arce. S'han utilisat per a aromatizar dolços i darreries.

Taxonomia

L'espècie va ser descrita per primera volta pel micólogo nortamericà Charles Horton Peck en 1907, basant-se en #espècimen recolectats en la Universitat de Stanford en Califòrnia. Les #recolecció tipo varen ser realisades per a.M. Patterson i S. Nohara, estudiants de botànica de la Universitat Leland Stanford Junior que varen realisar vàries #recolecció durant l'hivern de 1906-07.

Lactarius rufulus es classifica en la secció Thejogali del subgénero Russularia del gènero Lactarius. Les característiques de la superfície de moltes espècies de la secció Thejogali (segons la definició de Hesler i Smith en 1979) es denominen rimuloso-areoladas (irregularment badades, en els clavills creuant-se unes en atres) basant-se en una superfície en «numerosos montículs de cèlules infladas» emparellades en clavills.

El fongo es coneix comunament com a «capell de caramelo rufo».

Descripció

El capell de L. rufulus medix de 3 a 10 cm (1,2-3,9 polzades) d'ample, és àmpliament convexo, es aplana i acaba tenint forma d'embut poc profunt, a voltes en un llauger umbo. El marge (vora) del capell està inicialment curvat cap a dins, pero es curva cap a dalt en la madurea. La superfície sol ser irregular o arrugada. Al principi és de color roig parduzco, pero es torna marró anaranjado en l'edat. Les làmines estan unides al talle de forma adnata (directament unides) a subdecurrente (descendint llaugerament a lo llarc del talle). Estan molt juntes, al principi són de color groc rosat, pero en l'edat es tornen d'un roig més obscur o marró rojós. Les làmines no estan bifurcadas ni s'teñir d'un atre color al magullarse. El talle medix 4-8 cm (1,6-3,1 pulg.) de llarc, uns 0,5-1,5 cm (0,2-0,6 pulg.) de gruixa, casi igual o llaugerament eixamplat cap a avall, sec, pla i de color marró rojós. Pot ser sòlit o farcidura (ple de micelios semblats al cotó), pero pot tornar-se parcialment buit en l'edat. La carn és ferma, de color blanc a rosa anaranjado, i no es taca en tallar-la. El làtex és escàs, blanc, immutable i no taca els teixits. El seu sabor és suau. L'impressió de les espores és de color blanc a groc cremoso.

Característiques microscòpiques

Les espores són de 7-9 per 7-9 μm, esfèriques o casi esfèriques, ornamentadas en un retícul parcial o complet (un sistema de crestes elevades en forma de ret), en #prominència de fins a 0,5 μm d'altura. Els basidios (cèlules en espores) tenen dos i quatre espores i medixen 45-52 per 9-11 μm. La cutícula del capell és una capa mal formada de cèlules infladas en pileocistidios filamentosos dispersos (cistidios en el capell). Alguna cosa inusual per a un Lactarius, L. rufulus carix o té poques cèlules unflades (esferocistidios) en el capell i el talle.

Espècies similars

Lactarius rubidus és similar en apariència a L. rufulus, pero té un làtex entre acuoso i similar al sèrum i desenrolla una forta olor a aixarop de arce o

caramelo de manteca quan se seca. Una atra espècie pareguda és Lactarius thiersii, pero té el capell i el talle més menuts i la carn i el làtex són de sabor suau. La carn i el làtex de Lactarius rufus tenen un sabor fortament acre, i els seus cossos fructífers són més robusts i carixen d'umbo. Ademés, L. rufus creix típicament de forma cespitosa, en els cossos fructífers agrupats en una base comuna, i té colors més pàlits i una olor més intensa que L. rufulus. L. vinaceorufescens té un làtex groguenc.

Ecologia, hàbitat i distribució

Lactarius rufulus és una espècie micorrícica que viu en associació mutualista en espècies de roure. El fongo forma una ectomicorriza caracterisada per una baïna externa que rodeja les raïls del roure. El fongo rep carbohidrats solubles que són subproductes de la fotosíntesis de la planta, a l'hora que proporciona a la planta un major accés als nutrients del sol necessaris per al seu creiximent. Els cossos fructífers de L. rufulus creixen dispersos o en grups en el sol baix el roure, normalment de giner a març; la seua aparició és poc freqüent. Abans es pensava que només es trobaven en Califòrnia (a on són més freqüents en la partix sur de l'estat), pero en 1998 es va informar de la seua presència en Mèxic i en 2006 en Arizona.

Usos

El fongo és comestible, en un sabor suau i una llaugera olor a aixarop de arce. L'autor nortamericà David Arora sugerix que els cossos fructífers poden utilisar-se de manera similar als fongos candy cap (gorro de caramelo), a pesar de no ser tan fragants. Se sap que els chefs de l'àrea de la baïa de Sant Francisco ho utilisen per a darreries com gelats, pastiços i caramelos.

Vore també

• Anex:Espècies de Lactarius

Enllaços externs

• Lactarius rufulus en el Index Fungorum
• Imàgens de l'Observador de bolets