Lacaton & Vassal
Lacaton & Vassal és un estudi d'arquitectura francés compost per Anne Lacaton (1955) i Jean-Philippe Vassal (1954) i fundat en 1987 en París.[1] En 2021 els seus fundadors varen obtindre el Premi Pritzker d'Arquitectura.[2]
_(9304278276).jpg)
Trayectòria
Desenrollen una obra centrada principalment en la relació entre la forma, la funció i l'economia.[3] Otorguen especial importància al modo de vida contemporàneu, buscant crear espais confortables per als usuaris a través d'eixa relació. Es caracterisen també per fer us de l'innovació tecnològica i materials com el policarbonat per a conseguir construir espais més amplis.[4]
El seu treball ha segut expost tant de forma individual com a colectiva, coincidint en atres arquitectes de renom com Anna Heringer, Fran Silvestre o Aires Mateus.[5] Aixina mateix, han segut premiats en el Gran Premi Nacional d'Arquitectura que otorga el govern francés en 1999, el Premi de la Ciutat de Madrit en 2006 o el Premi d'Arquitectura de la Ciutat de Bordeus en 2008, entre uns atres.
En 2019 la transformació de 530 vivendes en el Grand Parc Bordeaux (junt a Frédéric Druot i Christophe Hutin) va ser elegit guanyador del EU Mies Award, otorgat a la millor arquitectura contemporànea en Europa.[6]
En 2021 varen ser guardonats en el Premi Pritzker d'Arquitectura.[7]
Proyectes destacats
- Casa Latapie, Floirac (1993)
- Centre de dia per a post-adolescents, Begles (1994)
- Museu Arqueològic de Saintes (1995)
- Coloque Aucoc, Bordeus (1996)
- Universitat Pierre Mendes, Grenoble (1995-2001)
- Casa en Dordogne (1997)
- Casa en Lège-Cap-Ferret (1998)
- Casa en Coutras (2000)
- Museu d'art contemporàneu en el Palais de Tòquio, París (2001)
- Café Una en el Architekturzentrum, Viena (2001)
- Oficines en Nantes (2001)
- Edificis de vivendes colectives en Floirac (2003)
- Casa en Keremma (2005)
- Sèu de la facultat de Ciències de gestió de l'Universitat de Bordeus (2006)
- Sala d'exposicions de París Nord Villepinte (2007)
- Escola d'Arquitectura de Nantes (2009)
- Transformació de la torre Bois-li-Prêtre, París (2009)
- Planificació de les zones industrials abandonades del Palais de Tòquio, París (2012)
- FRAC Nord-Pas-de-Calais, Dunkerque (2013)
- Sala polivalent Li Grand Sud, Lille (2013)
- Transformació de tres torres previstes per al seu derrocament en GHI-Quartier du Grand Parc, Bordeus (2016)
Referències
- ↑ «».
- ↑ Christele Harrouk. «Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal, guanyadors del Premi Pritzker d'Arquitectura 2021». Plataforma Arquitectura. Consultat el 18 de març de 2021.
- ↑ Oriol Bohigas. «Lacaton i Vassal». El País. Consultat el 18 de març de 2021.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 de març de 2014. Consultat el 26 de maig de 2014.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2015. Consultat el 25 de maig de 2015.
- ↑ Niall Patrick Walsh. «Transformació de 530 vivendes socials Grand Parc Bordeaux, guanyador del EU Mies Award 2019». Plataforma Arquitectura. Consultat el 18 de març de 2021.
- ↑ «[1]», El País.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lacaton & Vassal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.