Laboratori Subterràneu de Canfranc

Archiu:Edificio del Laboratorio subterráneo de Canfranc.jpg

Laboratori Subterràneu de Canfranc, edifici sede en Canfranc

El Laboratori Subterràneu de Canfranc (LSC) és un laboratori subterràneu a gran profunditat de primer nivell dissenyat per a l'investigació en física de neutrinos, matèria obscura i atres fenomens inusuals en la naturalea que requerixen molt baixa radioactividad ambiental per a ser observats. L'ubicació de el LSC, a 800 metros baix terra, està excavada entre el túnel carreter de Somport i l'antic túnel ferroviari, d'uns 8 km, en la frontera Espanya-França. Actualment, el LSC és el segon laboratori a gran profunditat major d'Europa, en estreta colaboració en els laboratoris subterràneus més importants en el context internacional: LNGS (Itàlia), SNOLab (Canadà) i Kamioka (Japó).

El LSC és un Consorci compost pel Ministeri de Ciència i Innovació, el Govern d'Aragó i l'Universitat de Saragossa, que pertany a la ret nacional de les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS).

Història

A mitat dels anys huitanta, en l'intenció de localisar un laboratori subterràneu a on realisar experiments de física nuclear i de astropartículas, el grup de Física Nuclear i Altes Energies de l'Universitat de Saragossa, liderat per Ángel Morales, va examinar l'emplaçament del túnel de ferrocarril de Canfranc. Es tractava d'un emplaçament sense cap infraestructura llevat l'existència de dos chicotetes sales d'a penes 10 m² cada una d'elles situades a 780 metros de l'entrada espanyola del túnel a una profunditat de 675 metros equivalents d'aigua (m.w.i). En l'any 1986 es varen acondicionar les dos sales que constituirien lo que posteriorment es va denominar el Laboratori 1. En 1989 es va posar en marcha en la sala oest el primer experiment del laboratori (denominat bb-gamma): Es tractava d'un experiment de busca de la desintegració doble beta de el ⁷⁶Ge en la finalitat d'estudiar la naturalea i massa del neutrino.

En 1991 es va instalar sobre les vies del tren un nou mòdul prefabricar de 27 m². Este mòdul, junt en el ya existent, es va emplaçar en una nova localisació a 1200 metros de l'entrada espanyola (a una profunditat de 1380 m.w.i.); en este emplaçament es va acondicionar (ret elèctrica, teléfon, ventilació, etc.) lo que va constituir el Laboratori 2. En este periodo el grup de Saragossa va donar un pas important a nivell internacional al coliderar la colaboració IGEX. Es tractava de la busca de la doble desintegració beta sense emissió de neutrinos de el ⁷⁶Ge utilisant detectors de germani hiperpuro enriquits isotópicamente al 86% en ⁷⁶Ge. En ella participaven el PNNL, la USC, el INR, ademés del Institute for Theoretical and Experimental Physics (ITEP, Rússia) i del Yerevan Physical Institute (Armènia).

En 1994 durant la realisació de les obres del túnel de carretera del Somport, la Direcció general de Carreteres de la Secretaria d'Estat d'Infraestructures i Transports del Ministeri de Transport va eixecutar, al seu càrrec, les obres d'excavació i adequació d'un nou laboratori de 118 m² a 2520 metros de l'entrada espanyola i una profunditat de 2450 m.w.i. En esta nova instalació, denominada Laboratori 3 que estava operativa a principis de 1995 es va instalar la  Fase 2 de IGEX que consistia en tres detectors de 2 kg de massa activa cada u en un blindage de baix fondo consistent en 40 cm de plom, una caixa de PVC (sagellada en silicona) per l'interior de la qual circula nitrogen gas, 2 mm de cadmi, 40 cm d'polietileno i un vet actiu de centelleadores plàstics.

Els resultats experimentals obtinguts durant estos anys varen colocar al Laboratori de Canfranc en primera llínea en l'investigació en el camp de la física nuclear i de astropartículas. Açò va ser fonamental per a que els organismes competents aprovaren fer una ampliació del laboratori que permetera un nou bot qualitatiu: l'actual Laboratori Subterràneu de Canfranc.

Actualment

El LSC és una ICTS multidisciplinar, en 1.600 m² de superfície i un volum de 10.000 m³ en el laboratori subterràneu equipat en un número destacat d'instalacions. L'infraestructura principal subterrànea, denominada LAB2400, es dividix en Hall A, l'àrea experimental de major superfície en 600 m² , Hall B i C i àrea de servicis. El restant de les infraestructures subterrànees anexes es denominen LAB2500 i LAB780 respectivament, segons la seua distància a la boca espanyola del túnel ferroviari.

En el LSC, 22 colaboracions nacionals i internacionals, en més de 260 científics i ingeniers de 50 institucions, porten a terme les seues investigacions en la frontera entre la física de astropartículas, la geodinámica o la biologia.