La dependenta
La dependenta o pel seu nom en japonés Konbini Ningen és una novela escrita per Sayaka Murata que correspon a la número 10 de la seua colecció, va ser publicada en 2016 i en esta novela Murata va rebre el prestigiós Premi Akutagawa en el mateix any, aixina mateix va ser nomenada com a Dòna de l'Any per la revista Vougue Japan. La novela va vendre més de 600 000 còpies en Japó i en 2018 es va convertir en el seu primer llibre en ser traduït a l'anglés en el nom "Convenience Store Woman".[1]
Sinopsis
La protagonista d'esta història és Keiko Furukura una dòna fadrina de 36 anys que mai ha tingut parella i que ha passat la mitat de la seua vida treballant com a dependenta de temps parcial en una Konbini, un supermercat japonés que està obert les 24 hores del dia. Furukura sempre va tindre la sensació de que mai havia terminat d'encaixar en la societat. No obstant, en aquell supermercat va trobar un món predible governat per un manual que els diu a tots els treballadors com actuar i que dir, per lo que per primera volta va conseguir conseguir eixa normalitat en contra d'una societat que li reclama acomodar-se al seu estil. Tots volen vore a Furukura formar una llar i seguir un camí convencial per a que davant els ulls dels demés s'a el fi una adulta.[2]
Resenya

La dependenta nos conta l'història d'una dòna japonesa fadrina i sense aspiracions que ha treballat en una Konbini la mitat de la seua vida, el supermercat de la qual esta obert les 24 hores del dia, els 7 dies de la semana. Esta història està narrada en primera persona per lo que li dona un toc més íntim i permet empatizar més en les situacions que viu la protagonista.
Furukura sempre ha tingut la sensació de que viu una vida que no és seua, ya que tot el temps el món esta qüestionant-li i demanant-li una explicació sobre les situacions que viu, com per eixemple: ¿Per qué no busca un treball fix?, ¿Per qué seguix treballant per hores?, ¿Per qué mai ha tingut alguna parella?, ¿Piénsa casar-se algun dia?, a totes estes preguntes Furukura sempre conseguix buscar excuses que justifiquen les seues accions davant estes incògnites.
La novela inicia contant la problemàtica infància de Furukura, ya que esta té una forma molt peculiar de comportar-se, es fa menció a la seua falta d'empatia quan troba un pardal que ha perdut la vida i el voler resoldre un conflicte entre els seus dos companyers de classe colpejant-els en una pala. Des del principi a Furukura se li tracta com a una persona que necessita canviar ya que les seues accions ho justifiquen, pero Furukura és incapaç de comprendre que és lo que deu "curar", i és en esta busca a on troba una resposta; si no pot curar-se, deurà actuar com els demés. El canvi paulatí de Furukura va conseguir que els del seu entorn l'acceptaren per semblar més "normal" i solament aixina els seus problemes varen disminuir, pero és en la Konbini a on troba una espècie de santuari la qual li impon un còdic de vestimenta i conducta, en paraules de la mateixa Furukura ella renaix com a dependenta.[3]
Sayaka Murata va conseguir mostrar a través d'esta novela una de les cares de la moneda d'esta societat, la qual és crítica, juzgadora i exigent, en a on adaptar-se i tindre que ser lo que els demés esperen és l'única possibilitat de supervivència. "Keiko, la protagonista, decidix posar-se la caraça de persona normal per a deixar de ser qüestionada constantment".- Sayaka Murata.
També va expondre una forta crítica social cap a la societat japonesa i sobretot, al paper de la dòna, Sayaka Murata mostra en la novela la societat machiste que es té en Japó. Una societat que sol jujar a les dònes en particular, als individus en general i no tolera a ningú que s'ixca del seu guion, a quí és diferent, expon a la societat patriarcal que qüestiona el trellat d'una dòna quan esta no es definix per les directrius que han segut marcades per a ella. A pesar de l'humor que s'usa per a agilitar la trama en cap moment el mensage és reduït o minimisat, l'idea que sustenta a la novela esta sempre present. És per açò que Furukura per a adaptar-se, no aspira a res més que ser una dependenta, ella goja del treball pero clarament açò no basta perque la societat sempre li demana més.[4]
Encara que la tématica de la dependenta puga semblar senzilla té una gran càrrega emocional. És cert que la societat exigix des del moment en el que un naix un cert rol, una forma de comportar-se i un objectiu final, açò no és distint per a Furukura la diferència és que ella no té cap interés per objectius considerats "normals". No tots compartixen el desig de voler tindre fills, de voler casar-se o de conseguir una gran ocupació, per a Furukura cap d'estos desijos té sentit pero açò no significa que duga una vida trista, tot lo contrari, en entrar a la "Konbini" se li nota més alegre i en pau en si msima, la mateixa exigència de la societat podria ser la culpable dels seus problemes i inclús de les seues inseguritat.[5]
Referències
- ↑ «Resenya de la dependenta de Sayaka Murata» (en és). Japonisme. Consultat el 2022-04-29.
- ↑ «- Duomo Edicions». duomoediciones. com. Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2021. Consultat el 2022-05-04.
- ↑ «Resenya del llibre “La dependenta”: empleada a temps complet | número Zero» (en és). La Veu de l'Interior. Consultat el 2022-05-04.
- ↑ «La dependenta, Sayaka Murata | Resenya» (en és). Consultat el 2022-05-01.
- ↑ «La dependenta i el dilema de ser normal» (en és). La porta falsa. Consultat el 2022-05-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «La dependienta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.