La Solana y Barranco Lucía
El Solà i Barranc Lucía és un parage natural municipal, en una superfície de 371,40 ha, es localisa en el terme municipal d'Alcublas en la província de Valéncia.
| La Solana y Barranco Lucía | |
|---|---|
| Localisació | |
| Tipos | Espai natural / Bosc |
| Província | Valéncia |
El mont Solana i Barranc Lucía constituïx una de les estribacions meridionals del massiç de Javalambre, pertanyent al Sistema Ibèric. Té una cota màxima de 1125,9 metros i geogràficament constituïx el llímit administratiu entre les províncies de Castelló i Valéncia.
A grans traces, les formacions vegetals predominants en l'àmbit del parage corresponen a la xara mediterrànea, al que se superpon una cobertura arbòrea formada principalment per pi carrasco i pi laricio. Destaca la comunitat vegetal existent en la charca denominada Bassa Selvada, al peu de l'ala del mont del Solà. La bassa manté la làmina d'aigua durant l'estiu i al voltant d'ella es troba una interessant praderia de falagueres i una formació de juncs. També és interessant per la seua vegetació la denominada Cova Sabuquera, a on destaca per el seu frondosidad i tamany la presència de la flámula.
Sobre la fauna es constata la presència en la citada charca del gallipato, catalogat com a vulnerable en la Comunitat Valenciana, aixina com del sapo de espuelas. Atres espècies interessants són el sapo partero comú, el sapo corredor, la torruana i l'erizo europeu.
Este mont constituïx un element fonamental en la conformació del paisage de l'entorn de la localitat de Alcublas. La seua elevada altura i la fisionomia de l'ala de Solana, que recau cap al núcleu urbà, fan que atraga l'interés immediat de qualsevol observador que transite per la zona.
Sobre el valor patrimonial, en el seu àmbit territorial es troba el jaciment del Cim, pertanyent a l'Edat del Bronze i el jaciment ibèric del Corral de Capa (II-II). En la Cova Sabuquera s'han trobat restants datats en l'Edat del Bronze i també restants de ceràmica d'época islàmica.
Com a elements de valor etnològic destaquen els gelera la funció dels quals era la recollida de neu.
Va ser declarat parage natural municipal per Acort del Consell de la Generalitat Valenciana de data 20 de giner de 2006 (En este artícul s'arreplega texto del acuerdo
- Archivat el 9 de juliol de 2012 archivat en Wayback Machine.) i en 2007 s'inclou en el Catàlec de Monts d'Utilitat Pública de la Província de Valéncia (Decret 113/2007 de 20 de juliol).