Kyzyl-Vank
Kyzyl-Vank ( Plantilla:Lang-az ) és un cementeri arqueològic en Azerbaiyan, situat prop de l'estació de Kyzyl-Vank [1] a 18 km de la ciutat de Najicheván, a la vora del riu Araks [2], en el territori [3] del monasteri Kizyl-Vank i en les seues afores. El cementeri va rebre el seu nom del monasteri.[4] Este jaciment caracterisa la cultura de la ceràmica pintada del sur del Caucas de l'Edat del Bronze tardana[1]. Ha segut inclós pel govern d'Azerbaiyan en la llista de monuments arqueològics d'importància mundial.[5]
Troballes arqueològiques
[editar | editar còdic]Els monges del monasteri Kyzyl-Vank, durant treballs de construcció i de labranza en el territori del complex i les seues afores, trobaven repetidament fragments de ceràmica pintada. En 1895, l'arqueòlec aficionat N. V. Fiódorov va prestar atenció a estes troballes i els va informar a la Comissió Arqueològica. Esta última li va encarregar realisar excavacions de reconeiximent.[6]
Les primeres excavacions del cementeri es varen portar a terme en 1896 i 1904. Des del punt de vista científic, el jaciment va ser excavat més vesprada, en 1926.[7] Els enterrament en el cementeri estaven colocats en caixes de pedra, en posició encollida.[1] Alguns cossos varen ser sepultats en posició assentada.[2]
L'aixovar funerari consistia en armes de bronze i ferro (dagas, puntes de flecha, mazas), aixina com ceràmica pintada. La ceràmica es presenta en tres tipos. El primer tipo consistix en vasijas engobadas, cobertes en pintura marró i negra. Es va identificar una vaixell en l'image de dos figures humanes i una atra en l'image d'un au. El segon tipo de ceràmica inclou vasijas decorades en pintures mats. Entre elles es troben gerres en torres, aixina com recipients similars a teteras. El tercer tipo de ceràmica comprén vasijas negres bruñidas en decoració en forma de patrons realisats de manera descuidada.[1] També en Kyzyl-Vank es varen descobrir joyes d'or.[2]
Els tipos de ceràmica identificats en el cementeri reflectixen tres etapes successives en el desenroll de la cultura de Kyzyl-Vank. Aixina, els dos primers tipos pertanyen a la segona mitat de el II mileni a. C., mentres que el tercer correspon al començ de l'I mileni a. C.[1] El tipo de ceràmica descobert durant les excavacions d'Ivan Meshchaninov i Alexander Miller en Kyzyl-Vank és molt similar al tipo de ceràmica de l'Edat del Bronze tardana i del Ferro primerenc descoberta per Osman Abibullaev en la capa superior de l'assentament de Kyultepe I. Ceràmiques similars de Kyzyl-Vank estaven acompanyades de aixovar de bronze.[8]
La ceràmica pintada de Kyzyl-Vank pertany a la cultura arqueològica de Najicheván,[2] també coneguda com Kyzylvank.[9][2] Els portadors d'esta cultura vivien en una organisació patriarcal-comunitària i es dedicaven a l'agricultura i la ganaderia.[2] Els recipients policromados de colors gris i groc, en motius en forma de complexes figures geomètriques i en representacions de persones, animals i aus, descoberts en Kyzyl-Vank, pertanyen a la segona etapa de desenroll de la cultura de Najicheván (sigles XVII–XV a. C.)..
Com a resultat dels treballs arqueològics realisats en 1936, es va conseguir establir que els enterrament del tipo Kyzyl-Vank estan difosos per tot el territori de la RSSA de Najicheván,[3] i que la ceràmica pintada és característica no solament de Kyzyl-Vank, sino de tota la regió de Najicheván.[8] Monuments en ceràmica similar també han segut trobats en el territori d'Armènia (Tezekend), Turquia (Boğazköy, Alişarhöyük)[2] i d'Iran (Goy-Tepe, Sialk, Hisar, entre uns atres).[1]
- Troballes de Kyzyl-Vank [2] exhibits en el Museu de Història d'Azerbaiyan ( Bakú )
-
Lluna creixent de bronze -
Un recipient pintat policromado en forma de tetera.
-
Figura de bronze d'un pardal
.jpg)
.jpg){kind=link}
Lliteratura
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Мунчаев, 1965.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 АСЭ, 1979.
- ↑ 3,0 3,1 БСЭ, 1950.
- ↑ Кушнарева, Каринэ Христофоровна (1993). Южный Кавказ в ІХ-ІІ тыс. до н. э: Этапы культурного и социально-экономического развития, Петербургское Востоковедение, p. 164. ISBN 5020273562.
- ↑ «Распоряжение Кабинета Министров Азербайджанской Республики об исторических и культурных памятниках».
- ↑ Алекперов, 1937.
- ↑ БСЭ, 1973.
- ↑ 8,0 8,1 Абибуллаев, 1953.
- ↑ Скаков, 2004.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kyzyl-Vank» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.