Kurukshetra
Kurukshetrá (en idioma hindí: कुरुक्षेत्र) és una regió nomenada per primera volta en el text épico mitològic Majábharata (del sigle III a. C.).
Kuru Kshetrá significa ‘territori dels kurus’. En els Puranas es diu que Kurukshetrá va rebre eixe nom en honor a Kuru, que era un rei indoario, de la tribu bhárata, que va ser ancestro de les llegendàries tribus pándavas i kurus (protagonistes del Majábharata).
El text sánscrito Vamaná-purana descriu cóm el mític rei Kuru es va instalar en el seu poble en estes terres. Va elegir esta terra a la vora del riu Sarasvati (actualment desconegut) perque englobava l'espiritualitat en huit virtuts:
- austeritat (tapes)
- veritat(satia)
- perdó (kshama)
- amabilitat (daia)
- neteja (sucha)
- caritat (dana)
- sacrificis de fòc (iagñá)
- celibat (brahma charia).
El deu Visnú es va sentir impressionat en este acte del rei Kuru i li va donar dos bendicions:
- esta terra seria coneguda com a terra santa en honor al seu nom (com Kuru Kshetrá: la regió de Kuru).
- qualsevol que morira en esta terra (sense importar la seua karma) aniria al Cel.
Segons els texts hinduistas, en diferents periodos, esta regió es va conéixer com Uttara Vedi, Brahma Vedi, Dharma Kshetra i finalment Kurukshetrá. Quan el rei Kuru va aplegar a este lloc, es dia Uttarvedi. La dinastia Bharata va instalar la seua capital en esta zona. Ací s'hauria lliurat la batalla de Kuruksetrá, el tema central del Majábharata.
Ubicació de Kuruksetra
[editar | editar còdic]
D'acort en el Taittiríia araniaka (5.1.1) descriu varis llocs per a ubicar la regió Kurukshetrá:
- al nort dels extensos boscs Khandava (del que es desconeix l'ubicació; podria ser la regió de Nova Delhi i Mewat),cita requerida
- al sur de Turghna (Srughna o Sugh, en Sirhind, en Panyab).
- a l'est de Maru (el desert)cita requerida
- a l'oest de Parin.[1]
La terra de Kurukshetrá estava regada per dos rius, el Sárasuati i el Drishaduati. Es desconeix el parador d'abdós rius.
Segons alguns texts hinduistas, els llímits de Kurukshetrá correspondrien aproximadament en els de l'Estat de Hariana.[2]
Kurukshetra en el història
[editar | editar còdic]El rei Jarsha Vardana (590-647 d. C.) va tindre la seua capital en Thanesar.
D'acort en el Majábharata (sigle III a. C.), Krishná en la seua família va ser a un lloc cridat Kuru Kshetrá varis anys abans de la llegendària batalla) des de la lluntana Dwaraka a participar en una fira durant un eclipse solar (que des de temps inmemorial en l'Índia es considera inauspicioso). Segons el text Akbar nama (d'Abul Fazl, el historiador de la cort), en 1567, l'emperador mongol Akbar es va enterar d'esta història i durant un eclipse solar va voler visitar Kurukshetrá. En eixa época ya es creïa que Kurukshetrá havia estat prop d'este llogaret Thanesar. El biógraf Fazl conte que en l'eclipse en Kurukshetrá els peregrins es banyaven en el llac Brahma Sarovar (que actualment es troba en el centre de la ciutat).
En l'época de l'emperador mongol Sha Shaján (1592-1666), el viager francés François Bernier (1625-1688) menciona que durant els eclipses solars, els hinduistas realisaven banys sagrats en el riu Indo, el riu Ganges i en els estanys sagrats de Thaneshwar.[3]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Vishal Agarwal: «Is there vedic evidence for the indo-aryan immigration to Índia?» (PDF en anglés).
- ↑ Segons descripcions en les Manu smriti (Lleis de Manu) 7.193, citades en el Sanskrit-English Dictionary del britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Kurukshetra.nic.in («Eclipse solar en Kurukshetrá», en anglés).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kurukshetra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.