Kronentor
.jpg)
La Porta de la Corona és un pabelló i, junt en el Pabelló de Paret, la part més famosa del Zwinger de Dresde i a sovint es representa com el seu símbol.
Ubicació i afores
En les seues llargues galeries a abdós costats, la seua frontera s'alça sobre l'antiga muralla de la fortalea; no obstant, la porta i les galeries formen un llauger àngul en ella. La Porta de la Corona proporcionava originalment accés des de l'exterior de la ciutat per mig de la muralla de la fortalea per mig del pont Wallgraben . Per lo tant, no existia cap pont de pedra que creuara el Fos de Zwinger fins a la Porta de la Corona que fora significatiu, sino solament una estreta passarela de fusta, que s'hauria desmantellat ràpidament en cas d'atac. També es va utilisar durant l'excavació del Fos de Zwinger i la seua ampliació en el XX va ser reconstruït en esta forma.
Història
En relació en la planificació de nous edificis grans i representatius per al rei, els edificis del hivernàcul existent (pabelló mural en pabellons esquineros) es varen ampliar en 1714 en una llarga galeria coronada per una porta central. Es construiria una rèplica paralela al Elba.
Un disseny preliminar per a un pabelló de portal de 1712/1713 mostra un edifici en un marcat almohadillado en la planta baixa. En la planta superior, es recolzen sobre columnes exentes en una cúpula. L'edifici mostra referències al nou palau proyectat per Pöppelmann. Es tracta d'una estructura de tres eixos, que va conseguir conectar-l'en les arcades. En la part inferior, la porta està emmarcada per casetes per a estàtues. En la part superior, hi ha un arc entre finestres rectangulars. En este disseny, Pöppelmann va proyectar una corona d'estàtues en la base de la cúpula de quatre cossos. Les elipses verticals de les buhardilla varen crear un marc curve.[1]
En 1714 es va produir una ruptura en la construcció del palau, quan el pati del Zwinger es va separar del palau. Durant esta época, es va crear el disseny de la Porta de Hércules. Pöppelmann i Permoser varen oscilar entre una solució més monumental i una atra més llaugera. La solució més monumental per a la Porta de Hércules presenta masses de pilars que s'eleven uniformement a lo llarc de dos plantes. La planta baixa està "massa tancada" per un segment estovat pla del hastial. No obstant, en la planta superior, els fragments del hastial s'òbrin cap a fòra. Segons Hempel, la part superior en l'estàtua d'Atles és massa chicoteta i no permet cap fusió. La solució més llaugera, en canvi, mostra un disseny en hermas en lloc de columnes. També hi ha un llauger dosel en la part superior; s'omet l'escala.[2] Els dissenys de la Porta de Hércules varen revelar un nou caràcter en la forma de l'edifici: una "dissolució d'estructures fermament establides i [...] fusió d'escultura i arquitectura". A diferència dels dissenys de 1712/1713, que presentaven una estructura tancada, els nous dissenys mostraven un cos obert per tots costats.Les obertures de la porta es caracterisen per arcs de mig punt, de la mateixa manera que en les llargues galeries. Açò va crear una síntesis d'arquitectura i escultura: Com l'interpenetraació de l'espai i la matèria, els motius arquitectònics semblen dissoldre's en la decoració escultòrica.[1]
-
Dresde, Kronentor Primer disseny preliminar com a pabelló de portal de 1712 i 1713 -
Dresde, Kronentor Segon disseny preliminar com a Porta de Hércules en 1714
-
Dresde, Bastida de la Corona en 1948
L'edifici, danyat durant la Segona Guerra Mundial, va tindre que ser reconstruït.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Michael Kirsten: Der Dresdner Zwinger, DKV-KUNSTFÜHRER Nr. 576/0, 1. Auflage, Deutscher Kunstverlag GmbH München Berlin, München o. J., S. 15.
- ↑ Eberhard Hempel,Der Zwinger zu Dresden. Grundzüge und Schicksale seiner künstlerischen Gestaltung, Berlin 1961, S. 72 [Abbildung: Tafel 48. Pöppelmann Dritter Vorentwurf für dones Kronentor. Dresden, Sächs. Landesbibliothek], S. 74 [Beschreibung].
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kronentor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.