Kren

Kren, Kran o Krren, és el deu del sol en la mitologia selknam. És un dels howenh més importants, ya que simbolisa el fi de la societat matriarcal i l'inici de la societat patriarcal. La seua figura s'associa a l'orige de la cerimònia del Hain.

Kren era apreciat pels selknam, ya que se li considera benevolente i bienintencionado en els hòmens. Per la seua habilitat i inteligència, tots els demés se subordinen al seu juí.

Mitologia

Naiximent i família

Kren era fill de Kranakhátaix, l'antic deu del sol. Mentres Kranakátaix es trobava en el cel, Kren estava encara en la terra, a on era un hàbil caçador. Una volta que el seu pare va deixar de lluir, Kren va passar a ser el nou deu del sol.

Kren estava casat en Kre, la deesa de la lluna, i junts tenien una filla, Tamtam.

Fi del matriarcat

Durant l'era de mitològica, Kre, esposa de Kren va ser considerada per molt temps l'howenh més poderosa, després de Temáukel. Les howenh més jóvens guanyaven la seua posició social de dònes adultes per mig de la cerimònia del Hain. En dita cerimònia, les jóvens howenh simulaven ser poderosos esperits provinents de l'inframón en la finalitat d'atemorisar als howenh masculins i sometre'ls baix el seu poder. No obstant, en una ocasió, durant la realisació de la cerimònia del Hain, tres howenh, Sit, Kehke i Chechu, provinents del Kéikruk o Cel Oest, varen descobrir la veritat. Sit va donar avís als demés hòmens i Kren, furiós per la revelació, va tirar a la seua esposa Kre al fòc, raó per la qual la lluna presenta taques. Kren va ordenar matar a totes les howenh que coneixien el secret del Hain, sobrevivint només aquelles que no havien segut iniciades. Entre les howenh assessinades estava la mateixa filla de Kren, Tamtam.

Lo ocorregut va posar fi al matriarcat existent fins a llavors, i va donar orige a la cerimònia del Hain masculí.

Vore també

• Howenh
• Hain
• Selknam