Anar al contingut

Korolev (cràter)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Korolev és un gran cràter d'impacte llunar del tipo denominat planura o conca amurallada. Rep el seu nom de l'ingenier aeroespacial soviètic especialisat en eixides Serguéi Koroliov (1907-1966). Es troba en la cara amagada de la Lluna, i la partix nort del seu sol creua l'equador llunar. Entre els cràters propencs notables s'inclouen Galois a penes al surest, Dones al sur-surest, Doppler unit a la vora meridional, i Kibal'chich al noreste. El sistema de marques radials del cràter Crookes (situat cap al suroest) cobrix part de la conca.

La vora exterior de Korolev està considerablement desgastat i erosionat, en una multitut de menuts cràters que sobre el seu brocal i la paret interna. El sol interior és relativament pla en comparació al terreny circumdant, pero està marcat en molts cràters de diferents tamanys. El més notable d'estos cràters interiors és Korolev M en la partix sur de la plataforma interior, i Korolev D junt a la vora en el seu sector noreste.

Archiu:Korolev basin topo.jpg
Mapa topogràfic de Korolev
Archiu:Korolev basin GRAILgravity.jpg
Mapa de gravetat GRAIL

Dins de l'interior de Korolev apareixen els restants d'un segon anell intern, situat aproximadament a la mitat del diàmetro de la paret externa i més visible en la seua mitat oriental, a on forma un arc curvat de crestes a través del fondo del cràter. En el punt mig de la formació no hi ha res que s'assemble a un pico central. No obstant, els cràters Korolev B, Korolev T i Korolev L es troben dins del diàmetro de l'anell interior.

Fins al seu nomenament formal en 1970 per l'UAI,[1] el cràter era conegut com "Conca XV".[2][3]

Korolev es troba al sur de la Conca Dirichlet-Jackson, de tamany similar.

Archiu:Korolev crater AS17-151-23107.jpg
Vista oblicua de la conca de 437 km de diàmetro de Korolev, presa pel Apolo 17 en 1972, mirant al nort
Archiu:AS17-151-23113crop.jpg
Vista oblicua Apolo 17
Archiu:Korolev LROCLOLA.jpg
Fotografia de la missió LRO (colors virtuals)

Cràters satèlit

[editar | editar còdic]

Per convenció estos elements són identificats en els mapes llunars posant la lletra en el costat del punt mig del cràter que està més propenc a Korolev.

Archiu:Korolev sattelite craters map.jpg
Cràters satèlit
Korolev Coordenades Diàmetro
B Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 21 km
C Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 66 km
D Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 24 km
I Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 37 km
F Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 30 km
G Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 12 km
L Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 31 km
M Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 57 km
P Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 18 km
T Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 22 km
V Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 19 km
W Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 31 km
X Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 27 km
I Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 19 km
Z Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 17.7 km

El cràter satèlit Korolev Z va ser aprovat per l'UAI el 25 de juny de 2017.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Korolev, Gazetteer of Planetary Nomenclature, Unió Astronòmica Internacional (UAI) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)
  2. Llunar Farside Chart (LFC-1A)
  3. Llunar Landmark Locations - Apollo 8, 10, 11, and 12 Missions. NASA technical note D-6082. Manned Spacecraft Center, Houston, Texas. November 1970. Figure 2.
  4. «Korolev Z» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.