Kibera
Kibera (en nubi : 'bosc' o 'jungla') és un assentament informal en els suburbis de Nairobi (capital de Kènia), que constituïx la major barriada pobra del país i el segon més gran d'Àfrica en més d'1 milló d'habitants.
La majoria dels residents dels barris marginals de Kibera viuen en la pobrea extrema i guanyen menys d'US$1,00 al dia. Les taxes de desocupació són altes. Les persones que viuen en el VIH en els barris marginals són moltes, de la mateixa manera que els casos de SIDA. Els casos d'agressió i violació són comunes. Hi ha poques escoles i la majoria de la gent no pot pagar l'educació dels seus fills. L'aigua neta és escassa. Les malalties causades per la falta d'higiene són freqüents. La gran majoria que viu en els barris marginals carix d'accés als servicis bàsics, inclosa l'electricitat, l'aigua corrent i l'atenció mèdica.
El Govern va iniciar un programa de neteja per a reemplaçar el barri marginal en un districte residencial d'apartaments de gran altura i per a reubicar als residents en estos nous edificis una volta terminats.
El veïnat està dividit en varis pobles, inclosos Kianda, Soweto East , Gatwekera , Kisumu Ndogo , Lindi , Laini Saba , Siranga , Makina , Salama, Ayany i Mashimoni.
Història
Els primers assentaments en Kibera remonten a l'any 1912, quan el govern colonial britànic va instalar als soldats nubianos (o sudanés) els qui havien pertanygut als “Kings African Rifles”, en un territori que més vesprada seria cridat Kibera, que significa ‘bosc’ en idioma nubio.
El govern britànic va fer llavors de Kibera una reserva militar i la va establir oficialment com a terra de residència per als soldats nubianos i les seues famílies a partir de 1918. En esta época Kibera era un lloc arborat de 4000 hectàrees, que contava a penes en 600 habitants.
En 1928 l'eixèrcit britànic va decidir transferir l'administració de Kibera al Consell Municipal. Els drets de propietat existents varen ser retirats als habitants, solicitant-els la presentació de proves segons un procediment llarc i fastidioso, en la finalitat de provar el seu orige nubiano. Els nubianos varen ser declarats “Tenants of the Crown” (o Inquilins de la Corona), lo que significava que el govern podia en tot moment acabar en el seu estatus de propietaris. Tota estructura construïda en Kibera corria el risc de ser destruïda en cas que l'estat decidira construir un proyecte governamental en el mateix lloc.
Els problemes de salut en Kibera varen devindre tan ràpidament que en 1948 va haver una primera demanda de deslocalisació general. A pesar d'açò, la ciutat continuava engrandint-se, passant de 6.000 habitants en 1965 a 62.000 en 1980, despuix 248.360 en 1992 i finalment 500.000 en 1998. En una taxa de creiximent anual del 17%, el número actual d'habitants variaria en 2006 entre 700.000 i 1.000.000, i açò per a una densitat de més de 2000 persones per hectàrea. En una densitat de 3,2 a 4,6 persones per habitació, Kibera està actualment considerat com el major “barri de chaboles” o la major “favela” d'Àfrica.
En Kibera viu Mama Tunza, la filántropa que, pràcticament sense recursos, manté a més de 350 chiquets indigents.[1]
Millorament del barri
El sol en gran part de Kibera està compost de rebujos i fem. Kibera és un dels barris marginals més estudiats d'Àfrica, no solament perque es troba en el centre de la ciutat moderna, sino també perque UN-HABITAT, l'agència de les Nacions Unides per als assentaments humans, té la seua sèu prop. Ban Ki-moon va visitar l'assentament un més despuix de la seua selecció com a secretari general de l'ONU.
Kibera, com un dels barris marginals més pronunciats dins de Kènia, està experimentant un procés intensiu de millora de barris marginals. El govern, UN-HABITAT i un contingent d'ONG, en particular Maji na Ufanisi, estan incursionando en els assentaments en un intent de millorar les condicions sanitàries i de vivenda.
Hi ha tres factors significatius que compliquen la construcció o millora dins de Kibera:
- El primer és la taxa de delictes menors i greus. Els materials de construcció no poden deixar-se desatesos per molt temps en cap moment perque existix una gran possibilitat de que els furten. No és rar que els propietaris de vivendes danyades per tormentes tinguen que acampar sobre els restants de les seues cases fins que es puguen fer les reparacions, per a protegir les matèries primeres dels possibles lladres.
- El segon és la falta de fonaments per als edificis. El sol en gran part de Kibera està lliteralment compost de desperdicis i fem. Les vivendes a sovint es construïxen sobre este sol inestable i, per lo tant, moltes estructures es derroquen cada volta que la barriada experimenta inundacions, lo que ocorre en regularitat. Açò significa que inclús els edificis ben construïts a sovint resulten danyats per la solsida dels propencs mal construïts.
- El tercer factor de complicació és la topografia inflexible i l'estreta expansió de l'àrea. Poques cases tenen accés per a vehículs i moltes es troben al peu de pendents pronunciades (lo que aumenta el risc d'inundacions). Açò significa que qualsevol esforç de construcció es fa més difícil i costós pel fet de que tots els materials deuen dur-se a mà.
Neteja
El 16 de setembre de 2009, el govern de Kènia, que reclama la propietat de la terra en la que es troba Kibera, va iniciar un pla de moviment a llarc determini que realojar a les persones que viuen en barris marginals de Nairobi.
S'esperava que la neteja de Kibera tardara entre dos i cinc anys en completar-se. Es va planificar que tot el proyecte duraria nou anys i realojar a tots els residents dels barris marginals de la ciutat. El proyecte va contar en el respal de les Nacions Unides i l'ex primer ministre Raila Odinga, qui va anar diputat de l'àrea, i s'esperava que costara $ 1.2 mil millons. Es va planificar que les noves comunitats inclogueren escoles, mercats, parcs infantils i atres instalacions. El primer lot d'al voltant d'1.500 persones que varen abandonar la barriada va ser traslladat en camió el 16 de setembre de 2009 a les 6:30 a. m. hora local i va ser realojar en 300 apartaments recent construïts en un lloguer mensual d'al voltant de $10.[2]
L'inici del proyecte es va pospondre vàries voltes quan el primer ministre Odinga no va estar disponible per a supervisar el primer dia. El primer dia se li varen unir la ministra de Vivenda, Soita Shitanda, i el seu assistent, Margaret Wanjiru, i els tres varen ajudar als residents a carregar les seues pertinences en els camions. També varen estar presentes vàries dotzenes de policies armats per a supervisar els apanys i dissuadir qualsevol resistència.
El procés ha segut impugnat llegalment per més de 80 persones, i el Tribunal Superior de Kènia ha declarat que el govern no pot escomençar els treballs de derrocament fins que el cas es veja en octubre, pero podrà demolir les cases de les persones que es vagen voluntàriament abans d'eixa data. Els 80 demandants són una mescla de terratinents de classe mija i residents de Kibera, i afirmen que la terra en Kibera és seua i que, per lo tant, el govern no té dret a demolir les barraques. La comunitat nubia, que ha vixcut en la terra durant casi 100 anys, també està decepcionada en l'esquema, i un vell ha dit que les vivendes actuals deurien millorar-se en el seu lloc.
El proyecte també ha segut criticat per urbanistes que diuen que corre el risc de repetir els errors d'esquemes anteriors, quan les famílies pobres compartien apartaments de dos habitacions en una o dos famílies més per a pagar el lloguer, o els subarrendaven a famílies de classe mija. i es va mudar de nou als barris marginals. Els treballadors que guanyen un salari mínim en Kènia guanyen menys d'US$2 per dia.[3] També existix controvèrsia sobre el moment del proyecte, en la primera fase, realojar a 7.500 persones, que es va retardar cinc anys i un funcionari del govern va afirmar que si el proyecte continua al ritme actual, tardarà 1.178 anys en completar-se.
Vore també
Referències
- ↑ Videorreportaje (11:25 min) en el lloc web de la Ràdio Televisió Espanyola, del 28 d'abril de 2012.
- ↑ Kenya moves 1,500 slum residents to new homes, The Standard.
- ↑ «Kenya». State. gov.
- Senyes de Kibera en el lloc web SHOFCO.
</noinclude>
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kibera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.