Kelpie australià

Archiu:Bashyr.jpg

Kelpie australià

El kelpie australià (en anglés: Australian Kelpie) és una raça de gos pastor originària d'Austràlia.

Història

Archiu:Hilu the Australian Kelpie dog.jpg

Kelpie australià roig.

L'inhòspit i desconegut ambient d'Austràlia va forçar als colon anglesos i escocesos a seleccionar uns gossos de treball que s'adaptaren a les condicions del país (espais molt més grans, raberes moltes més grans de rebels corders de raça merina, i la tremenda calor). El moh (com criden en Austràlia a la rabera) calia arreplegar-ho en corrals del rancho o l'estació per a passar la nit protegint-ho dels dingos aborigen i per a que no es pergueren. Per a això feya falta un gos realment treballador que sabera reunir i dirigir la rabera, més que el típic pastor del seu país d'orige.

Moltes zones d'Anglaterra havien elaborat la seua pròpia llínea de pastor, casi sempre en el nom de la regió o del propietari. La majoria d'elles s'ha perdut hui en dia, pero per a l'any 1800 encara existien algunes quan va tindre el seu auge l'emigració a Austràlia. En eixe moment, moltes atres races varen ser introduïdes a Austràlia, i les que millor servien dins del nou ambient eren usades i posteriorment creuades en atres locals.

Un dels primers tipos que va resultar ideal per a les condicions australianes va ser la llínea Rutherford de Collies de North County. Estos gossos eren de pèl curt, d'orella erecta o semi, i de color negre o negre i fòc, i varen ser descrits per G. S. Kempe com «de construcció robusta i temperament valent [...] en un gran cap i fortes mandíbules».

Varis membres de la família Rutherford varen emigrar d'Escòcia a Austràlia, i varen rebre un bon lot d'estos gossos dels seus familiars. Atres persones pronte varen vore les habilitats d'estos gossos i varen voler cadells d'esta llínea. Hi ha dubtes sobre sí es varen mantindre purs al cent per cent, ya que els pragmàtics propietaris de raberes creuaven les seues bones femelles de treball en els millors gossos que podien trobar, sense importar el seu genealogia. Pero la llínea Rutherford va formar la base per a la raça que actualment es coneix com kelpie.

A finals de el XIX, un ranchero cridat Gleason va canviar un cavall per un cadell femella negre i fòc criada en Victoria, de pares importats de la llínea Rutherford. La va cridar kelpie (un esperit de l'aigua canviant de la mitologia celta), i la va trobar una esplèndida treballadora. La gossa va ser coneguda com Gleason's Kelpie, i la seua descendència va donar el nom a la raça. Esta Kelpie original va ser creuada dos voltes en Moss, un gos australià negre, de la llínea Rutherford, i després en "Caesar", un gos negre i fòc de pares purament escocesos. Esta última ventrada en Caesar donaria el més famós kelpie de l'història. Una femella negra i fòc, també cridada kelpie, que va ser regalada a G. T. W. King. El seu kelpie (la segona) guanyaria la primera competició de gossos de treball en rabera celebrada en Austràlia. Esta victòria va fer aumentar l'interés per esta llínea.

La raça kelpie es basa en estos començos, en creus a lo llarc dels anys en atres llínees. La raça és en essència anglesa, sense introducció del dingo. Varen eixir molts bons gossos de treball negres de la llínea creada sobre "Moss", sobretot un de cridat "Barb". Durant molts anys es va creure que els negres eren una raça a banda cridada barb. Hi havia atres llínees conegudes pels noms dels seus millors gossos o del seu amo, pero pronte es varen unificar totes baix la denominació de kelpie.

Descripció

Archiu:Agility kelpie.jpg

Kelpie australià negre en competició d'agility.

El seu cap té una semblança en la d'un rabosot, pero es diferencia d'estos pels seus ulls almendrados. El seu contextura general és musculosa i compacta, pero flexible, medint els mascles entre 46 a 51 cm i les femelles entre 43 a 48 cm. El seu pelage és de doble capa, tenint una capa interna densa, i una exterior de pèls durs, disposts de manera que és resistent a la pluja. És llarc per la pancha, aplegant a formar un floc en les pates posteriors, mentres que el restant de les extremitatés posseïxen un pèl curt. En el seu coll posseïx un pèl llarc i gros formant una espècie de collar. El color d'est és molt variable, passant per una gama de colors obscurs a rojosos, estos poden ser negre, negre i fòc, roig, roig i fòc, leonado, chocolate i fum.