Anar al contingut

Kapellasita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kapellasite-89910.jpg
Kapellasita

La kapellasita és un mineral de la classe dels halogenuros, clorur de coure i zinc en hidroxilos, descrit a partir d'eixemplars trobats en la mina Sounion, en el districte miner de Laurion, Ática (Grècia). El nom procedix del llinage del coleccioniste i comerciant de minerals Christo Kapellas, que va ser qui va trobar els eixemplars que es varen estudiar.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La kapellasita és un membre del grup de la atacamita, polimorfo metaestable de la herbertsmithita, i anàlec de la haydeeita en zinc en lloc de magnesi.

Jaciments

[editar | editar còdic]

La kapellasita és un mineral extremadament rar, conegut fins al moment solament en tres localitats en el món,[2] la considerada com a localitat tipo, les escorias de la fundició Herzog Julius, en Astfeld, districte de Goslar (Alemània), i la mina Casualitat situada prop de Banys de Serra Alhamilla, en el municipi de Pechina, Almeria (Espanya).[3] Es troba associada a atres minerals secundaris, perticularment a algeps, paratacamita i cumengeíta.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mineralogical Magazine, 70, 329-340..
  2. 2,0 2,1 «Kapellasite. Mindat».
  3. Revista de Minerals, 7 (5), 8-36..