Anar al contingut

Kambu Svayambhuva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Suryavarman II, un dels reis angkorians descendents del linaje Kambuja.

Kambu Swayambhuva va ser un sapient príncip del linaje de Camboya. Li'l menciona en les sagues d'Agastia, Kaundinia Swaiambhuva, rei Rayendra Chola, rei Ashoka Maurya i rei Púshiamitra Shunga, segons el shloka 22 en el poema Ekamata stotra (himne a l'Única Mare). L'importància d'este príncip té que vore en l'història i identitat de la cultura jemer, aixina com el nom que rep el regne de Camboya: el terme Kambu origina Kamae, Kampuchía, Camboya...

La llegenda

[editar | editar còdic]

La llegenda sosté que Kambu Swayambhuva va ser inicialment un rei de l'Índia (possiblement durant el primer sigle de nostra era), que va fugir de la seua pàtria originària —potser a causa dels conflictes i guerres civils que per aquella época va sofrir l'Índia, especialment al nort— i es va aventurar en les selves del Surest Asiàtic regides pel llegendari rei Naga. Derrotat el rei Naga, el príncip Kambu es va casar en la seua filla Mera. Diu la llegenda que el rei Naga «va beure totes les aigües que invadien el país» per a preparar el terreny per al seu gendre. És possible que signifique en les primeres obres de drenage que migrants de l'Índia varen fer en la primitiva Camboya de principis de nostra era en un magnífic sistema de canals que encara hui és tingut en conte en el desenroll del país. Del matrimoni entre Kambu i Mera es presumix que ve el nom Khemer o Jemer, és dir, Camboya.

D'Índia

[editar | editar còdic]

L'influència de l'Índia en Camboya és un fet que s'ha donat a lo llarc de molts sigles. Les característiques cultures contemporànees tenen una forta relació en les manifestacions culturals de l'Índia. Alguns estudiosos pensen que este misteriós Kambu va poder procedir de Saurashtra o Guyarat, en les costes occidentals de l'Índia. Pertanyent al linaje Kamboja, va establir un chicotet regne en Bassac, prop de Wat Phu, en la regió del riu Mekong.

Vore també

[editar | editar còdic]