Kalika Purana

Plantilla:Traducció no atribuïda El Kalika Purana (en sánscrito: कालिकापुराणम्, Kālikā Purāṇa), també conegut com Kali Purana, Sati Purana o Kalika Tantra, és un dels upapurana (puranas menors) del hinduismo. Pertany a la tradició shakta, centrada en el cult a la deesa Devi. L'obra va ser provablement composta entre els sigles X i XI en la regió del noreste d'Índia, entre Assam i Cooch Behar (actual Bengala Occidental).Plantilla:SfnpPlantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Encara que la tradició puránica atribuïx el text a el sabio Markandeya, l'investigació acadèmica considera dita atribució com a convencional. El Kalika Purana circula en múltiples versions, organisades de forma variable en 90 a 93 capítuls. Les versions conservades presenten traces inusuals, ya que comencen de forma abrupta i seguixen un format poc freqüent dins de la lliteratura puránica, tant major com a menor.Plantilla:Sfnp El text descriu diversos tipos de sacrificis animals oferits a la deesa.

Contingut

El text s'obri en relats en els que Devi intenta conduir a Shiva de regrés des de la vida ascética cap a la vida domèstica, fent que torne a enamorar-se.Plantilla:Sfnp Segons Ludo Rocher, el Kalika Purana expon una teologia en la que Brahma, Shiva i Vishnu són presentats com una mateixa realitat última, mentres que les distintes deeses —com Sati, Parvati, Menaka, Kali i unes atres— són manifestacions d'una única energia femenina.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

El text glorifica a la deesa Kamakhya (o Kamakshi) i detalla els procediments rituals requerits per al seu cult. Aixina mateix, descriu en detall rius i montanyes del Kāmarūpa com tirtha i menciona el riu Brahmaputra i el Temple de Kamakhya.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Rudhiradhyaya

Els capítuls 67 a 78 constituïxen la secció coneguda com Rudhiradhyaya, dedicada a la discussió del bali (sacrifici, principalment animal) i a pràctiques associades al vamācāra dins del tantrismo.Plantilla:Sfnp Esta secció resulta notable pel seu tractament poc comú del sacrifici humà. El text indica que dit sacrifici podria realisar-se per a complaure a la deesa únicament en el consentiment del governant i en situacions extremes, com abans d'una guerra o en casos de perill imminent. També establix que no serien aptes per al ritual les persones en discapacitats físiques, els qui estiguen emparentats en un brahmán o els qui no accepten voluntàriament el sacrifici. El Kalika Purana descriu rituals simbòlics, com un bali de pasta d'arròs que representa a enemics abans d'una guerra, pero no explica el procediment d'un sacrifici humà real.Plantilla:Sfnp

Història

L'obra pertany a la branca shakta del hinduismo, orientada al cult de la deesa, i provablement va ser composta en o prop del Kāmarūpa medieval (actual Assam). Segons R. C. Hazra, es tracta d'una obra relativament tardana dins del conjunt dels upapurana.Plantilla:Sfnp El Kalika Purana és també un dels escassos texts hinduistas en els que apareix explícitament el terme «'«hindu»'».

Datació

Hazra va propondre l'existència d'un text anterior al conservat, l'orige del qual estaria en Bengala.Plantilla:Sfnp Esta hipòtesis va ser rebujada per Biswanarayan Shastri, qui va sostindre que les proves aduïdes poden explicar-se sense recórrer a un text previ.Plantilla:Sfnp Per a Shastri, les descripcions locals; el desenroll del mit de Naraka, del que les dinasties de Kāmarūpa deriven la seua linaje; la mitologia del Brahmaputra; i l'afirmació de que Kāmarūpa seria més sagrada inclús que Benarés apunten clarament a una composició local.Plantilla:Sfnp

Les referències a poetes com Kalidasa i Magha sugerixen que no es tracta d'un dels puranas més primerencs.Plantilla:Sfnp La menció de llocs i acontenyiments associats al rei Ratna Pala (920–960) situa l'obra despuix de el X.Plantilla:Sfnp L'explicació del terme mleccha i el seu paralelisme en una explicació present en una inscripció en placa de coure de Harjaravarman (815–832) s'ha interpretat com un indici de proximitat temporal al seu regnat.Plantilla:Sfnp Segons Ludo Rocher, la menció del rei Dharmapala de Kāmarūpa ha dut a propondre una datació en els sigles XI–XII; no obstant, distintes seccions del text han segut estimades entre els sigles VII i XII.Plantilla:Sfnp

Bibliografia

• Dalal, Roshen (2010). Hinduism: An Alphabetical Guide, Penguin Books. ISBN 978-0143414216.
• Dowson, John (1984). A Classical Dictionary of Hindu Mythology, and Religion, Geography, History, Calcutta: Rupa & Co..
• Hazra, R. C. (2003). The Cultural Heritage of Índia (vol. 2), The Ramakrishna Mission Institute of Culture. ISBN 81-85843-03-1.
• Lawrence, Bruce B. (1976). Shahrastani on the Indian Religions, Walter de Gruyter. ISBN 978-3110800999.
• Shastri, Biswanarayan (1994). Kalikapurane Murtivinirdesah, Motilal Banarsidass Publications.
• Rocher, Ludo (1986). The Purāṇas, Otto Harrassowitz Verlag. ISBN 978-3447025225.
• Rosati, Paolo (2017). “The Goddess Kāmākhyā: Religio-political Implications in the Tribalisation Process”. History and Sociology of South Àsia 11 (2): 137–155. doi:10.1177/2230807517703014.
• Shin, Jae-Eun (2018). Modern Practices in North East Índia: History, Culture, Representation, Routledge, pp. 23–55.