Anar al contingut

Juniperus monticola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ginebrera blava (Juniperus monticola)
Est artícul tracta sobre la planta de l'Eix Neovolcánico. Per a la planta del noreste de Mèxic vore Juniperus zanonii.


La ginebrera blava (Juniperus monticola)[1] és una planta endèmica de les zones serranes de Mèxic, pertanyent al gènero Juniperus, de la família de les cupresáceas. És menut, de fins a uns 80 cm d'alt i torçut. Habita entre els 3000 i 4300 metros sobre el nivell de l'mar.

Descripció

[editar | editar còdic]

Juniperus monticola és un arbre baix o be, en les zones més altes, un arbust. El seu tronc, freqüentment torçut i ramificat des de la base, té una corfa fibrosa i esgarrada. Les seues branques esteses, distribuïdes irregularment i d'aspecte tortuoso, formen menuts arcs. Les seues minúscules fulls tenen forma de escama i s'estenen bidimensionalmente cap als costats, formant un pla.[2] Les #inflorescència masculines, groguenques, són ovales, obtuses o alguna cosa tetrágonas, de 4 mm de llarc. Les #inflorescència femenines estan formades per 8 escamas ovadas, agudes i esteses. Els cons, de color blau obscur o violáceo, són globosos i de menys d'1 cm de diàmetro.[3]

Distribució

[editar | editar còdic]

Juniperus monticola es distribuïx per la mija i alta montanya del Eix Neovolcánico de Mèxic. La seua forma arborescente —anomenada comunament «cedrón» (J. m. monticola)— habita en boscs de coníferes (Abies religiosa i Pinus spp.) a lo llarc de la Faixa Neovolcánica. Les formes nanes creixen regularment per damunt del llímit del bosc, a ple sol i sobre afloraments rocosos, o be en boscs oberts de Pinus hartwegii, a la vora de corrents d'aigua.

L'espècie està descrita en un estat de conservació de preocupació menor (LC). No obstant, la SEMARNAT (Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals de Mèxic) la classifica com a espècie subjecta a protecció especial, per la vulnerabilitat de la seua restringida àrea de distribució.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Juniperus monticola va ser descrita en 1946 per Maximino Martínez en Anals de l'Institut de Biologia de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic 17: 79.[4]

  • Juniperus monticola f. compacta: coneguda de l'alta montanya del centre-sur de Mèxic (Nevat de Colima al Cofre de Perote)
  • Juniperus monticola f. monticola: coneguda de la mija montanya del centre i sur de Mèxic
  • Juniperus monticola f. orizabensis: coneguda només del Pico de Orizaba i de la Serra Negra

En 2007, el botànic Robert Phillip Adams va elevar la forma J. m. compactar a ranc d'espècie, en el nom de Juniperus compacta. Este estudi, no obstant, va tindre una base comparativa errònea. Des de 2010, Adams ha tornat a usar J. monticola sensu Martínez, en les seues tres formes, encara que diverses bases botàniques no han incorporat esta correcció. Vore Juniperus zanonii para més informació.

Etimologia

[editar | editar còdic]
Juniperus: variant gràfica de iuniperus, nom latino del ginebrera[5]


monticola: epítet llatí que significa "que habita en la montanya"[6]

Sinonímia

[editar | editar còdic]
  • Cupressus sabinoides Kunth
  • Juniperus sabinoides (Kunth) Nees [illegítim]
  • Juniperus sabinoides Humb. ex Lindl. & Gordon [illegítim]
  • Sabina tetragona (Kunth) Small

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Juniperus monticola». Consultat el 25 de març de 2020.
  2. 2,0 2,1 Parc Nacional Izta-Popo Zoquiapan. «Juniperus monticola: Ficha d'identificació». Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2016. Consultat el 16 de setembre de 2016.
  3. Calderón i Rzedowski, p. 55.
  4. «Juniperus monticola Martínez» (en anglés). The Plant List. Consultat el 23 de març de 2017.
  5. Gil González, Manuel Luis. «Juniperus». Flora de Canàries. Consultat el 16 de setembre de 2016.
  6. Griffith, Chuck. «monacanthos - mucronulatus» (en anglés). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 9 de giner de 2019.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2010) «Flora fanerogámica descriptiva - Gymnospermae», [1], Institut d'Ecologia, pp. 44-55. ISBN 978-607-7607-36-6.
  • Villers Ruiz (2006). «Zacatonal d'alta montanya», [2], Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, pp. 172-181. ISBN 970-32-1844-X.
  • Zanoni, Thomas A. (1982). [3], Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics, pp. 13-15.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]