Junchen

Junchen, en chinenc: 軍臣; r. 161-126 a. C., va anar el fill i successor de Laoshang Chanyu. Com chanyu del Imperi Xiongnu, Junchen va sobreviure als emperadors Han Wen (r. 180-157 a. C.) i Jing (r. 157-141 a. C.). Va morir durant el regnat de l'emperador Wu d'Han (r. 141-87 a. C.). Els tres emperadors Han varen confirmar el tractat de pau i parentesc heqin en el Xiongnu.

Vida

Junchen va succeir al seu pare, Laoshang Chanyu, en 161 a. C. i encara que la pau en la dinastia Han generalment va persistir baix el seu regnat, les incursions de Xiongnu encara varen ocórrer en els anys 158, 148, 144, i 142. Els anals chinencs senyalen que les relacions mútues es varen vore amenaçades en vàries ocasions, entre elles les apelacions dels contendents chinencs a l'assistència i protecció de Xiongnu, els bols de represàlia de Xiongnu com a castic per la violació dels térmens del tractat, i un atac directe de China contra el chanyu. Els Xiongnu eren especialment sensibles a les relacions comercials sense riscs, que eren un dels térmens del tractat heqin, i els anals chinencs senyalen específicament una série de casos d'obertura comercial en la frontera, lo que implica que a voltes el comerç fronteriç estava prohibit.

En l'estiu del 133 a. C., Junchen va liderar una força de 100 000 guerrers per a atacar a Mayi en Shuofang, en la Comandància Dai. Wang Hui i atres dos generals varen intentar emboscar al Xiongnu en Mayi en una gran força de 300 000 hòmens, pero Junchen es va retirar despuix d'enterar-se de l'emboscada per un guàrdia local capturat. Wang Hui va decidir no donar caça i va ser sentenciat a mort pero ans que es complira la sentència es va suïcidar. L'eixèrcit Han va abandonar els carros despuix d'este succés.

L'emboscada va ocórrer en el 133 a. C., quan Junchen Chanyu va ser atret dins de la frontera, i casi es troba en una emboscada d'un eixèrcit chinenc de 300 000 hòmens. Només una revelació per part d'un oficial chinenc sobre l'emboscada planejada va salvar als Chanyu. Despuix de l'emboscada fallanca, el tractat va ser pràcticament abrogado, les relacions agriades, els comerciants fronteriços varen ser atacats, en 127 a. C., l'eixèrcit chinenc va atacar i va expulsar a les tribus Xiongnu Loufan i Bayan (白羊王) dels Ordos, i després va construir fortificacions i fortes per a retindre el territori capturat.

En la primavera del 129 a. C., Wei Qing i atres tres generals varen dirigir una força de cavalleria de 40 000 hòmens en un atac contra el Xiongnu en els mercats fronteriços de Shanggu. Wei Qing va matar a varis mils de Xiongnu i va prendre 700 presoners. El general Gongsun Ao va ser derrotat i va perdre 7000 hòmens. Li Guang també va ser derrotat i capturat, pero va conseguir escapar fingiendose mort i va retornar a la base. Eixe hivern, el Xiongnu va atacar a Yuyang en la província de You en represàlia.

En l'autumne del 128 a. C., Wei Qing i Li Xi varen liderar una força de 40 000 i varen derrotar als Xiongnu al nort de la Comandància Yanmen.

En l'any 126 a. C., el Xiongnu va liderar una força de 90 000 hòmens baix el Rei Sapient del Dret per a atacar la Comandería Dai, matant al seu gran administrador Gong You. També varen atacar a Dingxiang i Shang, duent a varis mils de captius. Junchen va morir en el mateix any i el seu germà menor, el príncip oriental Luli Yizhixie Chanyu, o Ichisye, va ascendir al tro (r. 126-114 a. C.). En chinenc antic el seu nom podria pronunciar-se Kundrun.

Bibliografia

• Bichurin N. Ya., Collection of information on peoples in Central Àsia in ancient claves, vol. 1, Sankt Petersburg, 1851, reprint Moscow-Leningrad, 1950
• (2007).«The Rise of the Chinese Empire 1».The University of Michigan Press.
• (2000).«A Biographical Dictionary of the Qin, Former Han, and Xin Periods».Brill.
• (2002).«Imperial Chinese Military History».Writers Club Press.