Julio Filippi
| Julio Filippi Domínguez | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor i escritor. | ||
| Naiximent: | 1971 | ||
| Lloc de naiximent: | Benicarló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Julio Filippi Domínguez (Benicarló, 1971), és un pintor, escritor, articuliste, conferenciant i investigador valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Julio Filippi, pintor de treball professional, naixqué en localitat valenciana i castellonenca de Benicarló en l'any 1971.
Ha estudiat Llengua Valenciana en l'entitat centenària Lo Rat Penat i és membre de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.
Durant un temps publicà artículs sobre cultura i llengua valencianes en revistes locals de Benicarló, tenint una secció propia titulada "Apunts Valencianistes", en una periodicitat semanal, a on denunciava en els semanaris locals de Benicarló i també en Internet, la suplantació llingüística i la censura que està patint la llengua valenciana utilisant les Normes d'El Puig, i que per circumstàncies de censura pancatalanista l'obligaren a no seguir publicant eixos artículs en defensa de la cultura i llengua valencianes. Els artículs són ingeniosos, fets en tot el respecte, i defenent la cultura benicarlanda i valenciana en general.
Es decidí en publicar un llibre, que és un recull d'estos artículs que titulà en el mateix nom que la seua secció.
Julio Filippi està casat i té tres fills.
Obra[editar | editar còdic]
- Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la llengua valenciana, les Normes d'El Puig i el Regne de Valéncia (Valéncia, 2008) ISBN: 978-84-612-7807-7.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
2009.- Premi Fadrí-Cardona Vives a la llibertat d'expressió 2009.
Cites[editar | editar còdic]
[...]
Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari Valencia hui copropietat de Joan Lladró i Dolç, el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del Regne de Valencia que ha vist com la Generalitat Valenciana li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste Eliseu Climent l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!