Juglans cinerea
El nogal blanc americà[1][2] (Juglans cinerea) és una espècie de nogal originària de l'est d'Amèrica del Nort, des del sur de Quebec cap a l'oest fins a Minnesota, cap al sur fins al nort d'Alabama i al suroest fins al nort d'Arkansas.[3] Està absent de la major part del Sur dels Estats Units.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre caducifolio que creix fins als 20 m d'alt, rarament 30 m, i 40–80 cm de llongitut del talle, en una corfa grisa clar. Les fulls són pinnadas, 40–70 cm de llarc, en 11-17 hojuelas, cada una 5–10 cm de llarc i 3–5 cm d'ample. Tot el full és pubescente, i d'un color vert alguna cosa més lluent i groguenc que moltes atres fulls dels arbres. Les florés són inconspicuos aments verda groguenc produïts en primavera al mateix temps que apareixen els nous fulls. El frut és una anou, produït en arracades de 2-6 junts; l'anou és ovoide oblonga, 3–6 cm de llarc i 2–4 cm d'ample, rodejat per un clafoll vert abans de la madurea a mitan de l'autumne. Creix ràpidament, pero dura prou poc per a un arbre, rarament supera els 75 anys.
Usos
[editar | editar còdic]La llavor comercial comença la seua producció als 20 anys i és òptima des dels 30 anys fins als 60 anys. Les bones collites es pot esperar cada 2 a 3 anys, en cultius durant anys intermijos. El nogal blanc és més valorada per les seues anous que per la seua fusta. Els fruts secs són menjats pels sers humans i animals. Les anous se solen utilisar en la cocció i fer dolces, en una textura aceitosa i sabor agradable.
- Fusta
La fusta de nogal blanc és llaugera de pes i pren be el poliment, és altament resistent a la pudrición, pero és molt més suau que el nogal negre. Barnizado o encerado, la veta de la fusta per lo general mostra gran cantitat de matisos. A sovint s'utilisa per a fer mobles, i és un favorit dels talladores de fusta.
- Tintura de teles
La corfa i els clafolls de l'anou varen ser a sovint utilisades per a teñir tela de colors entre groc clar[5] i de color marró obscur.[6] Per a produir els colors més obscurs, la corfa es hervir per a concentrar el color. Sembla que mai s'han utilisat com un colorant comercial, sino més be es va utilisar per a colorear teles d'anar per casa.
En la mitat de el XIX, els habitants de zones com el sur d'Illinois i el sur d'Indiana - molts dels quals s'havia traslladat allí des del sur d'Estats Units - eren coneguts com "butternuts" d'anar per casa el pany de nogal teñir que alguns d'ells duyen. Més vesprada, durant la guerra civil americana, el terme "butternut" es va aplicar a voltes als soldats Confederados. Alguns uniformes confederados aparentment varen desaparéixer de gris a un color marró a marró clar. També és possible que l'anou fora utilisada per a donar color a la tela usada per un menut número de soldats confederados.[7] La semblança d'estos uniformes a Butternut teñir de roba, i l'associació de tenyida butternut en la roba feta en casa, va donar lloc a esta renom jangló.
- Medicinal
La corfa té lleus propietats catàrtiques i s'utilisava medicinalmente en lloc de la jalapa, un catàrtic més car importat de Mèxic.
Durant la Revolució Americana, es va utilisar un extracte de nogal fet de la corfa interna de l'arbre en un intent de previndre la pigota, i per al tractament de la disenteria i atres malestars d'estòmec i intestinals.[8]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Juglans cinerea va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1272. 1759.[9]
Juglans; nom genèric que procedix del terme llatío Juglans que deriva de Jovis glans, "bellotas de Júpiter": figuradamente, una anou apropiada per a un deu.
cinerea: epítet llatío que significa "de color cendra".[10]
- Sinonímia
- Nux cinerea (L.) M.Gómez
- Wallia cinerea (L.) Alef.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Snow, Charles Henry. The Principal Species of Wood: Their Characteristic Properties. 2.ª edició, Nova York: John Wiley & Sons, 1908. Pàgina 56.
- ↑ Sargent, Charles Sprague. The Woods of the United States. Nova York: D. Appleton & Co., 1885. Pág. 238.
Snow, citat dalt, diu "de Nova Brunswick a Geòrgia, cap a l'oest fins a Dakota i Arkansas. Millor en la conca del riu Ohio". - ↑ «"Juglans cinerea Range Map"». United States Geological Survey. Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2008. Consultat el 6 de març de 2008.
- ↑ Snow, Charles Henry. The Principal Species of Wood: Their Characteristic Properties. 2nd ed. New York: John Wiley & Sons, 1908. Page 56.
- ↑ Saunders, Charles Francis. Useful Wild Plants of the United States and Canada. New York: Robert M. McBride & Co., 1920. Page 227.
- ↑ Saunders, Charles Francis. Useful Wild Plants of the United States and Canada. New York: Robert M. McBride & Co., 1920. Page 227.
- ↑ Thatcher, James, M.D. A Military Journal During the American Revolutionary War. Boston: Cottons & Barnard, 1827. Page 251.
- ↑ «Juglans cinerea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 de febrer de 2014.
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Juglans cinerea en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
- Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juglans cinerea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.