Juan José Millás
Juan José Millás García | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Periodiste i escritor. | ||
Naiximent: | 31 de giner de 1946 | ||
Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
Juan José Millás García o Juanjo Millás (Valéncia, 31 de giner de 1946) és un escritor i periodiste valencià. La seua obra narrativa s'ha traduït a 23 idiomes.
Biografia[editar | editar còdic]
Despuix de viure en la ciutat de Valéncia els primers anys de la seua vida, es va traslladar en la seua numerosa família a Madrit (1952), ciutat a on ha vixcut la major part de la seua vida. Fon un mal encara que curiós estudiant i cursà la majoria dels seus estudis com a nocturn mentres treballava en una caixa d'aforros. En l'universitat començà Filosofia i Lletres, que va abandonar al tercer any. Obtingué un treball com a administratiu en l'empresa Iberia i es va consagrar a la llectura i l'escritura.
La seua primera novela estava influïda per Julio Cortázar i posseïx les tares acumulades de l'experimentalisme d'eixa época i de ser un autor primerenc, encara que molt original; la segona, Cerbero son las sombras (Cerbero són les ombres) (1975), va obtindre el premi Sésamo i li va obrir les portes de la crítica. Gràcies a un entusiasta membre del jurat, Juan García Hortelano, va poder publicar despuix Visión del ahogado (Visió de l'ofegat) (1977) i El jardín vacío (El jardí buit) (1981) en la prestigiosa editorial Alfaguara. Pero la seua novela més popular, i també la més transcendent per a la seua obra gràcies a escriure-la en la llibertat de no pensar en la crítica, fon Papel mojado (Paper mullat) (1983), un encàrrec per a una editorial de lliteratura jovenil que es va vendre i és seguix venent molt. Simultàneament va començar a colaborar en la prensa en un gran èxit, naixcut de la seua imaginació i el seu insobornable compromís en els desfavorits, de sort que va deixar l'ocupació en el gabinet de prensa d'Iberia i ara viu del periodisme i la lliteratura.
Es va casar en segones noces en l'any 1987 en la sicòloga Isabel Menéndez, en la qui ha tingut al seu segon fill.
En la seua numerosa obra, d'introspecció sicològica en la seua majoria, qualsevol fet quotidià es pot convertir en un succés fantàstic. Per ad això va crear un gènero lliterari personal, l'articonte, en el que una història quotidiana es transforma per obra de la fantasia en un punt de vista per a mirar la realitat de forma crítica. Les seues columnes dels divendres en El País han alcançat un gran número de seguidors per la subtilea i originalitat del seu punt de vista per a tractar els temes de l'actualitat, aixina com pel seu gran compromís social i la calitat del seu estil. En el programa La Ventana (La Finestra) de la Cadena SER dispon d'un espai el que anima als oyents a enviar menuts relats sobre paraules del diccionari.
En l'actualitat, està construint un glossari en estos relats conseguint una numerosa participació. Les seues obres han segut traduïdes a vintitrés idiomes, entre ells, anglés, francés, alemà, portugués, italià, suec, danés, noruec i holandés. En la seua novela de l'any 2006, titulada Laura y Julio trobem plasmades les seues principals obsessions: el problema de l'identitat, la simetria, la soletat pròspera, els atres espais habitables dins del nostre espai, l'amor, la fidelitat i les celosies.
Millás ha rebut numerosos reconeiximents i premis, entre els que es troben alguns dels més importants d'Espanya, com el Nadal, el Planeta i el Nacional de Narrativa, els dos últims per la seua novela autobiogràfica El mundo (El món), unes memòries d'infància, casi d'adolescència, que conten l'història d'un chicon que viu en un carrer i el somi del qual és escapar d'eixe carrer.
Obra[editar | editar còdic]
Noveles[editar | editar còdic]
- Cerbero son las sombras, 1975
- Visión del ahogado, 1977
- El jardín vacío, 1981
- Papel mojado, 1983
- Letra muerta, 1984
- El desorden de tu nombre, 1987
- La soledad era esto, 1990
- Volver a casa, 1990
- Tonto, muerto, bastardo e invisible, 1995
- El orden alfabético, 1998
- No mires debajo de la cama, 1999
- Numeros pares, impares e idiotas, 2001
- Dos mujeres en Praga, 2002
- Laura y Julio, 2006
- El mundo, 2007
- Lo que sé de los hombrecillos, 2010
- La mujer loca, 2014
- Desde la sombra, 2016
- Mi verdadera historia, 2017
- Que nadie duerma, 2018
- La vida a ratos, 2019
Relats[editar | editar còdic]
- Primavera de luto y otros cuentos, 1989
- Ella imagina, 1994
- Cuentos a la intemperie, 1996
- Cuentos de adúlteros desorientados, 2003; edición ilustrada: Infieles y adulterados, 2014
- Los objetos nos llaman, 2008
- Articuentos completos, 2011
- Una vocación imposible. Cuentos completos 1989-2008, 2019
Artículs[editar | editar còdic]
- Algo que te concierne, 1995
- Cuerpo y prótesis, 2000
- Todo son preguntas, 2005
- El ojo de la cerradura, 2006
- Sombras sobre sombras, 2006
Reportages[editar | editar còdic]
- Hay algo que no es como me dicen, 2004
- María y Mercedes, 2005
- Vidas al límite, 2012
Premis i reconeiximents[editar | editar còdic]
- 1975 - Premi Sésam de Novela per Cerbero son las sombras.
- 1990 - Premi Nadal per La soledad era esto.
- 1999 - Premi de Periodisme Mariano de Cavia.
- 2000 - Premi Periodístic de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez.
- 2002 - Premi Primavera per Dos mujeres en Praga.
- 2002 - Premi Nacional de Periodisme Miguel Delibes.
- 2005 - Premi de Periodisme Francisco Cerecedo.
- 2006 - Doctor honoris causa per l'[Universitat de Torí.
- 2007 - Premi Planeta per El mundo.
- 2007 - Doctor honoris causa per l'Universitat d'Oviedo junt al poeta asturià Ángel González (3 de decembre).
- 2008 - Premi Nacional de Narrativa per El mundo.
- 2009 - Premi Don Quixot de Periodisme pel seu artícul Un adverbio se le ocurre a cualquiera.