Juan Boix Chaler
| Juan Boix Chaler | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mestre. | ||
| Naiximent: | 23 de juny de 1912 | ||
| Lloc de naiximent: | Vinaròs, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 12 de maig de 2007 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Juan Boix Chaler (Vinaròs, 23 de juny de 1912 - † Castelló de la Plana, 12 de maig de 2007), fon un mestre d'escola o mestre nacional (abans que es digueren professors de EGB) valencià molt popular i famós en l'Escola o Colege Herrero de Castelló.
Biografia[editar | editar còdic]
Juan Boix naixqué el 23 de juny de l'any 1912 en la localitat valenciana de Vinaròs, en la comarca del Baix Maestrat. Fill d'Isidor i d'Encarnació, tingué quatre germans.
Estudià en l'Escola Normal de Barcelona i pagà els seus estudis treballant d'aprenent en una farmàcia. Una volta acabats els seus estudis eixercí l'any 1932 com a mestre interí en la població valenciana de Cervera del Maestrat, durant eixe temps preparà oposicions i obtingué plaça en propietat en l'Escola Herrero de Castelló.
En Cervera del Maestrat, poble de la nóvia, se casà el 22 de juny de 1940 en Genoveva Salvador Ballester, coneguda com a "Veva". El matrimoni tingué dos fills: Juan i Genoveva. La filla oposità a Ensenyances Miges i seria professora de Llengua i Lliteratura de l'Institut Ribalta. L'atre fill, Juan, se faria càrrec d'una multinacional francesa d'òptica en Madrit.
Juan Boix fon director de les colònies escolars que organisava l'ajuntament en la posguerra, primer en Sant Joan de Penyagolosa, en casa de l'eremita i despuix en Llucena.
Formà moltes promocions d'alumnes en l'Escola Herrero durant 47 anys en que va eixercir la seua professió, (es va jubilar en 1979), sent molt volgut pels seus alumnes i companyers.
Fallí als 94 anys com a mestre eixemplar, admirable i admirat, “Don Juan Boix” que és com el vàren conéixer tots els seus alumnes, està considerat com un mestre de mestres.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Se li va concedir la Medalla d'Alfons X el Sabi, gestionada per unanimitat pels mestres de Castelló.