Juan Alfonso Gil Albors

Juan Alfonso Gil Albors (Alcoy, 6 de març de 1927-Valéncia, 14 de febrer de 2020) va ser un dramaturc, gestor cultural i periodiste espanyol.

Biografia

Naixcut en Alcoy, es va traslladar d'adolescent en la seua família a viure en Valéncia, a on va mantindre la seua residència. Va iniciar els seus primers passos en el periodisme sent molt jove. Va començar en la ràdio La Veu de Llevant i va aplegar a ser director regional de Radiocadena Espanyola i Ràdio Color. En els anys 1950 va entrar en contacte en el món teatral valencià, primer en l'àmbit del Teatre Espanyol Universitari —única iniciativa d'àmbit públic de l'época—. Va començar aixina una trayectòria com a autor a on es destaca la seua renovació del teatre valencià, «rescatat de la localisme», per a donar-li un aire més universal. Se li considera un «autor de transició» i fonamental dels anys 1960 i 1970. En quarantacinc obres publicades en castellà i valencià, se senyalen com a rellevants El tòtem en l'arena (1960), La barca de Caronte (1962), Barracó 62 (1963), una obra que crítics com Ferrán Carbó i uns atres consideren com la més interessant de la posguerra, ¡Crida, Galileo! (1965), El cubil (1968), Borja, duc de Gandia (1972) o El petroleo (1976). La seua última obra, L'ocàs dels bruixos, es va estrenar en el Teatre Talia de Valéncia en 2006. El conjunt de la seua obra va ser editat en 2007 per la Institució Alfonso el Magnánimo. En la seua faceta de gestor cultural va dirigir el Teatre Nacional de la Princesa de Valéncia (1973-1976) i va ser director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana (1996-1999).

Com a autor va rebre distints reconeiximents entre els que es troben el Premi Ciutat de Valéncia de Teatre i el Premi de les Lletres Valencianes en 2008. També va ser membre de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, càrrec que va ocupar des de 2001 fins a 2015 quan va renunciar a causa de la seua edat, i de la Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya.