José Félix Tezanos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
José Félix Tezanos Tortajada
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Polític, sociòlec i escritor.
Naiximent: 5 d'agost de 1946
Lloc de naiximent: Santander, Cantàbria, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

José Félix Tezanos Tortajada (Santander, 5 d'agost de 1946) és un polític, sociòlec, escritor i professor espanyol, president del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) des de juny de l'any 2018.

Biografia[editar | editar còdic]

Naixcut el 5 d'agost de l'any 1946 en la ciutat de Santander, es va doctorar en Ciències Polítiques i Sociologia per l'Universitat Complutense de Madrit (UCM). Afiliat al Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) en 1973, estigué vinculat a la facció guerrista del partit.​

Ha eixercitat la càtedra de Sociologia en l'Universitat de Santiago de Compostela (USC) i en l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), a on va fundar i va posar en marcha la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la que fon el primer Decà. Abans va ensenyar en la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de l'Universitat Complutense (entre els anys 1974-1986).

És president de la Fundació Sistema, que va fundar en l'any 1981 i des de la que ve animant diferents fòrums i investigacions sobre Tendències Polítiques i Socials.

És Director del mensual Temes per al Debat i de la revista acadèmica Sistema.

En el trigèsim primer Congrés Federal del PSOE fon elegit Secretari de Formació (giner de 1988), sent reelegit per a dita responsabilitat en el trigèsim segon Congrés Federal (decembre de 1990), en sengles Comissions Eixecutives encapçalades per Felipe González. També fon membre del Comité Federal del PSOE (1994-1997) i del Comité Regional del PSOE de Madrit (des de l'any 1980 fins a l'any 1984).

A raïl de la celebració del trigèsim nové Congrés del PSOE en 2017 fon inclós dins de la Comissió Eixecutiva Federal de Pedro Sánchez com a secretari d'Estudis i Programes.

En juliol de l'any 2018 va solicitar la suspensió de les seues funcions dins de la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE per a centrar-se en la seua nova responsabilitat com a president del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

En l'any 2021, la juge titular del jujat d'instrucció número 29 de Madrit, Cristina Díaz Márquez, prèviament directora general de Política Interior en el Ministeri de l'Interior durant els governs de Mariano Rajoy i directora general de Justícia i Seguritat en el Govern de la Comunitat de Madrit que va presidir Cristina Cifuentes, li va imputar a raïl d'una querella interposta pel partit polític Vox per suposta malversació de fondos en les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Dèu dies despuix, l'Audiència Provincial de Madrit va revocar l'imputació al no vore “apariència de delicte” i considerar que es tracta d'una qüestió política “aliena al dret penal”.

Obra[editar | editar còdic]

Ha publicat diferents llibres sobre sociologia, com eixemple:

  • —(2011). Estudio Delphi sobre tendencias económicas, sociales y políticas (junt a Juan José Villalón i Ainoa Quiñones). Madrid: Editorial Sistema.
  • —(2012). Los retos de Europa: democracia y bienestar social Madrid: Editorial Sistema.
  • —(2012). Los nuevos problemas sociales Madrid: Editorial Sistema.
  • —(2012). Alternativas económicas y sociales frente a la crisis Madrid: Editorial Sistema.
  • —(2013). En los bordes de la pobreza. Las familias vulnerables en contextos de crisis (junt a Eva Sotomayor, Rosario Sánchez Morales i Verónica Díaz). Madrid: Biblioteca Nueva.
  • —(2013). Spain: A changing society Madrid: Biblioteca Nueva.
  • —(2013). Juventud, cultura y educación Madrid: Biblioteca Nueva.
  • —(2016). Tendencias científico-tecnológicas: Retos, potencialidades y problemas sociales Madrid: UNED-Fundación Sistema.
  • —(2017). La cuestión juvenil. ¿Una generación sin futuro? Madrid: Biblioteca Nueva.
  • —(2017). Partidos políticos, democracia y cambio social Madrid: Biblioteca Nueva.
  • —(2021). Cambios sociales en tiempos de pandemia (ed.). Madrid: CIS.
  • —(2022). Pedro Sánchez: Había partido: de las primarias a la Moncloa Madrid: Los Libros de La Catarata.

La "cuina" de Tezanos[editar | editar còdic]

Els mijos de prensa independents o no afins al partit socialiste, a on José Félix Tezanos està afiliat, critiquen la "cuina" que es fa en les estadístiques que apareixen freqüentment del CIS, que ell dirigix, sobre els possibles resultats en les pròximes eleccions a celebrar-se:

Los datos que ofrece el CIS, dirigido por José Félix Tezanos, cada vez que publica el barómetro de intención de voto no dejan indiferente nunca a casi nadie. Unos, porque creen que les podía ir mejor. Otros, porque creen que está manipulado. En unos y otros casos, todos hacen mención a la 'cocina' del CIS. Hoy, que el CIS va a publicar la macroencuesta previa a las elecciones generales del 28-A, la cocina del CIS estará otra vez en boca de todos.
(Las Provincias, 9.4.2019)
Mucho se habla de la cocina de Tezanos, es casi el apodo oficial con el que se refieren los políticos a las encuestas del CIS desde que lo preside José Félix Tezanos. Este viejo miembro del PSOE, casi retirado, volvió a la primera línea de la mano de Pedro Sánchez, a quien apoyó en sus momentos más duros. Ahora, al frente del Centro de Investigaciones Sociológicas, es blanco de críticas y alabanzas cada vez que se publica el barómetro.
(El Confidencial, 28.1.2022)
José Félix Tezanos, el sociólogo oficioso de Moncloa, sigue regalándole a su admirado Pedro Sánchez victorias en las encuestas mes tras mes. El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), en su barómetro de febrero, ha otorgado al PSOE el 32,1% de intención de voto (casi dos puntos más que el mes pasado), por delante de un PP en segunda posición con el 29,8% de los votos.
(El Español, 19.2.2023)
El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) continúa con su tendencia discrepante del resto de encuestas de intención de voto y en su sondeo preelectoral sitúa al PSOE como el partido ganador en las elecciones municipales del próximo 28 de mayo
(20 minutos, 11.5.2023)
El bloque de izquierda supera en 4,1 puntos al de la derecha. El primer barómetro tras el 28-M coloca a Sumar como tercera fuerza, ya incluyendo a Podemos, y deja estancado a Vox en la cuarta posición.
(El País, 16.6.2023)

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]