Josep Bernat i Baldoví

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Josep Bernat Baldoví»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Josep Bernat i Baldoví
Bust de l'escritor valencià Josep Bernat i Baldoví
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i poeta
Naiximent: 19 de març de 1809
Lloc de naiximent: Sueca, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 31 de decembre de 1864
Lloc de defunció: Sueca, Regne de Valéncia, Espanya

Josep Bernat i Baldoví, conegut pels seus llinages, Bernat i Baldoví (Sueca,[1] Valéncia, 19 de març de 1809 - † 31 de decembre de 1864) fon un escritor i poeta valencià célebre fonamentalment pels seus sainets. La seua obra més coneguda és el sainet satíric-eròtic El Virgo de Vicenteta .

Biografia[editar | editar còdic]

Va estudiar dret en l'Universitat de Valéncia. Des dels 24 anys va patir sordera, per lo que li varen posar el malnom en valencià antic Lo sort, és dir, El sort. Fon diputat en Corts per Sueca i més tart fon alcalde d'esta ciutat.

La seua producció lliterària en valencià és de caràcter satíric i sense pretensions cultes. Utilisa un llenguage coloquial i gens cuidadós des del punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt en José María Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, els semanaris «La Donsaina» (1844), «El Tabalet» i «El Suec» (1847).

Fon autor dels primers llibrets de falla (1855) i se li considera un pioner del teatre popular valencià. Va escriure també alguns milacres per a les tradicionals representacions de la festivitat de Sant Vicent Ferrer.

El Virgo de Vicenteta[editar | editar còdic]

Es tracta de l'obra més famosa de l'escritor. Escrita en l'any 1845, pel seu atreviment i pels hilarants apunts escènics, sembla més una obra destinada a ser llegida que a ser representada, lo que és coherent en la moral de la seua época. Aixina, El Virgo seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors de bona moral de Valéncia i el seu entorn. Un atre suecà, Joan Fuster, defén l'idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora més que en el llenguage, i que l'autor s'hauria escandalisat davant d'una obra de Sade. No deixa Fuster de reconéixer el caràcter sorprenent d'alguns passages, més pròxims a l'absurt d'Ionesco o al surrealisme que al típic sainet del Sigle XIX. L'obra està farcida de referències agro-eròtiques, tan habituals entre els valencians, otorgant tota classe de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrguens sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarc etcètera. Bernat i Baldoví arriba a fer una paròdia completa del celebre soliloqui de Segimon en La vida es sueño de Calderón de la Barca , pero esta volta es Vicenteta qui es queixa per no tindre un amant com mana:

[...] Obri el temple de l'amor
la burra al cap d'un estable
i al punt va el burro en lo sable
a fer-li guàrdia d'honor;
i per més que ella en fervor,
rebusna, coceja i bota,
tot aquell rabo de jota
li emboca per lo pitou.
¡I a mi que en manco en tinc prou
no ha d'haver ningú que em fota!

En L'any 1979 el director de cine valencià Vicent Escrivà feu una versió cinematogràfica de El Virgo, en l'actriu italiana Maria Rosaria Omaggio com a protagonista.

Obres[editar | editar còdic]

  • L'Agüelo Pollastre, parodia de Don Juan Tenorio de José Zorrilla.
  • Batiste Moscatell o la Mona de Pasqua.
  • Colecció de quadros.
  • Un Ensayo fet en regla, o Qui no té la vespra, no té la festa.
  • Un Fandanguet en Paiporta.
  • El Gafaüt.
  • Jeroni i Bartoleta o la viuda i l'escolà.
  • La Llejor i la bellea, milacre.
  • El Mocador, milacre.
  • Pasqualo i Vicenteta o El tribunal de Favara.
  • Qui tinga cucs que pele fulla, o Obedecer al que manda.
  • El Rei moro de Granada.
  • La Tertúlia de Colau, o Pataques i caragols.
  • Vicenteta la de Patraix.
  • 1845 El Virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara, o El parlar be no costa un pacho.

Cites[editar | editar còdic]

Que en este mon hi ha qui diu, i es cosa que es pot provar, 'que aquell que del poble es riu tart o pronte ha de plorar'.
Bernat i Baldoví (Llibret de la Falla del Tros Alt, 1861). Cita publicada en la revista Rogle nº 78, març 2013, que edita el Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]