Josep Sanmartín Esplugues

José Sanmartín Esplugues (Valéncia, 17 de març de 1948-Valéncia, 19 d'agost de 2020) va ser un filòsof i escritor espanyol les aportacions del qual s'han realisat en l'àrea de les relacions entre ciència, tecnologia i societat, i en els estudis sobre violència. Rector de l'Universitat Internacional de Valéncia (UIV) i conseller de Treball i Assunts Socials del Govern valencià (1995-1997). Va ser director del Centre Reina Sofia per a l'estudi de la violència.

Erro al crear miniatura:

Josep Sanmartín Esplugues

Biografia

Va cursar el bachillerat en l'Institut Luis Vives de la seua ciutat natal i estudis universitaris de filosofia (1965-1970) en l'Universitat de Valéncia. Es va especialisar en llògica i teoria de la ciència. En giner de 1975 es va incorporar com a becari d'investigació de la Fundació Alexander von Humboldt al departament dirigit per Christian Thiel (Escola d'Erlangen) en l'Universitat Tècnica d'Aquisgrà. Durant la seua estància en Alemània, encara que dedicat a l'investigació de la teoria constructiva de models per a sistemes axiomàtics de conjunts, va prendre contacte en grups interessats en tecnologies biològiques i va escomençar els seus treballs sobre filosofia de la biologia. En 1984 va obtindre per concurs-oposició la càtedra de filosofia de la ciència de l'Universitat de Valéncia. En 1985, junt en Manuel Medina (Universitat de Barcelona), Nicanor Ursúa (Universitat del País Vasc), Esteban Requena, José A. López Cerezo i José L. Luján (Universitat de Valéncia), va fundar l'institut INVESCIT, pioner en els estudis sobre CTS (Ciència, Tecnologia i Societat) en Espanya. Entre 1986 i 1989 va realisar diverses estàncies d'investigació en l'Institut Max Planck de Fisiologia de la Conducta, a on va prendre contacte en I. Eibl-Eibesfeldt i W. Schieffenhövel. En 1987 va publicar el seu llibre Els Nous Redentors, en un moment en el que l'ingenieria genètica iniciava els seus primers passos pel camí del diagnòstic gènic i la teràpia gènica. En este llibre -prenent com a base les interaccions entre agressivitat, violència i les noves tecnologies gèniques- reflexionava sobre els riscs ètics, socials i migambientals de l'aplicació d'estes tecnologies en ser humà i la necessitat de plantejar-se una evaluació social de les mateixes prèvia al seu desenroll i implantació. Va ampliar estes reflexions en múltiples publicacions, entre les que destaca Tecnologia i futur humà (1990) i, més recentment, "Tècnica i ser humà" (2017) i "Crítica de la raó cruel" (2018). Entre 1991 i 1994 va compaginar estes investigacions en la direcció d'un proyecte TEMPUS sobre evaluació social de tecnologies en Hongria i Checoslovàquia. En 1995 va eixir elegit diputat en les Corts Valencianes pel Partit Popular i nomenat Conseller de Treball i Assunts Socials de la Generalitat Valenciana (1995-1997) baix la presidència d'Eduardo Zaplana. Va ser l'únic Conseller cessat en la crisis de govern de 1997. Des de 1997 fins a 2009 va ocupar el càrrec de Director del Centre Regna Sofia per a l'estudi de la violència. A les seues preocupacions sobre l'ingenieria genètica respecte d'una possible millora del ser humà (sempre en relació en l'agressivitat-violència) va afegir les seues investigacions sobre les tecnologies de l'informació i comunicació, en les que va descobrir grans potencialitats per a l'ensenyança en llínea. A este respecto, va desenrollar una metodologia audiovisual i interactiva que va tindre l'ocasió d'aplicar en l'Universitat Internacional Valenciana, de la que va anar el primer rector, entre els anys 2008 i 2011. En 2014 va renunciar a la seua càtedra en l'Universitat de Valéncia i es va incorporar a la UCV "Sant Vicente Màrtir" per a portar a terme -per encomana del Rectorat- tasques de promoció de l'investigació i proyectes estratègics en llínea en la mencionada ensenyança en llínea, estudis de grau-postgrado i coordinació de monografies i revistes en Filosofia. En estos últims anys, junt en José Alfredo Peris Cancio, ha desenrollat -ya jubilat- un ampli programa d'investigació sobre personalisme fílmico en les obres de la Cava, Leisen, McCarey i Capra.

Obra

Despuix d'una fase inicial dedicat a l'investigació i publicació en Teoria de Conjunts i de Models, ha orientat la seua activitat cap a tres àrees ben definides, en les que s'ha caracterisat per impulsar i desenrollar proyectes pioners:

Ciència, tecnologia i societat. En llínea en els plantejaments crítics de la Society for Philosophy of Technology (de la que va anar Vicepresident i President en 1995), ha investigat sobretot la diferència entre tècnica i tecnologia, i l'aplicació de la tecnologia -en particular, de l'ingenieria genètica- en ser humà, havent desenrollat a este respecte diverses iniciatives en el marc d'un programa d'evaluació social. Des d'un punt de vista filosòfic, ha estat influït per les idees d'Ortega i Gasset sobre les interaccions entre ser humà i tècnica, encara que ni admet la caracterisació orteguiana del ser humà com ser menesteroso -un carreró biològic sense eixida- i la seua percepció de la naturalea com un element hostil. Biologia, psicologia i sociologia de l'agressivitat i de la violència. En este últim àmbit, ha tractat de clarificar les diferències entre l'agressivitat (reacció davant determinats estímuls) i la violència (acció o omissió intencional i amoladora), investigant les bases neurobiològiques que subyacer a una i una atra aixina com les interaccions entre dites bases i inputs ambientals. En l'any 2000 va publicar el seu llibre La violència i les seues claus, que, incorporat en 2013 a la Colecció QUINTAESENCIA de l'editorial Ariel -una Colecció de chicotetes Obres Mestres-, s'ha convertit en un long-seller, havent segut reeeditado i actualisat sis voltes fins a 2016. Ademés, ha realisat estudis molt citats sobre maltracte infantil, violència contra la dòna i terrorisme. Actualment ha ampliat la seua esfera d'investigació a la violència econòmic-financera.

• Filosofia i cine: Personalisme fílmico

Esta llínea d'investigació ha tingut com a soport principala web de transferència del coneiximent en filosofia, Secció Filosofia i Cine, de la Ret d'Investigacions Filosòfiques SCIO [3], en la que s'han publicat artículs sobre La Cava, Leisen, McCarey i Capra. El número d'artículs sobre Capra supera la sifra de 50, constituint aixina l'estudi més ampli existent sobre este director de cine. Estos artículs s'han arreplegat aixina mateix en els següents llibres:

Sanmartín Esplugues, J., & Peris-Cancio, J.-A. (2017a). Quaderns de Filosofia i Cine 01. Leo McCarey i Gregory La Cava. Valéncia: Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicente Màrtir. Sanmartín Esplugues, J., & Peris-Cancio, J.-A. (2017b). Quaderns de Filosofia i Cine 02. Principis personalistas en la filmografia de Frank Capra. Valéncia: Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicnte Màrtir. Sanmartín Esplugues, J., & Peris-Cancio, J.-A. (2019a). Quaderns de Filosofia i Cine 03. La plenitut del personalisme fílmico en la filmografia de Frank Capra (I). De Mr. Deeds Goes to Town (1936) a Mr. Smith Goes to Washington (1939). Valéncia: Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicente Màrtir. Sanmartín Esplugues, J., & Peris-Cancio, J.-A. (2019b). Quaderns de Filosofia i Cine 04. La plenitut del personalisme fílmico en la filmografia de Frank Capra (II). De Meet John Doe (1941) a It´s a Wonderfulife (1946). Valéncia: Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicente Màrtir. Sanmartín Esplugues, J., & Peris-Cancio, J.-A. (2019c). Quaderns de Filosofia i Cine 05. Elements personalistas i comunitaris en la filmografia de Mitchelleisen des dels seus inicis fins a "Midnight" (1939). Valéncia: Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicente Màrtir. Finalment, cal destacar que José Sanmartín Esplugues és un defensor a ultranza de l'existència d'una naturalea humana, una de les característiques crucials de la qual és per a ella compassió. En llínea en esta tesis ha analisat críticament les bases culturals de la generació de la doctrina del ser humà com naturalment egoiste, doctrina al servici d'ideologies economicistas que, particularment en les últimes décades, han tractat de minar la necessitat i la credibilitat de la filosofia com a reflexió radical, promovent la seua consegüent desaparició del curriculum educatiu. Ademés de la seua producció científica sobre els temes acabats de citar, José Sanmartín Esplugues ha promogut diverses iniciatives socials en defensa, en particular, dels drets de la dòna i del menor. Aixina, en 1996 va fundar els Centres Dòna 24 hores, dedicats a dispensar ajuda integral a la dòna víctima de violència de gènero, institució pionera en Espanya.