Anar al contingut

Jodina rhombifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Jodina rhombifolia (Jodina rhombifolia)


Jodina rhombifolia (Iodinia rhombifolia), nom comú ombra de bou, és una espècie de la família Santalaceae; originària del sur de Sudamérica.


Descripció

És un arbolito o un arbust gran, elegant, perennifolio de fins a 5 m d'altura, espinós, fullage persistent, vert obscur lluent, fulles alternes simples, ròmbiques o romboides, en cada u dels seus tres vèrtiços lliures arrematat per una forta espina. Flors diminutes, aromàtiques, apétalas, verdosas groguenques, estrelades, de 4-7 mm de llarc, sésiles o poc pediceladas, en glomérulos axilars en baix número. Fructifica en primavera en fruts rojosos.

En els seus fulls torrats i polvorisades, es curen i desinfecten ferides i úlceres rebels. S'usa com febrífugo i per a aclarir la pell. De la fruta s'extrau un oli en el que els llauradors curen els bubones i les llagues venéreas. Les fulles i els brots es donen en infusió per als constipats. Hieronymus, G.: (1882), Plantae Diaphoricae Florae Argentinae - Bs. A.s, Ed. Kraft, 248-249 - 404 pp. L'infusió teiforme dels fulls frescs es pren en els casos d'indigestió. S'atribuïx a la seua corfa la virtut de curar la disenteria: Es talla en rebanadas primes una onça de la part interna (floema) de la corfa i, posant-la en una vaixell convenient, es fa hervir en un cuartillo d'aigua en la que es fa dissoldre 1/2 onça de sucre cremat i despuix, tapant lo més herméticamente possible l'infusió, es deixa gelar. Si la malaltia és greu, diuen que pot administrar-se este medicament al malalt a qualsevol hora i que en atres casos, deu esperar-se per a prendre-ho en dejunes. Les cantitats indicades són per a una sola pren. Asseguren que repetint 3 voltes este remei, desapareix tot síntoma de disenteria [V.A.Espill: Una excursió per la serra de Còrdova p 122]

Taxonomia

Jodina rhombifolia va ser descrita per (Hook. & Arn.) Reissek i publicat en Flora Brasiliensis 11(1): 78. 1861.[1]

Sinonímia
  • Celastrus rhombifolius Hook. & Arn. (basónimo) 1833
  • Jodina cuneifolia var. bonariensis DC. 1825
  • Iodina bonariensis (DC.) O.Kze. 1898
  • Iodina rhombifolia Hook. & Arn. 1833 [2]

Nom comú

  • Quebracho fluix, ombra de bou, quebrachillo, ombra de bou macho, quebracho bla, quirillin, peje, quinquillin.

Referències

  1. ↑ «Jodina rhombifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de novembre de 2014.
  2. ↑ «Jodina rhombifolia». The Plant List. Consultat el 20 de novembre de 2014.

Bibliografia

  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  2. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Pau.
  3. López Vargas, A. 1995. Estud. Veg. Prov. Mizque Campero Cochabamba i–vaig vore, 1–152. Tesis Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
  4. Saravia Miranda, I. F. 1996. Estud. Veg. Prov. Campero Mizque Cochabamba i–v, 1–92. Tesis, Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
  5. Ulibarri, I. A. 1987. Olacaceae, Santalaceae, Loranthaceae. 3: 98–100,. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  6. Vargas Cavaller, I. G., A. Lawrence & M. Eid. 2000. Árb. Arbust. Sist. Agroforest. Valls Interand. Santa Creu 1–145. Fundació Amics de la Naturalea, Santa Creu.
  7. Zuloaga, F. O. & O. Morrone. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de la república Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
  8. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jodina_rhombifolia&oldid=1237389»