Jocs Capitolinos

En l'Antiga Roma, els Jocs Capitolinos (en llatí: Ludi Capitolini) varen ser els jocs sagrats anuals (ludi), celebrats en octubre i instituïts per Marco Furio Camilo en el 387 a. C., en honor de Júpiter Capitolino, i en commemoració de que no s'haguera pres el Capitolio pels gals eixe mateix any. Els jocs duraven setze dies.

Segons Plutarco, una part de la cerimònia implicava a pregoners públics venent etruscs en pública subasta. També utilisaven a un vell que duya una bulla (amulet) d'or al voltant del coll, de la mateixa forma que ho utilisaven els chiquets per a preservar-los del mal d'ull, i aixina era somés a l'escarni públic. Festo dia que li vestien en una toga praetexta i li penjaven una figura d'un bou al voltant del coll, no com lo poguera dur un chiquet, sino com un ornament que duyen els reis d'Etruria.

Els jocs Capitolinos originals varen caure en desús, pero varen ser instituït uns nous per Domiciano en l'any 86, basats en el model dels Jocs Olímpics Antics grecs. Cada quatre anys, a principis de l'estiu, es congregaven contendents de diferents nacions per a participar en múltiples competicions. S'otorgaven a poetes recompenses i corones que eren colocades en el cap pel propi emperador. Pero les festes no només eren per als poetes, sino també per als campeons de les competicions, oradors, historiadors, humoristes, macs, etc. Estos jocs varen aplegar a ser tan célebres, que varen canviar la forma de contabilisar el temps i en lloc de lustres (periodos de cinc anys) es va escomençar a contar per jocs Capitolinos, de la mateixa forma que ho havien fet els antics grecs en els seus Jocs Olímpics.