Joc del ciempiés

El joc del ciempiés és un experiment que es fonamenta en una competició entre dos contrincants, estudiada per la teoria de jocs introduïda en 1981 per primera volta per Robert Rosental i que servix per a ejemplificar jocs d'informació perfecta que no poden ser representats per una matriu de pagaments, pero sí en forma extensiva, aixina com l'excepció entre la representació del resultat teòric i del resultat empíric. L'émfasis ho dona la capacitat de cooperació i la nostra capacitat per a representar les necessitats personals sobre les del contrincant.

Les regles del joc

• Dos jugadors
• Dos montons de monedes, primer montó té 2 monedes, el segon montó té 0
• Per tanda cada jugador deu elegir entre:

1.— Quedar-se en el montó més gran i donar el més chicotet al contrari.

2.— Passar abdós montons al contrari.

• Cada volta que un jugador elegix l'opció 2, els montons creixen 1 moneda
• Si el joc aplega als 100 tandes i cap dels jugadors elegix l'opció 1, el joc termina i ningú guanya res.

La raó del nom

Gràfic extensiu dibuixat horisontalment

Degut a que la representació de cada decisió en l'alternança de tandes del joc no pot ser representada com una matriu de pagaments, lo usual és que cada decisió del joc siga representada en la forma extensiva o forma d'arbre.

Llavors l'arbre resultant serà de la màxima llongitut de 100 tandes, lo que serà representat per 100 branques, quedant la branca de l'opció 1 sempre truncada. En dibuixar este esquema, en forma horisontal, es vorà com un ciempiés en cent pates.