Joan Veny
| Joan Veny Clar | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Filòlec, llingüiste i escritor. | ||
| Naiximent: | 22 d'agost de 1932 | ||
| Lloc de naiximent: | Campos, Mallorca, Illes Balears, Espanya | ||
Joan Veny Clar (Campos, Mallorca, Illes Balears, 22 d'agost de 1932) és un filòlec, llingüiste, dialectòlec i escritor mallorquí d'ideologia pancatalanista. En l'any 2015 se li concedí el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Biografia[editar | editar còdic]
És catedràtic emèrit de Filologia Catalana de l'Universitat de Barcelona. Ademés d'en esta universitat estudià en les de Lovaina i Poitiers. Es doctorà en filologia romànica en l'any 1956 en la tesis Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes dirigida per Antoni Badia i Margarit i publicada en 1960. La seua investigació en el camp de la dialectologia és líder sobre la llengua catalana, sobretot a raïl de l'edició de Las hablas catalanas (1978), que arreplega i establix una síntesis de la variació dialectal de la llengua catalana. Aquell mateix any es va incorporar com a membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). S'ha dedicat, ademés, a l'edició de texts (Regiment de preservació de pestilència, de Jaume d'Agramunt, s. XIV; edició publicada en 1971) i a l'història de la llengua, en una atenció especial a l'etimologia. Ha publicat numerosos artículs sobre llingüística catalana (com per eixemple de dialectologia mallorquina o inclús d'occitanismes en el rosellonés), especialment sobre dialectologia, geollingüística i etimologia; en este camp, ha dedicat varis estudis a l'ictionimia i ha participat en un numerosos congressos.
És el director del Atles Llingüístic del Domini Català (ALDC), un proyecte d'investigació de l'Institut d'Estudis Catalans sobre la diversitat dialectal, elaborat conjuntament en Lídia Pons i Griera i iniciat per Antoni Maria Badia Margarit. El resultat del proyecte, una obra de nou volums, està en curs de publicació des de 1998. És també un dels membres més destacats de l'equip de redacció del Atlas Linguistique Roman, aixina com el responsable de la part catalana de varis programes internacionals d'investigació en l'àmbit de la geollingüística.
Obra[editar | editar còdic]
- Estudis de geolingüística catalana (1978).
- Els parlars catalans (1978).
- Introducció a la dialectologia catalana (1986).
- Dialectologia filològica. Transfusió lèxica. Llengua escrita i dialectalismes (1993)
- La lliçó lingüística de Maria Antònia Salvà (1995)
- Francesc de B. Moll: ciència i humanitat (1995)
- Onomàstica i dialectologia (1996)
- Aproximació al dialecte eivissenc (1999)
- Llengua històrica i llengua estàndard (2001)
- Contacte i contrast de llengües i dialectes (2006)
- Escrits lingüístics mallorquins (2007)
- De geolingüística i etimologia romànica (2012) (con una bibliografía hasta 2012, p. 391-417)
- Atles Lingüístic del Domini Català (2001 - en curso). 7 volúmenes.
- Petit Atles Lingüístic del Domini Català (2007 - en curso). 4 volúmenes.
- Perfils lingüístics balears (2015)
Premis i guardons[editar | editar còdic]
És doctor honoris causa per l'Universitat de Valéncia (2008) i l'Universitat de les Illes Balears (2016). Ha segut guardonat en el Premi Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), en el premi de la Fundació Institució Catalana de Respal a l'Investigació (2004), en la Medalla d'Honor de la Ret Vives d'Universitats (2013) i en el premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2015), en l'any 2017 se li concedí la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, entre atres.
L'escola de Campos du el seu nom.
Referències[editar | editar còdic]
- «Joan Veny Clar nomenat doctor honoris causa per la UIB. dBalears
- «Joan Veny i Clar»
- «El lingüista Joan Veny, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Joan Veny.