Joan Romero González
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Polític, professor i escritor.
Naiximent: 1953
Lloc de naiximent: Albacete, Castella-La Mancha, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Joan Romero González (Albacete, 1953), és un polític, professor i escritor d'ideologia socialista i catedràtic de Geografia Humana espanyol.

Biografia

Joan Romero és llicenciat en Geografia i Història per l'Universitat de Valéncia, ha segut professor visitant en l'Universitat de Leeds. Actualment és Catedràtic de Geografia Humana en l'Universitat de Valéncia i fon director de l'Institut de Desenroll Local fins a l'any 2008.

Militant del Partit Socialiste del País Valencià-PSOE, fon Secretari General del mateix de 1997 a 1999, en substitució de Joan Lerma. Fon elegit diputat per la província de Valéncia en les eleccions generals de 1982 i 1996. Ha segut secretari general tècnic del Ministeri d'Educació d'Espanya i conseller d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana de 1993 a 1995.

Des de l'any 2002 és responsable del proyecte d'investigació Estratègies de Cooperació i Desenroll Territorial en Espanya i participa en proyectes d'investigació de la European Spatial Planning Observation Network.

Obra

  • Geografía Humana. Procesos riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado (2004).
  • Las Otras Geografías (2006).
  • España inacabada (2006).
  • Desde la margen izquierda (2012) junt a Joaquín Azagra.

Cites

El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que:

'el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d´Aragó.'

El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l'articul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels politics que intervingueren en la 'resolucio' del conflicte llingüistic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors.

O siga, el desti de la Llengua Valenciana fon votat en l'almoneda de la politica barataria:

Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta mes la Llengua Valenciana servi de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins a eixe moment havia defes, entregà la normalisacio de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.
'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX' (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto Ferre

Referències

Enllaços externs

Commons