Jean-Claude Killy

Jean-Claude Killy

Jean-Claude Killy (Saint-Cloud, 30 d'agost de 1943) és un deportiste francés que va competir en esquí alpí.

Va participar en dos Jocs Olímpics d'Hivern en els anys 1964 i 1968, obtenint tres medalles d'or en Grenoble 1968, en les proves de descens, eslalon i eslalon jagant.Plantilla:Olympedia Va guanyar sis medalles en el Campeonat Mundial d'Esquí Alpí, en els anys 1966 i 1968.Plantilla:FisPlantilla:Skidb

Plantilla:Skialpcupm Va guanyar la classificació general de la Copa del Món en 1967 i 1968.Plantilla:Skidb

Biografia

Primers anys

Killy va nàixer en Saint-Cloud, un suburbi de París, durant l'ocupació alemana de la Segona Guerra Mundial, pero es crie en Val-d'Isère en els Alps, a on la seua família s'havia mudat en 1945 despuix de la guerra. El seu pare, Robert, era un expiloto de Spitfire de la França Lliure, i va obrir una tenda d'esquí en un poble de Saboya, i després operaria un hotel. En 1950, la seua mare Madeline va abandonar a la família, deixant a Robert a càrrec de Jean-Claude, de sèt anys, la seua germana major (France) i el seu germà chicotet (Mic). Jean-Claude va ser enviat a un internat en Chambéry, 130 km entanque avall, pero despreciava estar tancat en una classe. El seu primer chamois d’or va ser als 13 anys en Val d’îsere .En va canviar la seua primera flecha d'or va ser als 12 anys.

Trayectòria deportiva

Killy va preferir l'esquí als estudis. El seu pare li va permetre abandonar els estudis als 15 anys, i un any més tart va entrar a formar part de l'equip nacional jovenil francés. Com a jove corredor, Killy era ràpit, pero no solia completar les seues carreres, i els primers anys de la década de 1960 no varen ser del tot exitosos per a ell.

En decembre de 1961, als 18 anys, Killy va guanyar la seua primera carrera internacional, un eslalon jagant. La prova es va celebrar en Val-d'Isère, el seu poble natal. Killy havia eixit el 39.º, una posició que deuria haver supost una greu desventaja.

El seleccionador francés va elegir a Killy per al eslalon jagant en els Campeonats del Món de 1962 en Chamonix, França, a l'ombra del Mont Blanc. Pero Killy, ignorant de la seua selecció, seguia intentant classificar-se per a la prova de descens en el norest d'Itàlia, en Cortina d'Ampezzo. Només tres semanes abans dels campeonats del món, va esquiar en el seu típic estil temerari. A uns de la meta, Killy va chocar contra un tram de gèl en una compressió i es va anar al sol, es va alçar immediatament i va creuar la meta en un sol esquí, i en el millor temps. Desgraciadament, es va trencar l'atra cama, i va presenciar els Campeonats del Món de 1962 en muletes.

Dos anys més tart, a l'edat de 20 anys, Killy va ser inscrit en les tres proves masculines de 1964, perque el seu entrenador volia preparar-li para 1968. Desgraciadament, Killy sofria recurrents episodis de disenteria amebiana i hepatitis, malalties que havia contret en 1962 durant un estiu de servici obligatori en l'eixèrcit francés en Argèlia. El seu estat de forma era definitivament mal, i va caure uns metros despuix de l'eixida del descens, va perdre un enllaç en el eslalon, i va terminar quint en el eslalon jagant, en el que havia segut el gran favorit. No obstant, unes semanes més tart, va dominar una carrera de eslalon jaganta en Garmisch-Partenkirchen, en Baviera, puntuable per a les prestigioses proves Arlberg-Kandahar, les "clàssiques" més antigues d'este deport. Un any més tart, va triumfar també en una atra gran competició, el eslalon de les carreres de Hahnenkamm, en Kitzbühel, que va guanyar tres voltes seguides fins a 1967.

Killy va escomençar a millorar molt els seus resultats despuix per a convertir-se en un dels millors corredors d'esquí tècnic. En agost de 1966, el francés, malnomenat 'Toutoune' per alguns dels seus colegues i amics, va conseguir la seua primera victòria en una carrera de descens contra un grup internacional en els Campeonats del Món de 1966 en Portillo, Chile, i també es va dur l'or en la combinada. Killy va alcançar el seu punt àlgit quan es va iniciar la primera temporada de la Copa del Món en giner de 1967, en els Olimpiades d'Hivern de 1968 en França a només un any vista.

Killy va guanyar la triple corona de l'esquí alpí en 3 Medalles d'Or en els Jocs Olímpics de Grenoble 1968 (França) en les modalitats de Eslalon, Eslalon Jaganta i Descens. Anteriorment Killy va ser un guanyador de la Copa del Món d'esquí alpí en els anys 1967 i 1968.

També va protagonisar una película en 1972 cridada Snow Job en la que tenia un paper de professor d'esquí. Les estaciones d'esquí de Val d'Isère i Tignes varen ser renombradas com a l'Espace Killy en el seu honor.

Des de 1977 fins a 1994 va ser un membre del comité eixecutiu d'esquí alpí de la Federació Internacional d'Esquí.

Jean-Claude Killy va tindre també una curta carrera com pilot de carreres entre 1967 i 1970 participant en el Rali París-Dakar. Killy va servir com a president de la societat del Tour de França entre 1992 i 2001, i també va ser copresidente dels Jocs Olímpics de Albertville 1992. Des de 1995 és membre del Comité Olímpic Internacional.

En l'any 2000 li va ser otorgada la Legió d'Honor, la condecoració més important en França.

Palmarés internacional

Esquí alpí

Jocs Olímpics
Any	Lloc	Medalla	Prova
1968	Grenoble Plantilla:CdP	Plantilla:Med-o	Descens
1968	Grenoble Plantilla:CdP	Plantilla:Med-o	Eslalon
1968	Grenoble Plantilla:CdP	Plantilla:Med-o	Eslalon jagant
Campeonat Mundial
Any	Lloc	Medalla	Prova
1966	Portillo Plantilla:CdP	Plantilla:Med-o	Descens
1966	Portillo Plantilla:CdP	Plantilla:Med-o	Combinada
1968	Grenoble Plantilla:CdP	Plantilla:Med-o	Descens
1968	Grenoble Plantilla:CdP	Plantilla:Med-o	Eslalon
1968	Grenoble Plantilla:CdP	Plantilla:Med-o	Eslalon jagant
1968	Grenoble Plantilla:CdP	Plantilla:Med-o	Combinada

Carrera postolímpica

L'èxit de Killy en Grenoble no va poder aplegar en un moment més oportú per a ell: els Jocs Olímpics d'Hivern de 1968 varen ser els primers en ser àmpliament televisats, en color, per l'American Broadcasting Company. El seu èxit arrollador, combinat en el seu estil i aspecte gals, li varen convertir de la nit al matí en una celebritat en Estats Units, especialment entre les dònes jóvens. En maig de 1968, Killy va fichar per International Management Group, l'empresa de gestió deportiva dirigida per Mark McCormack. Despuix de competir en Dynamic VR17 i Rossignol durant la part de la seua carrera en la que va ser dominant, Killy va firmar un acort en Head Ski en l'autumne de 1968 per a promocionar un esquí de metal i fibra de vidre que duya el seu nom, el Killy 800. Head, que va ser adquirida per AMF a l'any següent, va fabricar una llínea de esquís Killy durant a lo manco dos anys.

En abril de 1969, va ser guardonat en el Helms World Trophy.

En anuncis de televisió, Killy va promocionar la targeta American Express. També es va convertir en portaveu de Schwinn bicicletes, United Airlines i Chevrolet automòvils; este últim, un paper detallat pel periodiste Hunter S. Thompson en el seu artícul de 1970 "Les tentacions de Jean-Claude Killy" para Scanlan's Monthly.

Killy va interpretar a un instructor d'esquí en la película policíaca de 1972 Snow Job, estrenada en el Regne Unit com The Ski Raiders, i en la televisió nortamericana com The Great Ski Caper. Els chiquets nortamericans de principis dels 70 coneixien a Killy per un anunci de televisió en el que es presenta, el seu marcat accent convertix el seu nom en Gatet de chocolate (Chocolate Kitty). Killy es va interpretar a sí mateixa en la película de 1983 Copper Mountain: A Club Med Experience, protagonisada per Jim Carrey i Alan Thicke, ambientada en Copper Mountain, Colorat. Killy també protagonisa la notable película per a televisió Peggy Fleming at Sun Valley (1971), en la que realisa alguns notables trucs d'esquí junt a la tres voltes campeona del món de patinage sobre gèl Peggy Fleming.

Jean-Claude Killy també va tindre una curta carrera com pilot de carreres de coches entre 1967 i 1970, participant en vàries carreres de coches, inclosa la de Monza. Killy es va inscriure en les 24 Hores de li Mans en 1969, associat en Bob Wollek, un atre antic esquiador reconvertit en pilot de carreres. El coche de Killy i Wollek va liderar la seua categoria durant un temps abans d'abandonar la carrera a només quatre hores del final. En equip en el seu compatriota Bernard Cahier, Killy va ser sèptim en la Targa Florio de 1967 en un Porsche 911 S i primer en la classificació GT. S i primer en la classificació GT.

En novembre de 1972, Killy va abandonar les carreres d'esquí a l'edat de 29 anys per a competir en el circuit professional de EE. UU. durant dos temporades. Despuix d'un animat desafiu del dos voltes campeó defensor Spider Sabich, Killy va guanyar el títul de la temporada de 1973, duent-se 28 625 dólars en guanys de la carrera i una bonificació de 40 000 dólars pel campeonat. Es va perdre la temporada següent, guanyada per Hugo Nindl, per una dolència estomacal recurrent, pero va retornar en autumne de 1974. Les lesions li varen frenar i va acabar molt llunt de la classificació de 1975, guanyada per Hank Kashiwa.

Llectures adicionals

• Jean-Claude Killy, Bibliothèque vore't Hachette Livre n° 373, Michel Clare, 1 janvier 1968, (francés).
• Skiez avec Killy - ma méthode de ski, éd. Spéciale, coll. «sport», 1969 (francés).
• Tout li ski, ed. Éditions Denoël-Fillipacchi, en Yves Gaudez i Del Mulkey, 1978 (francés).
• Jean-claude Killy : biographie, Thierry Dussard, ed. Jean-Claude Lattès, 1991 (francés).
• Passion sport, Michel Clare i Claude Droussent (pròlec J-C Killy), ed. Atlantica, 2007 (francés).
• (2013) Jeux Olympiques d'hiver : La belle histoire dones champions français (en francés), Éditions Jacob-Duvernet. ISBN 978-2-84724-494-6.
• (1980) Skier pour gagner (en francés), Nathan (éditions). ISBN 978-2092856024.