Anar al contingut

Jardí Borda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Jardí Borda és una casa mexicana de l'época virreinal, en un llac artificial i bells jardins, que fora construïda pel famós miner de l'argent, don Joseph Gouaux de Laborde Sánchez, conegut en el Virreinato de la Nova Espanya com José de la Borda.

La seua construcció es remonta a la primera mitat de el XVIII. Destaca per l'ingenieria hidràulica del seu temps, que alimentava en aigua corrent el llac interior i les diverses fonts dels jardins, aixina com la gran varietat de plantes que varen ser ubicades en el seu interior. Al costat nort de la casa Borda i Verduc va construir un adoratorio a Sant Felipe de Jesús, el sant de l'educació, que en concloure's es va dedicar a la Verge de Guadalupe. En el XIX, en 1865, durant el govern de Maximiliano de Habsburgo junt en la seua esposa Carlota Amelia varen triar este lloc com la seua residència d'estiu, per l'agradable clima que existix en Cuernavaca durant tot l'any, que fa que la ciutat siga un destí turístic elegible per a persones de tot lo món. Hui en dia el Jardí Borda es troba al recapte del municipi, conta en sales d'exposició, llibreria i és utilisat per a exposicions temporals i concerts en l'auditori a l'aire lliure que existix en l'àrea del seu llac interior.

Història

El Jardí Borda va ser una mansió d'estiu en bells jardins, que construïra el ric miner de Taxco, José de la Borda. Afecte a l'estudi de la botànica i el horticultura, va reunir en eixe lloc vàries espècies de plantes en varis jardins; va posar dos albercas, terrats a diversos nivells, rampes, escalinates, fonts i jocs d'aigua a l'estil francés. Té una iglésia aledaño que Borda construïra també abans de 1778, lloc a on va morir. A la mort d'este el 30 de maig de 1778, el parc es transforma en un lloc recreatiu i jardí botànic, que ya en eixe llavors contava en centenars de varietats d'arbres frutales i plantes de ornato. Les obres del jardí Borda incloent el llac interior es varen terminar en 1783. En 1784 es va construir la veïna iglésia de Guadalupe.

El lloc es va fer famós, ademés de per els seus jardins, pels llibres i els artículs que els visitants que es varen estajar en ell varen escriure sobre el mateix. La residència mai va perdre el seu atractiu i en 1865, despuix d'un viage a Yucatán, els emperadors Maximiliano de Habsburgo i Carlota Amalia varen seleccionar este lloc com la seua residència d'estiu. En l'estància de la parella, el jardí va tornar a prendre la seua categoria d'elegància senzilla, va deixar de ser hotel i es va convertir en un Palau Imperial. Els emperadors rodejats per la seua cort, oferien espectaculars reunions de gala en els jardins i excelents concerts en l'escenari de l'estany.

Entre els visitants importants que varen visitar el Jardí Borda més alvance en la seua història es troben: Francisco I. Madero, Emiliano Zapata, Sebastián Lerdo de Tejada, Francisco Leyva, Porfirio Díaz i Diego Rivera.

Arquitectura

Este lloc es caracterisa pel seu immens llac en a on actualment les persones poden fer un recorregut en llancha; també adorna la vista de lloc la Font Magna en a on es poden apreciar l'estil barroc en els seus detalls; aixina com sorprén per la seua bellea el pòrtic en enreixat de jardins de la lluntana Alhambra en Granada propi de l'els sigles VIII al X.

El Jardí Borda ha segut un espai que ha tingut diferents funcions. En primer lloc va ser a casa d'estiu de Maximiliano de Habsburgo i Carlota Amalia, espai que els va servir per a oferir concerts a l'aire lliure els que varen acodir personages famosos i representatius de l'història mexicana. Posteriorment va ser convertit en hotel, corrent el perill de desaparéixer a causa d'interessos diferents al manteniment d'espais rics en història i estètica com este Jardí. Ha segut somés a procés de restauració i actualment és un centre cultural coordinat per la Secretaria de Cultura.