Jamoytius kerwoodi

Archiu:Jamoytius kerwoodi.jpg

Jamoytius kerwoodi

Jamoytius és un gènero extint de peix agnato anáspido que va viure durant el Silúrico en lo que hui és Escòcia, el qual no tenia mandíbula.

Descripció

Jamoytius kerwoodi és l'espècie més antiga coneguda d'anáspido. Tenia un parell de llargues aletes davanteres a lo llarc del seu cos lo que indica que va ser un bon nadador. L'espècie J. kerwoodi s'assemblava a una lamprea, sobretot en la boca redona i cos allargat. No obstant, ya que no tenia dents o estructures similars a dents en la boca, segurament no era carnívor a diferència del seu parent lluntà, la lamprea. Era més provable que haja tingut en la boca una espècie de filtre en el qual filtrava menuts organismes unicelulars de la superfície marina, com si fora una ballena.

Jamoytius tenia un esquelet cartilaginoso, i una cistella branquial pareguda a la dels ciclóstomos lo que indica que possiblement siga un antepassat d'eixe clado. També és un dels primers vertebrats coneguts en el tipo d'ulls de cambra. També posseïa miómeros en forma de triàngul, i a diferència dels seus antepassats, Jamoytius tenia una aleta en la coa en forma de mija lluna. També posseïa escamas a penes mineralizadas.

Història del descobriment

Jamoytius va ser nomenat originalment per Errol White sobre la base de dos espècimen (el nom del gènero és una referència a JA Moy-Thomas)i, fins al moment, s'ha considerat com el vertebrat més basal conegut. Des de llavors, ha segut reclasificado per varis investigadors en distintes afinitats, tals com un "anáspido no especialisat" creant al clado Anaspida, o també com un tàxon germà de les lampreas, la dificultat de la seua classificació ha segut per les dificultats en la reconstrucció de l'anatomia; ya que no posseïx cap característiques habituals dels cordados, conegudes com sinapomorfias.