Jaciment arqueològic del Molino Manzánez

El jaciment arqueològic del Molino Manzánez està situat en les proximitats d'Alconchel, al suroest de Badajoz, en una zona propenca a la frontera en Portugal, en la vora esquerra del riu Guadiana que en l'actualitat està inundada per l'assut de Alqueva. El Molino Manzánez és una construcció de el XVI situada a la marge esquerra del riu Guadiana, és dir, en la marge espanyola i molt propenc a la localitat de Cheles. En les afores d'esta es varen trobar i varen documentar fins a 570 roques, en la seua gran majoria pissarres, en gravats rupestres de diverses époques. En uns dos km de marge i caixer aledaño es varen trobar 4707 figures.

Per a evitar el dany de les talles quedaren sumergides i perdudes per a sempre baix l'aigua, el govern de portugués va proyectar una primera campanya de rescat en l'objectiu de documentar les talles. Els estudis es varen realisar en els mesos de giner, febrer, juny, setembre i octubre de 2001. Durant estos mesos es varen estudiar 570 llocs d'art rupestre en més de 5000 motius gravats del paleolític i post paleolítics.

Cronologia

Donada la cantitat de figures trobades en el Molino Manzánez està considerada com la més prolífica de la conca del riu Guadiana.

Estudis realisats

La distribució d'estes talles en tot el complex és irregular. Existixen àrees de major concentració, topográficament més elevades, denominades «sectors». Els noms d'estos sectors són: Molino dona Volta, Camelo, Palometes, Molino, Illa Molino, Espases, Illa Nova, Grilling, Heineken, Simpson, Comecocos, Carrancs i Friegamufioz. Els sectors estan separats per espais buits o escassament tallats. Al mateix temps es pot establir un sistema de diferenciació entre àrees segons la seua distància al caixer del riu. El primer àrea està constituïda pels llocs que, en cas d'inundació natural del riu, permaneixeran dins del caixer del riu o en la vora del riu. En estos casos, les talles presenten signes de degradació i en numerosos casos la superfície de la roca queda coberta per capes de fanc. El segon àrea presenta el major número de talles i està constituïda pels llocs que podrien ser coberts pel riu només en ocasions excepcionals durant la temporada de pluges. La tercera zona reunix a les que es troben llunt de la vora del riu i en l'alt dels seus màrgens, que per lo general permaneixen llevat els efectes de l'aigua.

En este cas d'excepcional elevació del nivell, les raons de la parcial o inclús la provable destrucció massiva de talles són la degradació tèrmica de la roca, lo que aumentaria l'exfoliació de totes eixes superfícies adequades per a contindre representacions. Els soports utilisats varen ser, en el 95% dels casos, superfícies rectes subhorizontales, en diferents inclinaments; wirh gris obscur o patina roja, i moltes dimensions diferents. També hi ha talles sobre soports verticals, pero estos són casos excepcionals molt esquemàtics i motius aïllats.

Normalment, són de traç fi encara que també s'han documentat tècniques de colps suaus. És possible que les diferents exfoliació del soport, molt més intensiu en les superfícies verticals, varen contribuir a la pèrdua de moltes talles.