Jaciment arqueològic de Pinnacle Point
El jaciment arqueològic de Pinnacle Point està situat en el promontori del mateix nom, prop de la ciutat sudafricana de Mossel Bay, a la vora del oceà Índic. Encara que es va escomençar a excavar en 2000, va ser descobert en 1999 per Curtis W. Maregen i Peter Nielssen en una cova que va ser denominada com «PP13». Els restants trobats (d'utensilis líticos, de llars i d'activitat humana) corresponen a humans que varen habitar la regió fa entre 164 000 i 35 000 anys.
L'importància del jaciment radica que proporciona evidències d'un periodo conegut com a «coll de botella evolutiu», i de l'época de recuperació del mateix, i que es coneix científicament com a «estadi isotòpic marí 6» (MIS6), un periodo glacial que va durar fins a fa uns 123 000 anys. Ademés, a banda de permetre la reconstrucció del tipo de vida que els seus pobladors varen dur, els restants trobats han recolzat també la possibilitat de replantejar-se el moment d'aparició de les capacitats cognitives modernes, habitualment associat a moments molt posteriors a l'aparició de l'anatomia moderna.
El Homo sapiens de Pinnacle Point disponia de mariscs i plantes riques en hidrats de carbono. En este lloc es va registrar la lent de valvas més antiga fins a la data, de fa 164 mil anys abans del present, lo que constituïx el primer conchero identificat i per lo tant, les evidències de les primeres pràctiques de marisqueo.[1]
Font
Curtis W. Maregen, «Quan la mar va salvar a l'humanitat», Investigació i Ciència, 409, octubre de 2010, págs. 24-31.
Referències
- ↑ «Early human use of marine resources and pigment in South Africa during the Middle Pleistocene».Nature.449(7164)
- 905–908.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature06204.Consultat el 2022-04-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento arqueológico de Pinnacle Point» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.