Isoodon macrourus

El bandicut marró septentrional (Isoodon macrourus) és una espècie de marsupial peramelemorfo de la família Peramelidae endèmica de les costes septentrional i oriental d'Austràlia, aixina com en algunes illes pròximes, principalment Papúa Nueva Guinea.[1] Aixina mateix, no viu en l'interior del continent australià, a on l'ambient és extremadament calorós i poc acollidor per a la majoria d'organismes.
Descripció
[editar | editar còdic]El cos d'este bandicut té una llongitut de 40 cm, la coa medix al voltant de 15 cm i pesa 1,2 kg. Els machos medixen de 5 a 7 cm més que les femellas i pesen 0,5 kg més.[2] Té una pelaje llarc, de color beige en taques negres en l'esquena i la pancha és blanca.[3] Les seues orelles són menudes i redones i el seu nas és menut. Pot ser confòs fàcilment en el bandicut marró meridional (Isoodon obesulus) , pero diferixen en el tamany ( el septentrional és major) i distribució (el meridional viu en la costa sur d'Austràlia).
Hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba només en el nort i est de les costes d'Austràlia i especialment entorn a les illes de Papúa Nueva Guinea. No se li sol trobar en l'interior del país a on les condicions de vida són molt difícils. El seu hàbitat depén de la temporada: durant l'estació seca, viu en zones boscoses i de xares, i durant la temporada de pluges, ix a les praderies a on pot trobar una vegetació molt més abundant, i pot trobar aliment més fàcilment.[4]
Alimentació
[editar | editar còdic]el bandicut marró septentrional és omnívoro i s'alimenta d'insectes cucs de terra, fruts i llavors. A voltes , en temps d'escassea, la femella pot devorar a les seues crío. Tenen un olfat molt desenrollat, que els permet trobar el seu aliment, inclús baixe terra, pero per les nits, ell mateixa es convertix en un assut fàcil per als gats, rabosot i alguns rapaces nocturns.
Estil de vida
[editar | editar còdic]Construïxen els seus nius en el sol, ben camuflats i resistents a l'aigua, en un montó de branques i en espai per a un sol animal. Alguns bandicut anidan en arbres buits o caus de conill abandonades.[2]
Reproducció
[editar | editar còdic]No tenen un moment determinat de l'any per a reproduir-se. El periodo de gestació és de només 12,5 dies, el menor registrat en qualsevol mamífer i les crío passen dos mesos en la bossa marsupial.[5] Sol tindre entre 2 i 4 crío en cada ventrada, i un total d'entre 8 i 11 crío a lo llarc de la seua vida.[6]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Durant el sigle passat, les poblacions de I. macrourus han disminuït despuix de l'introducció de conills i el ganado en Austràlia, que varen aumentar molt la competència per l'aliment i l'hàbitat. Posteriorment les poblacions de bandicuts varen sofrir més despuix de l'introducció del rabosot i el gat, que són depredadors d'animals menuts.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Isoodon macrourus en la llista roja de la UICN.
- ↑ 2,0 2,1 Seebeck, J., P. Brown, R. Wallis, C. Kemper (1990). Bandicoots and Bilbies, Chipping Norton, New South Wales, Austràlia: Surrey Beatty & Sons Pty Limited.
- ↑ 3,0 3,1 Grzimek, B. (1990). Encyclopedia of Mammals, Volume 1, New York, NY: McGraw Hill.
- ↑ Friend, G., J. Taylor(1985).10
- 173–185.
- ↑ Gemmell, R., G. Johnston(1985).58(3)
- 299–302.doi:10.1007/BF01303671.
- ↑ Gemmell, R., J. Hendrikz. 1993(1993).41
- 141–149.doi:10.1071/ZO9930141.