Anar al contingut

Isola del Gran Sasso d'Italia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Isola del Gran Sasso d'Italia és un municipi situat en el territori de la Província de Teramo, en Abruzos (Italia).

Origen del nombre

El municipi era una illa circundada pels rius Ruzzo i Mavone en el seu orige.

Història

En les afores del municipi es conserven restants del periodo neolítico. No obstant, els primers registres referents a la localitat en el seu nom actual corresponen al XI, quan un dels seus habitants va realisar la donació d'una propietat a la Catedral de Téramo.

En 1120, Bernardo da Pagliara, bisbe de Téramo, dona en feu el castell als comtes de Aprutium a canvi de la defensa i protecció de catedral de Teramo. En 1150, el castell es troba en les possessions de Oderisio vaig donar Collepietro, nou feudatario de Pagliara. Al voltant de 1215, segons una tradició mai desmentida, Francisco de Asís funda un monasteri que va permanéixer actiu fins a la supressió napoleònic. Posteriorment, el temple deriva fins a convertir-se en l'actual Santuari de Sant Gabriel.

En 1419 es redacten els estatuts de la Università dell'Isola, l'únic document en el dialecte de la zona. Eixe mateix any, el municipi és donat en feu a Francesco Riccardi de Ortona i poc despuix a Antonello Petrucci. Despuix de la Conjura dels Barons, la casa de Orsini es fa en el poder. En 1495, el castell és pres pel comte de L'Aquila i permaneix entre les seues possessions fins a 1499.

En 1526, despuix de l'entrada dels espanyols en Italia, el feu passa a mans de Fernando de Alarcón. En 1559, s'instituïx la figura d'un oficial en competència juridiccional per a assegurar l'orde públic en el municipi i en les terres d'entorn. En 1644, a través de les actes notarials, es té testimoni de l'existència d'un hospital en l'iglésia de Sant Antonio.

La casa de Mendoza conseguix el control del municipi, que permaneix entre les seues possessions fins a l'abolició en el Reino de Nápoles del sistema feudal en 1806 per José I Bonaparte. En 1821, sorgix en la localitat un núcleu de carbonarios. En 1843, l'escritor i ilustrador anglés Edward Lear deixa testimoni de la seua visita al municipi.

A partir de 1861, despuix de l'unitat de Italia, es registren episodis de bandolerismo que convertixen a Isola en un dels centres d'acció d'este fenomen junt a Civitella del Tronto i Rocca di Cambio. En 1863, el municipi pren el seu nom actual.

El 5 de setembre de 1950 es registra un terremot que provoca importants danys. El terremoto de L'Aquila de 2009 també afecta greument al municipi.

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 3510 4060 4172 5009 5574 5494 5875 6448 6878 6059 5285 5089 4952 4883
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Enllaços externs