Iris foetidissima
El lliri hediondo (Iris foetidissima) és una espècie de la família de les iridáceas
Descripció
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que els demés lliris, el hediondo està proveït d'un gros i prolongat rizoma. Els seus fulls són perennes, envainantes, en forma d'espasa i, pràcticament totes, radicals; les caulinarés són opostes. Les florés apareixen en grups de fins a 3, a l'extrem d'un escape floral de 30-40 cm. Són grans i d'un color blau pàlit matisat de groc. Les peces que componen la flor són més estretes que les d'atres lliris. El frut és una càpsula ovoide que s'obri en valvas, deixant al descobert cridaneres #sement roges que permaneixen durant llarc temps adherides a les valvas.
Hàbitat
[editar | editar còdic]És molt freqüent en els boscs galeria. Agrada de sols ben drenados.
Distribució
[editar | editar còdic]De les Illes Azores a Sicília i de Gran Bretanya al Àfrica del nort.
Toxicitat
[editar | editar còdic]Tant els rizomes com els fulls d'esta planta són tòxics per ingestió causant bossades i diarrea.[1] També es coneix toxicitat causada per glicósidos i que afecta principalment al fege.
Usos
[editar | editar còdic]Els rizomas d'esta planta s'han amprat en decocció com purgantes, analgésico i contra la migranya.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Iris foetidissima va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Sp. Pl. 39 1753.[2]
Iris: nom genèric cridat aixina per Iris la deesa grega del arc iris.[3]
foetidissima: epítet latino que significa "la més fétida".[4]
Número de cromosomas de Iris foetidissima (Fam. Iridaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=40.[5][6]
- Xiphion foetidissimum (L.) Parl., Nuov. Gen. Sp. Monocot.: 45 (1854).
- Spathula foetidissima (L.) Fourr., Ann. Soc. Linn. Lió, n.s., 17: 163 (1869).
- Xyridion foetidissimum (L.) Klatt, Bot. Zeitung (Berlin) 30: 500 (1872).
- Iris foetida Thunb., Iris: 16 (1782).
- Iris foetida (Medik.) J.P.Bergeret, Phytonom. Univ. 2: 185 (1786), nom. illeg.
- Chamaeiris foetida Medik., Hist. & Commentat. Acad. Elect. Sci. Theod.-Palat. 6: 418 (1790).[7]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: efémero, espadaña, espadaña hedionda, espátula fétida, iride, lieio hediondo, lliri, lliri d'aigua, lliri espadañal, lliri fétido, lliri hediondo, lliri selvat, rosa de llop, jíride, xiride, xíride.[6] Asturià: fueya'l bregón.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ «Iris foetidissima». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de febrer de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Proves Contribució a l'estudi cariológico de la família Iridaceae en Andalucia Occidental. Pérez, I. & J. Pastor (1994) Lagascalia 17(2): 257-272
- ↑ 6,0 6,1 «Iris foetidissima». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de març de 2010.
- ↑ «Iris foetidissima». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 26 de març de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Penes et alii. (1991): Plantes Selvades de Castella i Lleó, Valladolit: Àmbit ISBN 84-86770-40-8
- García Guàrdia G. (1988): Flors Selvades d'Andalusia, Alcorcón: Roda ISBN 84-7207-049-2
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Iris foetidissima.- Este artícul conté una traducció derivada de «Iris foetidissima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.