Inversor

Un inversor és un dispositiu que canvia o transforma una tensió d'entrada de corrent contínua a una tensió simètrica d'eixida (senoidal, quadrada o triangular) de corrent alterna, en la magnitut i freqüència desijada per l'usuari o el dissenyador.
Aplicacions
[editar | editar còdic]Els inversors s'utilisen en una gran varietat d'aplicacions, des de chicotetes fonts d'alimentació per a computadores, fins a aplicacions industrials per a controlar alta potencia. Els inversors també s'utilisen per a convertir la corrent contínua generada pels panels solars fotovoltaics,[1] acumuladors o bateries, etc, en corrent alterna i d'esta manera poder ser injectats en la ret elèctrica o usats en instalacions elèctriques aïllades.
l'aire acondicionat inversor o inverter, és un tipo d'acondicionador d'aire que utilisa un inversor de potència per a fixar la velocitat del motor del compressor i aixina deixar constant la temperatura, en lo que s'aforra un mínim del 40% de l'electricitat.
Funcionament
[editar | editar còdic]Un inversor simple analògic consta d'una bobina (inductor) i un interruptor, el qual s'utilisa per a interrompre la corrent i colapsar el camp magnètic de la bobina generant una ona pulsante inversa. Esta ona pulsante inversa és variable en el temps i pot induir corrent.
Un inversor simple digital consta d'un oscilador que controla a un transistor, el qual s'utilisa per a interrompre la corrent entrante i generar una ona rectangular.
Esta ona rectangular alimenta a un transformador que suavisa la seua forma, fent-la semblar una miqueta més una ona senoidal i produint la tensió d'eixida necessària.
La forma d'ona d'eixida de la tensió d'un inversor ideal deuria ser sinusoidal. Una bona tècnica per a conseguir açò és utilisar la tècnica de PWM conseguint que la component principal senoidal siga molt més gran que les harmòniques superiors.
Els inversors més moderns han començat a utilisar formes més alvançades de transistors o dispositius similars, com els tiristorés, els triac , IGBT i MOSFETs.
Els inversors més eficients utilisen varis filtres electrònics per a tractar d'aplegar a una ona que simule raonablement a una ona senoidal en l'entrada del transformador, en lloc de dependre d'est per a suavisar l'ona.
Es poden classificar en general en dos tipos: 1) inversors monofásicos i 2) inversors trifásicos.
Es poden utilisar condensadores i inductorés per a suavisar el fluix de corrent des d'i cap al transformador.
Ademés, és possible produir una cridada "ona senoidal modificada", la qual es genera a partir de tres punts: un de positiu, un de negatiu i un de terra. Una circuitería llògica s'encarrega d'activar els transistors de manera que s'alternen adequadament. Els inversors d'ona senoidal modificada poden causar que certes càrregues, com a motors, per eixemple; operen de manera menys eficient.
Els inversors més alvançats utilisen la modulació per ample de polsos en una freqüència portadora molt més alta per a aproximar-se més a l'ona sen o modulacions per vectores d'espai millorant la distorsió harmònica d'eixida. També es pot predistorsionar l'ona per a millorar el factor de potència (cos Φ).
Els inversors d'alta potència, en lloc de transistors utilisen un dispositiu de conmutación cridat IGBT (Insulated Gate Bipolar transistor o Transistor Bipolar de Porta Aïllada).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Inversor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.