Anar al contingut

Inversor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Inversor
Un inversor solar instalat en una planta de conexió a ret en Speyer, Alemània.
Vista general d'una planta fotovoltaica, en varis inversors colocats sobre l'estructura portante dels panels, en la part posterior de cada fila.

Un inversor és un dispositiu que canvia o transforma una tensió d'entrada de corrent contínua a una tensió simètrica d'eixida (senoidal, quadrada o triangular) de corrent alterna, en la magnitut i freqüència desijada per l'usuari o el dissenyador.

Aplicacions

[editar | editar còdic]
Vore també: Compressor Inverter

Els inversors s'utilisen en una gran varietat d'aplicacions, des de chicotetes fonts d'alimentació per a computadores, fins a aplicacions industrials per a controlar alta potencia. Els inversors també s'utilisen per a convertir la corrent contínua generada pels panels solars fotovoltaics,[1] acumuladors o bateries, etc, en corrent alterna i d'esta manera poder ser injectats en la ret elèctrica o usats en instalacions elèctriques aïllades.

l'aire acondicionat inversor o inverter, és un tipo d'acondicionador d'aire que utilisa un inversor de potència per a fixar la velocitat del motor del compressor i aixina deixar constant la temperatura, en lo que s'aforra un mínim del 40% de l'electricitat.

Funcionament

[editar | editar còdic]

Un inversor simple analògic consta d'una bobina (inductor) i un interruptor, el qual s'utilisa per a interrompre la corrent i colapsar el camp magnètic de la bobina generant una ona pulsante inversa. Esta ona pulsante inversa és variable en el temps i pot induir corrent.

Un inversor simple digital consta d'un oscilador que controla a un transistor, el qual s'utilisa per a interrompre la corrent entrante i generar una ona rectangular.
Esta ona rectangular alimenta a un transformador que suavisa la seua forma, fent-la semblar una miqueta més una ona senoidal i produint la tensió d'eixida necessària. La forma d'ona d'eixida de la tensió d'un inversor ideal deuria ser sinusoidal. Una bona tècnica per a conseguir açò és utilisar la tècnica de PWM conseguint que la component principal senoidal siga molt més gran que les harmòniques superiors.

Els inversors més moderns han començat a utilisar formes més alvançades de transistors o dispositius similars, com els tiristorés, els triac , IGBT i MOSFETs.

Els inversors més eficients utilisen varis filtres electrònics per a tractar d'aplegar a una ona que simule raonablement a una ona senoidal en l'entrada del transformador, en lloc de dependre d'est per a suavisar l'ona.

Es poden classificar en general en dos tipos: 1) inversors monofásicos i 2) inversors trifásicos.

Es poden utilisar condensadores i inductorés per a suavisar el fluix de corrent des d'i cap al transformador.

Ademés, és possible produir una cridada "ona senoidal modificada", la qual es genera a partir de tres punts: un de positiu, un de negatiu i un de terra. Una circuitería llògica s'encarrega d'activar els transistors de manera que s'alternen adequadament. Els inversors d'ona senoidal modificada poden causar que certes càrregues, com a motors, per eixemple; operen de manera menys eficient.

Els inversors més alvançats utilisen la modulació per ample de polsos en una freqüència portadora molt més alta per a aproximar-se més a l'ona sen o modulacions per vectores d'espai millorant la distorsió harmònica d'eixida. També es pot predistorsionar l'ona per a millorar el factor de potència (cos Φ).

Els inversors d'alta potència, en lloc de transistors utilisen un dispositiu de conmutación cridat IGBT (Insulated Gate Bipolar transistor o Transistor Bipolar de Porta Aïllada).


Referències

[editar | editar còdic]